L'ÈXODE RURAL I LA FIL·LOXERA: DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ A TARRAGONA (1905) per Roser Puig i Tàrrech
L'economia de la Conca de Barberà a finals del segle XIX era eminentment agrària i, en concret, especialitzada amb el conreu dels ceps, qualsevol alteració en aquest sector, tant de la producció com de la comercialització (collita i preus), repercutia directament sobre la població. Així, en el període conegut com la febre d'or, la Conca estricta assolirà els màxims nivells demogràfics, amb 23.048 habitants l'any 1887.1 Eren els moments que s'han anomenat d'eufòria pre-fil.loxèrica.2 Amb l'arribada de la temible plaga que assotà la vinya, el 1893 a la nostra comarca, començarà una gran crisi econòmica que també té clares repercussions socials i demogràfiques, una d'elles, l'èxode rural cap a les ciutats.3
Estudiar el destí dels emigrants des del lloc d'origen planteja diversos problemes, entre els quals les fonts documentals: els arxius de l'època aporten poques possibilitats de recerca, només algunes referències en els expedients de baixes del padró municipal o algunes anotacions en els llibres sagramentals. Segurament és un dels motius que fan que no abundin els treballs de migracions, i menys a nivell local.4
En el present treball hem volgut aprofundir la qüestió prenent com exemple l'Espluga de Francolí i Tarragona: la primera com a vila emissora i l'altra com a ciutat receptora. Tarragona comptava, el 1900, amb una població de 23.423 habitants, quantitat menor que tretze anys enrera;5 en el segle XIX la ciutat havia experimentat una gran expansió urbana.6 Gràcies a la informació que aporta el padró d'habitants de la capital coneixem amb exactitud el nombre i les característiques principals dels espluguins residents.
Ens ha semblat útil no teoritzar únicament amb números, freds a ulls del lector i de la història, sinó que hem volgut aportar els noms i cognoms, intentar esbrinar les seves circumstàncies. La bibliografia ens diu que la majoria d'individus marxaven per motius laborals, que comportaven a banda d'un canvi en l'activitat professional, modificacions de l'estructura social i de la mentalitat.7 L'emigració que, en un principi potser es preveia temporal, en moltes ocasions va esdevenir definitiva i comportà altres factors de distorsió de la dinàmica poblacional: la davallada del creixement del lloc d'origen, amb un progressiu envelliment.8 En definitiva, esperem aportar noves notícies del passat de la vila de l'Espluga de Francolí.
LA FONT
La font emprada per a la recerca dels emigrants de l'Espluga de Francolí a Tarragona ha estat el Padrón General de Vecinos de Tarragona, tancat el dia 1 de desembre del 1905. La ciutat es dividia en catorze barris i d'aquesta forma ve configurada la informació, per carrers. Els fulls del padró s'enquadernaven per barris, els quals s'apleguen en un o dos volums, segons el contingent poblacional. Aquest ordre geogràfic i la inexistència d'un índex alfabètic han fet que hagi calgut repassar tots i cadascun dels fulls i anotacions.
La metodologia que hem seguit és el buidatge detallat de tots els habitants de Tarragona originaris de l'Espluga de Francolí, és a dir, que en la seva naturalesa s'anotà "Espluga de Francolí". El cens aporta el nom i cognoms, la data de naixement, la naturalesa, l'estat civil, la professió, els anys de residència a la ciutat i, finalment, el nivell d'instrucció -separant lectura i escriptura-.
En relació a la fiabilitat del document, hem de dir de bon començament que les dades es donaven oralment, si bé com a punt de referència prenien l'anterior padró. A priori podem creure en l'existència d'errors deguts a la memòria. Un dels que es pot contrastar amb altres documents és la data de naixement i així ho hem fet, mitjançant la recerca a l'arxiu parroquial de l'Espluga de Francolí de les inscripcions dels baptismes. Hem identificat sense cap mena de dubte setanta-quatre persones, de les quals només han coincidit amb la data real de naixement el 40% (17 dones i 12 homes), si bé la franja d'un any de diferència fa ampliar l'encert a unes tres quartes parts.
Diferència entre l'any real de naixement i el declarat en el padró
diferència homes dones total
-10-5 1 5 6
-4-1 9 28 37
0 12 29 41
+1+4 3 11 14
+5+10 - 1 1
El cas més extrem, de deu anys de marge, correspon a Teresa Roig Palau, una dona gran analfabeta que fa tot just un any que residia a Tarragona. Segurament deu tractar-se d'una errada de l'escrivà. Detectem més diferències en el sexe femení: hi ha 32 dones que s'equivoquen i 13 homes. Diverses són les interpretacions d'aquest fet, la més senzilla seria atribuir-ho al nivell d'escolarització, però cal insistir en altres dos factors: un és saber qui feia la declaració, en la majoria de casos el cap de casa (és ell qui firma el full); i l'altra l'edat: com més joves més coincidència hi ha amb els anys.
Hi ha hagut casos en què no hem pogut comprovar l'edat, ja fos per l'ús d'un altre nom que el del primer del baptisme, amb la qual cosa es podia confondre amb algun altre germà, ja fos per l'alteració de les grafies del cognom. És precisament una altra crítica que podem fer al padró, i no ens referim només a la deformació a la castellana: Roselló per Rosselló, Casanovas per Casanoves, sinó la dificultat de la transcripció quan es fa via oral i la fonètica és mal interpretada. Són els casos de Queralt en lloc de Querol, Bonet per Vernet, Boi per Boé, Mayoral per Majoral, Gavarró per Gafarró..., és així com una de les conseqüències de l'emigració és l'alteració dels cognoms.9
A banda de la diferència de l'edat declarada i la real, també hem trobat dos casos en què la naturalesa està equivocada: persones que vivien feia molts anys, "de tota la vida" a l'Espluga, però que no n'eren filles. Un i altres factors ens han impossibilitat el coneixement del cent per cent de les partides de baptismes.
ANÀLISI DE LES DADES
Presentem en el text que segueix els resultats globals de l'anàlisi de les dades que forneix el padró -complementades amb les de l'arxiu parroquial de l'Espluga- apartat per apartat. En apèndix aportem les dades de tots els espluguins i espluguines estudiats amb un llistat i notes complementàries. A elles ens referim quan escrivim entre parèntesi (fitxa "x").
Espluguins accidentals
Hi ha una minoria de casos que afecten a infants nascuts a l'Espluga de Francolí de pares no espluguins, a causa de l'estada transitòria de la família a la vila per causes preferentment laborals.
En són una mostra les germanes Francesca i Rosa de Martorell Soler, filles d'un notari de Lleida que exercí quatre anys a l'Espluga. El naixement dels seus fills marca el recorregut seguit en la pràctica del seu ofici: té una primera filla a La Fuliola (L'Urgell) el 1883, aquestes dues a l'Espluga (1886 i 1889) i finalment, a partir del 1894, altres a Tarragona.
Una altra ocupació d'elevada mobilitat és la d'empleat del ferrocarril. El 10 de març del 1895 naixia a l'Espluga una filla d'un matrimoni originari de la província de Burgos, el pare de la qual era ferroviari. La seva germana gran havia nascut el 1886 a Santander.
Altres casos semblants els trobem amb els fills dels mossos d'esquadra, metges, mestres, secretaris, etc.
Estat civil
L'estat civil presenta xifres diferents segons el sexe que responen a situacions diverses. Les dones presenten una proporció més uniforme dels tres estats (no trobem cap religiós ni religiosa), mentre els homes estan en una gran majoria casats. Els solters són nens i joves que viuen amb els pares o a la casa de beneficència (sis nens); l'únic vidu ha anat a viure recentment a casa d'un fill a Tarragona.
La situació civil de la població masculina enllaça amb la major edat en què realitzen l'emigració (en ser més grans, una part ja arriben casats) i en la mentalitat de l'època, per la qual un home no podia viure sol, perquè no podia fer les feines domèstiques.
L'elevat nombre de solteres s'explica per la presència de les minyones, que estudiarem més endavant. També trobem vídues que viuen soles o amb algun fill o filla e
ncara solters.
Estat civil
solter casat viudo total
home 10 (28%) 25 (69%) 1 (3%) 36
dona 25 (40%) 30 (48%) 8 (12%) 63
total 50 40 9 99
Oficis
Pocs són els espluguins que emigren amb ofici, en concret només dos: un boter fill de boter (fitxa 88) i un empleat fill de mosso d'esquadra (fitxa 52). Tots els altres emigrants són fills de pagesos que agafen qualsevol feina: cinc continuaran la pagesia, sis fan de jornalers, un aprèn a ser mariner ... (veure quadre). La crisi és en l'agricultura, en el camp, que expulsa mà d'obra al món urbà. De fet, la lectura de les fitxes personals que hem confegit palesa en alguns casos un ambient que podem qualificar de miseriós.
Oficis dels emigrants de l'Espluga a Tarragona, dels marits de les espluguines que hi resideixen i, en la tercera columna, dels pares dels emigrants, homes i dones.
sectors d'activitat ofici emigrants marits pares
Sector primari h. d.
Agricultura pagès 5 10 22 25
jornaler 6 3 - -
Pesca mariner 1 1 - -
Sector secundari
Boteria boter 1 - 1 1
Construcció peó 2 2 - -
paleta 1 2 - 2
Pell i calçat sabater 1 - - -
Metall serraller 1 - - -
calderer - 1 - -
lampista - 1 - -
Indústria industrial - 2 - -
Sector terciari
Hostaleria cambrer 1 - - -
cuiner - 1 - -
fondista 1 - - -
taverner - - - 1
Comerç adroguer - 1 - 1
forner - 1 - -
Servei domèstic minyona 16 - - -
Altres serveis practicant 1 - - -
notari - - - 2
ferroviari - - - 1
jardiner - 1 - -
empleat 2 3 - -
mosso esquadra - 1 1
Rendistes propietari 2 - - 1
Els oficis dels marits de les emigrades varien respecte als emigrants. Trobem més varietat d'ocupacions i alguns d'elevat estatus socio-econòmic: les filles del notari, dues noies que es casen amb industrials... Podem afirmar que cal destriar de l'emigració femenina una part que es correspon al moviment natural en demografia de canvi de residència per matrimoni. D'altra banda, les noies procuren trobar un marit amb una posició el més favorable possible i ho aconsegueixen en casar-se amb homes que fa més anys que viuen a la ciutat.
A la vegada, i continuant la tònica anterior, els progenitors dels emigrants masculins són majoritàriament pagesos, mentre que hi ha una major varietat i millor situació econòmica en els pares de les emigrants femenines.
Un cas especial: les minyones
El servei domèstic constituïa una sortida per a moltes famílies de la Conca, que podien "col.locar" les seves filles. Un recompte del padró estudiat, ens ha permès conèixer el nombre de noies que servien a Tarragona de la comarca, un total de setanta:
Minyones de la Conca de Barberà a Tarragona el 1905
Barberà 1
Blancafort 7
l'Espluga de Francolí 16
Forès 3
Montblanc 13
La Guàrdia dels Prats 3
Prenafeta 2
Pira 2
Rocafort de Queralt 1
Sta. Coloma de Queralt 1
Sarral 2
Senan 4
Solivella 7
Vilanova de Prades 6
Vimbodí 2
TOTAL 70
L'Espluga de Francolí és la població que n'aporta més, en concret un 23%. A continuació ve Montblanc. Ambdues poblacions són les de major pes demogràfic i estan ben comunicades mercès al ferrocarril. També sobressurten Blancafort i Solivella, seguides de Vilanova de Prades.
Una de les causes de l'elevada xifra d'espluguines és sens dubte l'afluència d'estiuejants per prendre les aigües.10 Fruit de la vinguda de tarragonins s'establien relacions amb famílies de la població que conduïen a la contractació de noies per al servei domèstic.
Les minyones espluguines són solteres (a excepció d'una vídua) i joves, la seva edat oscil.la entre els 14 i els 22 anys. El perfil dels seus clients era sovint el de matrimonis amb fills d'un estatus social alt (comerciants, rendistes, professions liberals, militars...), però tampoc manquen individus que viuen sols: vídues o capellans.
Tret d'algun cas, l'estada és curta, d'un mes a sis anys, i sovint és una migració d'anada i retorn: la jove va a la recerca d'uns diners que li serveixin per a un futur matrimoni i, a la vegada, descarrega del pes econòmic del seu manteniment a la família. Arribat el cas podia retornar a l'Espluga, com hem detectat en alguns casos, o bé establir-se definitivament a Tarragona o a una altra ciutat.
Contràriament al que hom podia pensar, més de la meitat han rebut la instrucció primària. A les tasques de la casa (neteja i alimentació) se sumava de forma freqüent la cura dels infants, tot i que hi havia famílies que tenien noies concretes per a cada feina: trobem cases en què serveixen dues o més noies.
L'equivalent masculí de mà d'obra no especialitzada i de servei era el mosso, en especial per a les tasques agrícoles. A canvi de la manutenció, el vestit i uns pocs diners, la minyona i el mosso oferien la seva força de treball per a les tasques de la vida quotidiana pròpies del seu sexe. A la ciutat, el mosso seria l'aprenent o el dependent, però les característiques de la feina -que no comportava sempre el canvi de domicili- fa que sovint no s'anoti en els llibres d'empadronament.
Anys de residència i edat d'arribada
L'edat d'arribada a Tarragona varia d'una forma notable entre els dos sexes i cal relacionar-la directament amb l'oferta de treball i el motiu de la nova residència. Les dones accedeixen més joves a les feines que els són pròpies en aquesta època: minyones i mainaderes. Un 30% dels membres del sexe femení emigraren entre els 16 i els 20 anys a la capital, on viuran una temporada més o menys llarga, o definitivament.
En canvi, els espluguins veïns de Tarragona arriben més tard: un 55%, més de la meitat, amb més de vint anys, un cop fet el servei militar i propers a la data del casament. Són una mà d'obra poc qualificada que ve cercant com guanyar-se la vida fugint de la forta crisi al camp motivada per la fil.loxera.
Edat d'arribada a Tarragona
edat homes dones total
0-5 7 7 14
6-10 4 4 8
11-15 3 8 11
16-20 2 18 20
21-25 5 10 15
26-30 4 4 8
31-35 5 1 6
+35 6 11 17
Així, és en el quinquenni 1895-1899 quan arribà el màxim contingent migratori de l'Espluga a Tarragona (el 31% dels homes i el 22% de les dones), tot just sofert l'atac de la terrible malaltia als ceps espluguins. No podem, però, magnificar les xifres: en realitat aquest col.lectiu inclou famílies senceres que opten per anar a viure a la capital administrativa. Així dos homes i dues dones són els membres de la família Rossell Anguera (vegeu fitxes 7 i 66-68).
Una altra dada que ens podria conduir a un error d'apreciació si només féssim un tractament estadístic de les dades, sense el buidatge qualitatiu, són el gran nombre de dones arribades en els últims dos anys (un 30% del total). La punta ve marcada per la demanda de noies per al servei a les cases tarragonines, les quals acostumaven a treballar, com ja hem explicat, pocs anys durant la primera joventut.
Anys de residència a Tarragona
homes dones total anys arribada
el mateix any 1 9 10 1905
1-2 5 10 15 1903-1904
3-5 1 5 6 1900-1902
6-10 11 14 25 1895-1899
11-15 2 9 11 1890-1894
16-20 4 7 11 1885-1889
+20 12 10 22 abans 1880
Instrucció
L'accés a la instrucció a l'Espluga de Francolí de finals del segle XIX, en una època de crisi, va en especial en contra de les dones. Només un 38% diuen saber llegir i escriure, gairebé el mateix percentatge d'homes analfabets.
Instrucció pública
alfabetitzats llegir i no escriure analfabets total
home 23 (64%) - 13 (36%) 36
dona 24 (38%) 5 (8%) 34 (54%) 63
total 46 5 47 99
El quadre que presentem no necessita gaires comentaris, s'explica sol, si bé hem de tenir present -com en tot l'estudi- la gènesi de la font: no es feia cap comprovació del declarat pel cap de casa. Dit això, és evident la posició inferior de la dona en l'accés a la cultura a la societat del segle passat. Majoritàriament val a dir que s'entreveu una millora amb el p
as del temps: les més joves tenen més instrucció.
ADDENDA
Com addenda, hem anat a cercar en els llibres de baptismes de la parròquia, una de les poques dades de què ens forneixen les fonts documentals del lloc d'origen per al coneixement de l'emigració, i, com veurem, amb reserves. Es tracta de seguir les anotacions marginals de les partides de baptismes: la normativa eclesiàstica del ne temere que, a partir del 1908, establia l'obligació d'anotar el dia, el lloc i el nom del consort del matrimoni o matrimonis del batejat o batejada, amb la intenció d'evitar la bigàmia. Com que les dades no estan allunyades del nostre estudi concret dels espluguins emigrats a Tarragona, presentem el resultat numèric del buidatge dels enllaços celebrats per algun espluguí en parròquies foranes. El resultat ens conduirà a conèixer els llocs d'emigració d'aquests, ja fos temporal o definitiva i, encara que la cronologia sigui una mica allunyada del treball que avui presentem, analitzarem les dates de celebració. No cal dir, que hem recollit la informació referida a les persones estudiades, la qual presentem en les fitxes de l'apèndix.
Lloc de casament
El lloc on es casaren els espluguins nascuts els anys 1879-1887, ens mostren un ampli ventall de poblacions on aquests emigraren. En primer lloc, val a dir que el percentatge d'homes és molt superior a les dones: 106 homes per 51 dones. És a dir que l'emigració de la post-fil.loxera afectà més la població masculina, que expulsada del camp havia de buscar recer en el mercat laboral urbà. Tarragona no era prou gran per a donar resposta a aquest excés de mà d'obra del camp, i serà Barcelona, que començarà a ser "el cap gros" de Catalunya, la que absorbirà finalment tota aquesta població flotant. Així, gairebé la meitat dels matrimonis se celebren a Barcelona.
A gran distància segueixen la ciutat de Reus i les Borges Blanques. La relació amb la Conca de Barberà i amb les Garrigues cal veure-la, excepció feta de les Borges, com a estratègies matrimonials.
Com a dada més anecdòtica, no manquen alguns valents que emigraren frontera enllà: a França i a Amèrica Llatina.
Llocs on celebraren el matrimoni els espluguins nascuts entre els anys 1879 i 1887. Elaborat a partir del llibre desè de baptismes de l'arxiu parroquial (APEF)
comarca/població homes dones percentatge
ALT CAMP 5 - 5 3%
Alcover 1 - 1
Valls 4 - 4
ALT PENEDÈS 2 - 2 1,3%
Lavern (Subirats) 1 - 1
Sant Sadurní d'Anoia 1 - 1
BAGES - 1 1 0,6%
Manresa - 1 1
BAIX CAMP 14 7 21 13,5%
Alforja 1 - 1
les Borges del Camp 1 - 1
Capafonts 1 - 1
Prades 3 - 3
Reus 7 6 13
Riudoms 1 - 1
la Selva del Camp - 1 1
BAIX LLOBREGAT 2 - 2 1,3%
Cornellà de Llobregat 1 - 1
Martorell 1 - 1
BARCELONÈS 44 28 72 46,5%
Badalona 1 - 1
Barcelona 40 28 68
l'Hospitalet de Llob. 2 - 2
Sta.Coloma de Gram. 1 - 1
CONCA DE BARBERÀ 13 1 14 9%
Blancafort 7 - 7
Montblanc 4 1 5
Rojals 1 - 1
Vimbodí 1 - 1
LES GARRIGUES 10 4 14 9%
l'Albi 1 - 1
les Borges Blanques 5 3 8
Cervià de les Garrigues 1 - 1
l'Espluga Calba - 1 1
la Floresta 1 - 1
Juneda 1 - 1
Puiggròs 1 - 1
MARESME 1 2 3 1,9%
Canet de Mar - 1 1
el Masnou 1 - 1
Montgat - 1 1
LA NOGUERA 1 - 1 0,6%
Algerri 1 - 1
OSONA 1 1 2 1,3%
Calldetenes - 1 1
Vic 1 - 1
SEGRIÀ 1 - 1 0,6%
Lleida 1 - 1
TARRAGONÈS 3 3 6 3,9%
els Garidells 1 - 1
la Pobla de Montornès 1 - 1
Tarragona - 3 3
Vila-seca 1 - 1
L'URGELL 2 - 2 1,3%
Montblanquet 1 - 1
Rocafort de Vallbona 1 - 1
VALLÈS OCCIDENTAL 1 2 3 1,9%
Sabadell 1 - 1
Sant Cugat del Vallès - 2 2
ESTRANGER
FRANÇA 3 - 3 1,9%
Bordeus 1 - 1
Marsella 1 - 1
Tolosa de Llenguadoc 1 - 1
AMÈRICA 2 1 3 1,9%
Argentina 1 - 1
Mèxic 1 - 1
Uruguai - 1 1
Dates matrimoni
Les dates de matrimoni dels espluguins nascuts a partir del 1879 fora vila, mostren un màxim molt definit els anys 1910 i 1911 (29 i 24 matrimonis respectivament), que concorda amb la mitjana de l'edat de casament: 31,2 anys. La data, elevada, és una mostra de com l'emigració retarda l'enllaç.
Any de matrimoni dels espluguins fora vila
homes dones total
1908-1909 12 12 24
1910-1911 39 14 53
1912-1913 16 9 25
1914-1915 1 - 1
1916-1917 6 4 10
1918-1919 7 1 8
1920-1921 6 - 6
1922-1923 5 3 8
1924-1925 5 3 8
1926-1927 3 2 5
1928-1929 2 1 3
1930 endavant 4 2 6
total 106 51 157
Un segon aspecte a destacar és la influència de la primera guerra mundial o guerra europea, tot i la neutralitat del govern, en la celebració del sagrament. Durant el període 1914-1918 els matrimonis només són dotze en total, i no se'n realitza cap l'any 1914 i només un el 1915 i el 1918. En acabar, el 1919, es recupera el temps perdut, i s'acumulen els que havien estat ajornats: en un any se n'efectuen set.
El comportament és l'habitual i mostra un cop més com l'economia i la demografia estan íntimament relacionades.
NOTES
1. Josep IGLÉSIES FORT, "La població de la Conca de Barberà a través de la història", a VIII Assemblea intercomarcal d'estudiosos, Montblanc 1967, p. 85. L'Espluga de Francolí aconseguí el 1887 el sostre de 3.964 residents, essent la segona localitat de la comarca. El mateix autor presentà les xifres demogràfiques d'una part del territori a "El poblament a les muntanyes de Prades", a XVIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, l'Espluga de Francolì 1983, pp. 19-33.
Una visió més actualitzada de l'evolució demogràfica la teniu a La Conca de Barberà. Territori, població i activitats econòmiques, Caixa de Catalunya, Barcelona 1991.
2. Tomàs VIDAL, "Èxode rural i problemàtica demospacial a Catalunya (1860-1970)", a Estudis d'història agrària, 2(1979): 193-207.
3. La darrera guerra carlina també va ser un motiu de migració. Per al cas concret de l'Espluga, vegeu Jordi ROCA I ARMENGOL, "Les guerres carlines a l'Espluga (i III)", a Butlletí del Centre d'Estudis Locals (L'Espluga de Francolí), 7 (1990); i Pere VALLRIBERA-Josep M. CALBET, "La mort violenta a l'Espluga de Francolí (1730-1899)", a XXXV Asssemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya, Valls 1989, vol. I, pp. 99-111.
El fenomen migratori el comenten diversos investigadors com Josep IGLÉSIES, La crisi agrària de 1879-1900. La fil×loxera a Catalunya, Barcelona 1967, o bé Andreu MAYAYO, La Conca de Barberà 1890-1939, Montblanc 1986, pp.32-35.
4. Horacio CAPEL va recollir els diferents articles escrits abans de la dècada dels setanta en l'article "Los estudios acerca de las migraciones interiores en España", a Revista de Geografía, 1(1967): 77-101.
5. Salvador ANTON, "L'impacte de la fil.loxera en l'evolució demogràfica dels municipis del partit judicial de Tarragona", a XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Valls 1989, vol. III, pp.45-58.
6. Jaume ARESTÉ, El crecimiento de Tarragona en el siglo XIX. De la nueva población del puerto al plan de ensanche, Tarragona 1981, pp.101-113; Josep M. RECASENS, "Contribución al conocimiento de la generación que preparó la gran expansión de Tarragona en la segunda mitad del siglo XIX", a Revista técnica de la propiedad urbana(Tarragona), 12(1965): 57-65; Pedro A. HERAS, El sexenio democrático en la ciudad de Tarragona (1868-1874), Tarragona 1994, pp. 17-21.
7. Aquestes reflexions les fa Joan VILÀ VALENTÍ, a El món rural a Catalunya, Barcelona 1973, p.147.
8. Ha tractat el tema Santiago ROQUER, "El procès d'envelliment de la població de la Conca de Barberà durant els últims cent anys", a Aplec de Treballs (Montblanc), 4(1982): 141-156.
9. Tenim constància de molts casos de germans que en els documents oficials (Registre Civil, D.N.I.) presenten grafies diferents del seu cognom, alguns cops molt diverses.
10. Pascual MADOZ, en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Madrid 1847, tomo VII, p. 580, es fa ressò de l'activitat turística de l'Espluga i les seves aigües en aquests termes: "...en los alrededores de la fuente hay muchas casas de campo, cómodas y amuebladas con decencia, destinadas para hospedaje de los forasteros que van a tomar las aguas, y que desean respirar el aire puro y libre".
APÈNDIX. Emigrants de l'Espluga de Francolí a Tarragona l'any 1905
Font: Padró d'habitants de Tarragona. Arxiu Municipal de Tarragona.
Llibres de baptismes (1834-1898). Arxiu Parroquial de l'Espluga de Francolí.
n. número ordre a.naix. any naixement padró a.real any real(baptisme)
e.a. edat arribada e.c. estat civil a.r. anys de residència
NOTES
1: Amb dinou anys, en fa mig que viu a casa d'una viuda tarragonina, juntament amb una altra minyona de la mateixa Espluga (fitxa 93).
2: Veure infra fitxa 12.
3: Fill d'un pagès, s'enllaçà amb una dona d'Ulldemolins. A la mateixa ciutat hi vivia la seva germana Rosa (fitxa 4).
4: Veure fitxa 3. Estava casada amb un mariner.
5: Filla d'un pagès. Viu a Tarragona amb una filla soltera, de 22 anys, nascuda ja a la ciutat.
6: Estava casada amb un pagès de la Pobla de Montornès.
7: Veure fitxa 68.
8: Estava casat amb una dona d'Ardenya (la Riera, Baix Penedès).
9: Casat amb Francesca Badia Carreras, de la Guàrdia dels Prats (1872). Vivien amb la seva mare viuda, Dolors Padró Òdena (fitxa 54).
10: Feia deu anys que vivia a Tarragona, exercint de "majordoma" d'un prevere.
11: Veure fitxa 12.
12: Segons els llibres sagramentals va néixer a Sant Gaudent (França), fill d'un pare espluguí i una mare de l'Albi. Es va casar a l'Espluga (fitxa 2), i el 1905 vivien a Tarragona amb una filla del matrimoni encara soltera (fitxa 11).
13: Estava casada amb un lampista fill de Gandesa.
14: Estava casada amb un empleat natural de Ponferrada (Lleó).
15: Filla d'un pagès espluguí i d'una dona de Guimerà. Es casà amb un jornaler de l'Albi, lloc on nasqué el seu primer fill l'any 1890.
16: Fill d'un pagès. La seva muller era de l'Argentera, la qual vivia a Tarragona des del 1875.
17: Filla d'un pagès. Viuda, viu a l'asil de les germanetes dels pobres.
18: Filla d'un pagès espluguí i d'una montablanquina es casà amb un fadrí de l'Espluga (fitxa 63).
19: Veure fitxa 59.
20: Filla d'un pagès, consta com a transeünt, i conviu amb dos fills solters jornalers nascuts a Reus.
21: Veure fitxa 23. Es va casar amb una tarragonina.
22: Veure fitxa 23. Estava casat amb una dona de Cornudella.
23: En el padró consta com a natural de l'Espluga, quan en realitat ho era de Pontils, tot i estar casat amb una espluguina i haver-hi viscut tota la vida. Sembla ser que, en enviudar, s'aixoplugà a casa d'un dels seus fills que vivien a Tarragona, a casa de Joan Fa Abellà (fitxa 21). Dos altres dels seus fills que hi residien era Salvador (fitxa 22) i en Josep, nascut a Vimbodí, cuiner casat amb una noia espluguina (fitxa 77).
24: Veure fitxes 77 i 23.
25: Filla d'un pagès, estava casada amb un altre pagès, natural de Tarragona. La seva germana també vivia a Tarragona, segurament perquè ella li havia trobat feina (fitxa 26).
26: Veure fitxa 25. És minyona a casa d'un advocat.
27: Fa de minyona a la casa d'un propietari natural de Barcelona des de feia tres mesos. Per aquest motiu és dessignada com a transeünt en el padró.
28: Fill d'un pagès. Estava casat amb una tarragonina.
29: És l'única viuda, i persona d'edat, que trobem en la feina de serventa. Està a casa d'un propietari.
30: Estava casada amb un pagès de Solivella, Vicenç Llorenç Mestres. Allí hi nasqueren les seves primeres filles, els anys 1891 i 1893 (Teresa i Francesca). La família marxà a Tarragona el 1895.
31: Filla del boter Jaume Figuerola Pelegrí i d'una tarragonina, Teresa Rovira Soler, la segona muller del seu pare. Servia a casa d'un canonge, segurament com a "majordoma".
32: Fill d'un pagès. Estava casat amb una tarragonina.
33: Filla d'un pagès de Tarrés, serveix a casa d'un comerciant natural de Reus amb cinc fills. Comparteix les tasques amb una altra noia de Riudecanyes.
34: El seu pare era de Vimbodí. Va a servir a la casa d'un militar retirat i una viuda. Pel poc temps d'estada a Tarragona és considerada transeünt pel padró. Es casarà l'any 1912 a Barcelona.
35-36: Fills del matrimoni format per Ventura José i l'espluguina Carme Palau Rossell (fitxa 56).
37: Estava reclòs a la casa de beneficència.
38: Filla d'un pagès, treballava juntament amb una altra noia, també de 17 anys, la montblanquina Encarna Pàmies Torelló, a la casa d'un propietari de Tarragona.
39: Filla d'un pagès, viu acompanyada d'una filla tarragonina de 28 anys.
40: Fill d'un pagès, es va casar amb una dona d'El Catllar. (Veure fitxa 41).
41: Fill d'un pagès. La seva muller era d'Ascó, des d'on havia arribat a la capital l'any 1895. També vivia a Tarragona el seu germà Josep (fitxa 40).
42-43: El seu pare era el notari Trinitat de Martorell i Vedruna, natural de Lleida, que exercí la seva professió a l'Espluga de Francolí entre el 1885 i el 1889, quan nasqueren les dues filles. La seva muller, Cecília Soler Grinyó, natural de Castellserà, havia infantat la primera filla a Fuliola el 1883. Del 1889 al 1894 exercí de notari a Montblanc, des d'on passà a Tarragona.
44: El seu pare era nascut a Fulleda. Servia a casa d'un comerciant, on també hi vivia la mare viuda d'aquest.
45: Fill de Jaume Minguet Capell, mosso d'esquadra natural de Torregrossa, i d'una espluguina, es casà amb una tarragonina.
46: Filla d'un pagès, estava casada amb el paleta de Tarragona Josep Llobell.
47: Filla d'un pagès, viu amb un dels seus fills, ja nat a Tarragona, i que fa de pastisser.
48: El seu pare era de l'Espluga Calba, i ella estava casada amb un pagès de Cornudella.
49: Filla d'un adroguer de les Pallargues, es va casar amb un adroguer d'Alió, Andreu Plana. El seu fill, Modest Plana Mora (fitxa 57) encara viu a la llar familiar.
50: El seu pare era un pagès de l'Espluga i la seva mare de Montblanc, on cercà la seva muller, Coloma Tosses Figuerola.
51: Treballa a la casa d'un comerciant, juntament amb altres dues joves: una de l'Espluga (fitxa 75) i l'altra de Garidells.
52: Fill del mosso d'esquadra Miquel Oliver Civit, espluguí, i es va casar amb una dona de Barcelona, ciutat on nasqué el seu primer fill, l'any 1896.
53: Filla d'un pagès que tenia la mare de Rojals, exercia de minyona a la casa d'un industrial natural de Prades.
54: Veure fitxa 9.
55: El seu pare era originari de la província d'Osca i la seva mare de Llaveria (Tivissa). Viu amb la seva mare viuda, el seu marit (un pagès de Tarragona) i els seus fills.
56: Filla d'un pagès, estava casada amb l'expòsit Bonaventura José Luís, natural de Vinyols. El seu primer i tercer fills (Daniel i Maria, fitxes 35 i 36) havien nascut a l'Espluga.
57: Veure fitxa 49.
58: Fill de pare d'El Catllar i de mare de l'Espluga, es va casar amb una tarragonina. Tenien al seu servei una minyona de Vinaixa.
59: Fill d'un pagès, segueix el mateix ofici del seu pare. Casat amb l'espluguina Dolors Civit Sans (fitxa 19), tenien un fill nascut a Tarragona el 1893 i un altre a Reus el 1896. Una germana seva vivia a Tarragona (fitxa 60).
60: Veure fitxa 59. Estava casada amb un paleta de Tarragona.
61: Fill d'un pagès, estava casat amb una murciana que havia arribat a Tarragona l'any 1885. Ell ho havia fet vint anys abans. Una germana seva també emigrà definitivament a la ciutat mediterrània (fitxa 62).
62: Veure fitxa 61. Estava casada amb un pagès Agustí Bru.
63: Fill d'un pagès, estava casat amb una dona de la mateixa Espluga (fitxa 18). A Tarragona hi vivien dos fills seus, ja amb llar pròpia, l'Antoni (fitxa 59) i la Carme (fitxa 60), i una germana (fitxa 64). Abans de ser peó a Tarragona, a l'Espluga, consta com a pagès en el naixement dels seus fills.
64: Veure fitxa 63. Estava casada amb un pagès de Riudecols.
65: Fill d'un pagès. Estava casat amb una murciana.
66: Veure fitxa 68.
67: Veure fitxa 68.
68: Casat amb la també espluguina Antònia Anguera (fitxa 7), cohabiten amb dos fills nascuts també a l'Espluga, l'Antoni (fitxa 66) i Francesca (fitxa 67). En el llibre de baptismes consta com a pagès.
69: Treballa a casa d'un militar de Madrid. Es casarà, als 24 anys, l'any 1908 a Calldetenes (Osona).
70: Fa poc temps que serveix a casa d'un comerciant, amb 16 anys. L'any 1909 es casava a l'Espluga de Francolí, retornant a la seva vila d'origen.
71: Filla de Joan Rossell Feliu, taverner, es casà amb un pagès dels Garidells. El seu primer fill, una nena, naixia a l'Espluga l'any 1892 (fitxa 84). Localitzem a la casa de beneficència de Tarragona altres dos fills seus: Joan (fitxa 85) i Sebastià (fitxa 86).
72: Filla d'un pagès. Viu en un asil.
73: El seu pare era de Montblanc i la mare de l'Espluga. S'havia casat amb una reusenca.
74: Arriba a Tarragona per matrimoni, en concret amb un calderer de la capital.
75: Veure fitxa 51. Tornarà a l'Espluga, on es casarà dos cops: amb Isidre Amigó Vidal i, el 1917, amb Isidre Torres Terés.
76: Fill d'un pagès. Estava casat amb una dona de Vinarós.
77: El seu pare era natural de l'Espluga Calba. S'havia casat, l'any 1898, amb un fill de Jaume Fa Lloret (fitxa 23). El seu primer fill (fitxa 24) naixia a l'Espluga.
78: Filla d'un pagès dels Omells de Na Gaia, estava casada amb un peó de Màlaga.
79: Fill d'un pagès nascut a l'Espluga d'ascendència forana: el seu avi patern era de Rocallaura i el seu avi matern de Montmàneu. Estava casat amb una tarragonina.
80: Treballa de minyona a casa d'un enginyer natural de Teruel veí de Tarragona.
81: Filla d'un pagès, viu sola.
82: Fill d'un pagès, residia a la casa de beneficència.
83: Filla d'un pagès, estava casada amb l'empleat de Tarragona, Manuel Deutú Roca (vegeu apèndix). El seu primer fill havia nascut a Reus (Dolors el 1889).
84: Veure fitxa 71.
85: Veure fitxa 71. L'any 1918 es casarà a Barcelona.
86: Veure fitxa 71. L'any 1920 es casarà a Tarragona.
87: Filla d'un pagès, estava casada amb un industrial nascut a Valls.
88: Fill del boter Jaume Vidal Miró, es casà amb una dona de Vila-seca. A la seva llar convivien -o tenien a dispesa- un eclesiàstic de Vilanova de Prades.
89: Viu a la casa de beneficència, és l'única nena, davant dels sis nois. Filla d'un pagès de l'Espluga casat amb una vallenca, es casarà a Barcelona l'any 1911.
90-91: Els dos germans viuen a la casa de beneficència. El Manuel (91) es casarà dos cops: el 1929 a Tarragona i el 1932 a Reus.
92: Estava casada amb un pagès de Constantí.
93: Veure fitxa 1.
94: Filla del ferroviari Esteve Villanueva Miguel, natural de Briviesca (Burgos). Una germana seva naixia a Santander el 1886.
95: Amb la següent són filles d'un propietari de Poboleda i una espluguina. Estava casada amb un forner del Pont d'Armentera i acollia a casa seva la germana menor (fitxa 96).
96: Veure fitxa 95. Es casarà tres anys més tard a Tarragona.
97: Filla d'un mestre de cases d'Alcover, Marià Virgili Barberà, i d'una dona de Menàrguens, tenia l'avi patern de Valls. Germana de la següent (fitxa 98), estava casada amb un jardiner tarragoní. El seu fill continuà l'ofici patern. En el padró consta que tenien afillada una nena de 9 anys natural de Senan.
98: Veure fitxa 97. Estava casada amb un jornaler de Tortosa, que ja residia a la capital des del 1873.
99: La seva muller era nascuda als Omells de Na Gaia.
Article publicat a : Recull Miquel Melendres. Tarragona, 1995 ,ps. 115-136 que edita l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”.
