El barri susceptible d’aquest projecte d’intervenció integral és el Nucli Històric. Es tracta, doncs, del conjunt que constitueix l’origen de l’Espluga de Francolí, sorgida al voltant d’un castell que Ponç de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI per ordre del Compte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers. A mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l’Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l’extinció de l’orde del Temple. L’edifici es va mantenir fins a finals del segle XIX. Els mateixos espluguins el van destruir durant les guerres del moment, i el van acabar d’enderrocar quan, en construir la nova església, van veure la possibilitat d’aprofitar-ne les pedres.
Dins el barri del Nucli Històric es troben importants elements del patrimoni històric de la vila, tant d’interès artístic, com geològic i natural, amb diferents nivells de recuperabilitat i susceptibles en diferent mesura d’intervenció, com poden ser:
- el Castell, el recinte emmurallat i la torre sud
- el conjunt de l’antic Call Jueu al carrer dels Penitents i al Capuig, on l’ajuntament ja ha adquirit algunes cases i a on hi figura inventariada la del número 14 del carrer del Capuig.
- El conjunt de Font Major.
- La Casa de la Vila i la plaça de l’Església.
- La zona verda de El Freginal.
També el Nucli Històric compta amb elements del Patrimoni Arquitectònic, inventariats pel departament de Cultura de la Generalitat:
- Església Vella de Sant Miquel, del segle XIII, va ser cremada durant la Tercera Guerra Carlista. És d’un estil de transició entre el romànic i el gòtic. Les tombes dels reis catalans profanades a Poblet en 1873 van ser amagades sota les seves escales.
- Hospital de l’orde de Sant Joan, fundat pels cavallers Hospitalaris, alberga la biblioteca. L’edifici actual és d’estil gòtic, i hi ha previst un projecte per a traslladar la biblioteca a la Capella del Santíssim de l’Església Nova. Amb l’església Vella i el Castell, constitueix un conjunt històric dels Templers a impulsar properament en forma de ruta cultural i turística.
- Museu de la Vida Rural, al carrer d’en Canós, propietat de la Fundació Lluís Carulla i Canals, amb un projecte d’ampliació que, juntament amb la museïtzació de l’antiga fàbrica d’alcohol de la Fassina, constituiran un poderós pol d’atracció turística.
El conjunt històric és el conformat per l’antic Call Jueu, els carrers al voltant del Castell i el conjunt de l’Església Vella i l’Hospital, i la seva àrea d’influència. Ve conformat pels
següents carrers i places:
Abadia, Ametllers, Arc, Aurora, Bellavista, Calvari, Canós, Capuig, Castell, Font, Font Major, Jaume I, Major, Mestre Roig, Mig, Mossèn Ramon Muntanyola, Muralla, Nou, Parres, Penitents, Ponç Hug de Cervera, Portal, Sant Bernat, Sant Miquel, Sant Vicenç de Paül, Santíssima Trinitat, Sor Mercè Ferrer, Templaris, Torres Jordi, Vent, Ctra. de Montblanc, Pg. Canyelles, Pl. Canós, Pl. de l'Església, Pl. del Novè Centenari, Pl.de la Vila, Trva. del Carrer Nou i Trva. de Poblet.
Aquesta àrea consta de 627 edificis, destinats principalment a vivenda.
Les característiques d’aquest Nucli Històric són carrers estrets amb recorreguts irregulars, on conviuen una gran diversitat d’amplàries amb cotes de nivells també dispersos. A l’estructura antiga s’hi ha anat sobreposant, per exemple, serveis com ara l’aigua, llum o clavegueram sense seguir cap criteri director, i així ens hi podem trobar recorreguts de xarxa elèctrica per la part alta de les edificacions, instal·lacions vistes de telefonia, baixants d’aigües pluvials en estat i materials molt precaris que s’entrecreuen amb el cablejat elèctic o telefònic, i la convivència d’immobles de molta antiguitat amb d’altres de més curta vida.
A tot això cal sumar-hi el grau d’abandonament que hi ha en aquest conjunt urbà, amb un gran nombre d’habitatges buits. L’ajuntament hi té censats un total de 113, la gran majoria dels quals es troba justament en aquesta zona, que té gairebé dos punts percentuals més d’habitatges en mal estat i ruïna que la mitjana de Catalunya, i també valors semblants en el nombre d’edificis sense aigua corrent i evacuació d’aigües residuals.
Les edificacions del barri conserven en la seva majoria l’estructura característica original: planta baixa més una o dos plantes, coberta amb teulada de ceràmica i absència de cossos sortints. Les condicions d’accessibilitat, tanmateix, presenten carències importants. En el cas dels edificis de més de quatre plantes, no n’hi ha cap que estigui dotat d’ascensors.
La població d’aquest barri es caracteritza pel fet de que un 25’39% sigui població immigrada ja que la problemàtica urbanística del barri fa que els preus de la vivenda siguin més barats. Una tercera part de la població del barri és formada per persones més grans de 65 anys, les quals són les principals destinatàries de pensions i ajuts. El nucli presenta també greus problemes i dèficits associats a les tipologies clàssiques de sectors socials en risc d’exclusió.
L’Espluga de Francolí compta amb un bon teixit associatiu. L’ajuntament té censades un total de trenta-quatre associacions, de les quals vuit tenen la seva seu social en la zona delimitada. Aquestes corresponen a una diversitat de tipologies, predominant les entitats de caràcter cultural, seguides de les socials i esportives. Ara bé, tot i que només vuit tinguin la seva seu social a la zona totes elles se’n senten plenament vinculades, ja sigui perquè hi desenvolupen part de la seva activitat (cercaviles, mercats a l’aire lliure, esports, activitats amb gent gran, etc),o bé perquè el Nucli Històric, avui abandonat, no deixa de ser una part constitutiva de la identitat del poble. L’àrea compta amb alguns equipaments, com l’Oficina de Turisme, la Llar de Jubilats, el Museu de la Vida Rural (de titularitat privada) o la biblioteca, proveïda aquesta última d’una sala polivalent. La majoria de les entitats del barri tenen la seu social a l’ajuntament, la qual cosa posa de manifest la mancança d’equipaments públics que dinamitzin i dotin de centralitat el Nucli Històric. De fet, el major focus d’activitat, el Casal de l’Espluga, és a fora de l’àmbit, a la plaça de Montserrat Canals, 1. Quant a la biblioteca i sala polivalent, ubicada al carrer de Torres Jordi, 16 –potser l’espai que més clarament pot allotjar l’activitat d’aquestes associacions– ha resultat insuficient i s’estudia el seu trasllat a la Capella del Santíssim, fora del barri.
Al Nucli Històric no s’observen problemàtiques relacionades amb males olors i contaminació o falta de neteja. A excepció de molèsties puntuals, la qualitat acústica és bona, però la majoria de les zones verdes executades dins l’àrea han estat objecte d’actuacions consistents en arranjar la zona com a plaça “dura”. Un exemple d’això és la plaça de l’Església. També s’hi fa palesa la manca de zones d’esbarjo infantils.
