L’Espluga de Francolí

Ressort del turisme d’interior

El nou pla estratègic de turisme consolidarà a la població el projecte turístic iniciat als anys 90 amb el Museu de la Vida Rural i la Cova-Museu de la Font Major

Serveis Informatius de l'Espluga FM Ràdio

L’Espluga de Francolí, amb 3.950 habitants, és la segona vila més gran de la Conca de Barberà. Aquesta xifra, assolida en acabar el 2006, és la més alta de la història de la població, que durant els últims dos segles s’ha mantingut entre els 2.000 i els 3.000 habitants. La seva base econòmica va ser, fins la primera meitat del segle XX, l’agricultura; Després, la indústria a passat a ser cabdal pel desenvolupament econòmic de la població. Però als anys 90, el desenvolupament del sector serveis va fer necessari construir una nova etapa pel segle XXI.

Fins a principis de la democràcia, l’Espluga de Francolí havia estat una vila com una altra, deprimida econòmicament, però que a diferència de moltes, sort en va tenir del paper d’un mecenes, Lluís Carulla i Canals, espluguí de naixement, però amb fortuna a Barcelona, on havia creat l’empresa Gallina Blanca. Ell va tornar a la vila per patrocinar la construcció d’un Casal per el desenvolupament de la cultura, la societat i els esports. La vila demanava unes instal·lacions per poder desenvolupar-hi els actes culturals, els balls de Festa Major, i els esports locals. La iniciativa privada va fundar una societat que va construir el Casal de l’Espluga. Això va permetre el creixement urbanístic, i va aportar nous aires a la vila durant els deu últims anys de la dictadura, i els principis de la democràcia.
El projecte global del Casal de l’Espluga promogut per Lluís Carulla finalitzava l’any 1988, quan s’inaugurava el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, únic a Catalunya. El museu llançava la vila al món dels serveis i del turisme, que estaven llavors en decadència a la població.

PATRIMONI DE L'ANTIGOR

El turisme havia estat, des de temps enrere, una joia a destacar en l’entorn de l’Espluga de Francolí. El temps de la postguerra però, i el naixement de la moda del turisme de platja, afavorit per les noves economies dels anys 60, i l’arribada del vehicle familiar, havia deixat a la baixa, el turisme a la zona.
Des del 1150, Ramon Berenguer IV, havia cedit uns terrenys, prop del nucli de l’Espluga de Francolí, per la construcció del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, a la orde del Cister, que després de segles de ser un dels grans reductes d’aquest moviment religiós, d’ençà del seu abandó l’any 1835, havia quedat mig destruït, fins que el 1858 es van establir les primers mesures de protecció del cenobi. L’any 1882 el Monestir havia rebut els primers 3.700 visitants. Des de principis del segle XX, el Monestir de Poblet començava a convertir-se en un símbol per Catalunya, i en un encant de la comarca que estiraria fins aquí alguns turistes.
D’aquella època també en destaca un altre punt d’interès turístic. El Balneari de les Masies, que es va construir on, des de temps immemorials es coneixien les propietats medicinals de les aigües ferruginoses que brollaven de la zona. En els mesos d’estiu un bon nombre de forasters feien cap a les masies que es van construir a l’entorn per prendre les aigües. L’any 1901 el polític Pere Antoni Torres Jordi havia fundat l’estació balneària de Les Masies, que, juntament amb les edificacions que ja hi havia a la zona, molt propera al monestir de Poblet, va convertir l’indret en un espai idoni per l’estiueig dels foranis.

Aquests dos atractius turístics van mantenir-se actius al llarg del segle XX. El turisme d’interior va intensificar-se amb l’arribada dels nous temps, el desarrollismo, i després la democràcia, i els apartaments de Les Masies sempre estaven plens, mentre el nombre de visitants del cada cop més restaurat Monestir de Poblet, augmentaven.

ELS ENCANTS A VALORAR

Però el patrimoni antic que havien deixat els espluguins d’abans de la Guerra, pensant en un possible desenvolupament turístic de la zona, era insuficient amb l’arribada de la nova societat dels anys 90, que ja havia passat la transició, i que poc recordava la tragèdia de la guerra i la misèria de la postguerra. Per això Lluís Carulla imaginava un nou tipus d’atractiu turístic, aquell que cada cop era més comú a Catalunya, els museus. Ell, al llarg dels anys havia anat col·leccionant tot tipus de material de la seva família, que a la llarga pogués tenir un valor simbòlic de representació de la vida en el món rural. I així va ser, l’any 1988, dos anys abans de morir, Lluís Carulla inaugurava el Museu de la Vida Rural, a la seva casa pairal.

El Museu de la Vida Rural es manté entre les parets de l’antiga casa pairal de la família Carulla, documentada en el segle XVII, on havien exercit d’apotecaris. La Fundació Jaume I, creada pel mecenes de la família Carulla, el va crear, i el manté des de 1988.
Ha estat durant molts anys un museu únic a Catalunya, ja que s’hi expliquen els quatre fonaments bàsics de la vida rural:
La pagesia: recull de la diversitat dels treballs al camp dins la sala d’etnografia rural, amb figures de Josep Traité que expliquen la vida quotidiana rural.
La llar: Els costums familiars i populars del món rural, amb la farmàcia de la família Carulla, la casa pairal i el mobiliari, la cuina i la llar de foc, els treballs domèstics i els costums familiars, religiosos i festius.
Els oficis tradicionals: Les eines i manufacturats dels oficis tradicionals que ja es perden, com el forjador, el picapedrer, el ferrer, el baster, el teixidor, el fuster o el boter.
L'Espluga i la Conca de Barberà: sales monogràfiques dedicades a la vegetació, la fauna, l’estructura geològica, l’urbanisme i la historia d’aquest indret.

Però a l’Espluga de Francolí, l’autèntic boom del turisme va arribar el 1994, gràcies a la creació de la Cova-Museu de la Font Major

La cova de la Font Major es va descobrir accidentalment, a partir de la obertura d’un pou al centre del poble, l'any 1853. Va ser utilitzada per fins militars, per fer-hi un pessebre vivent, i fins i tot pel cultiu de xampinyons. Però fins el 1992 no van començar les obres de reforma de la que avui és la Cova-Museu, inaugurada el 1994. És una cavitat situada dintre del casc urbà, visitada per més 50.000 persones cada any.
La cova de la Font Major és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerats i una de les poques que s'estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Fins ara s’han descobert més de 3.600 metres de corredors on, gràcies a les troballes, s’ha demostrat l'activitat humana a la cavitat des de temps prehistòrics.
El turista es pot endinsar en aquesta meravella de la naturalesa, en la part interior habilitada com a museu, únic en el món d'aquestes característiques. De forma intel·ligentment ideada, la visita esdevé un complet endinsament en la vida i costums de l’home primitiu, de la formació de la terra, del coneixement de les eines, dels oficis i de l’evolució de l’entorn en què vivim.
El muntatge audiovisual es complementa amb fotografies, gràfics i explicacions. En conjunt resulta una visita molt interessant i instructiva, que es pot completar amb un recorregut espeleològic d'aventura, senzill, que endinsa els visitants que ho desitgen per l’interior de les galeries més sorprenents tot remuntant un riu subterrani que al sortir a l’exterior rep el nom de Francolí.
Aquest fenomen de la naturalesa havia donat nom a la vila, durant l’edat mitjana: Spelunca Francolinus, que significa La cova del Francolí, o el mateix, l’Espluga de Francolí.
Van haver de passar molts anys perquè els espluguins decidissin explotar-la turísticament, ja que calien unes condicions de seguretat i instal·lacions idònies per obrir-les al públic. Per això, el 1992, un equip d’historiadors i interessats locals sobre la matèria, van crear, amb l’Ajuntament, el Patronat Municipal de la Cova de la Font Major, per tirar endavant el projecte que donaria a conèixer la vila entre els turistes d’arreu.

PATRIMONI LOCAL

L'ESGLÉSIA VELLA

L’Església Vella, dedicada a Sant Miquel, és de l’època de transició del romànic al gòtic, construïda al segle XIII. El 1923 va ser declarada monument històric artístic. La reconstrucció de les escales del campanar, destruïdes en les guerres carlines, va permetre, l’any 1997, posar a l’abast un recorregut turístic per dins l’església, amb l’ascensió al campanar inclosa, on es pot veure un petit museu dedicat a la construcció del temple i una magnífica panoràmica de la vila.

L'ESGLÉSIA NOVA

Al centre del municipi, l’Església Nova, dedicada també a Sant Miquel, va ser construïda el 1888 quan els fidels eren tants que no cabien a l’antiga església. Per això, es va optar per abandonar el temple medieval, i construir, davant mateix, una nova església neoclàssica, amb mides de catedral, que juntament amb el temple gòtic, davant per davant, estableix una imatge que cap turista es deix de fotografiar.

L'ANTIC HOSPITAL

Fundat per l'orde dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, va ser administrat per aquest mateix orde fins el 1851, quan un concordat entre Espanya i el Vaticà el va suprimir. A causa de la llei de desamortització dictada per Mendizábal, el 1835, l’edifici es va vendre junt amb tots els béns del Comú.
L’Antic Hospital ha acollit un hospici, una escola i un mercat, però ara, conflueix en l’encant arquitectònic de la Plaça de l’Església, amb una façana d’estil gòtic català, i un porxo interior que crida l’atenció a qui passa pel seu entorn. Actualment en les seves dependències s’hi troba una sala polivalent, l’arxiu municipal, la biblioteca pública Mossèn Ramon Muntanyola, el Centre Telemàtic i l’emissora municipal.

EL MUSEU DEL VI I EL CELLER COOPERATIU

L’última instal·lació turística recentment inaugurada, a finals dels anys 90, és el Museu del vi, instal·lat al Celler Cooperatiu, edifici insígnia dels cellers modernistes de Catalunya, al qual Àngel Guimerà li va dedicar el sobrenom de "La catedral del Vi", fet servir, després per molts altres cellers de Catalunya.
L’edifici modernista és obra de Lluís Domènech i Montaner, desenvolupada el 1913 pel seu fill Pere Domènech i Roure. L’espluguí Josep Maria Rendé i Ventosa, considerat l’apòstol del cooperativisme a Catalunya, va ser el precursor, en temps de la Mancomunitat, de la Cooperativa de L’Espluga, una de les societats cooperatives més antigues de Catalunya.
Els museu que s’ha instal·lat entre les voltes del segle passat, està estructurat en tres nivells. En un primer nivell soterrat, tot habilitant els antics cups, s’hi explica la historia, el cultiu i I'elaboració del vi. Un segon nivell, entre les tines, permet descobrir quina és l'elaboració moderna del vi. L’últim nivell, en un passeig per damunt les majestuoses tines, i prop de les voltes de la teulada, permet endinsar-se en I’edifici com a obra modernista.

EL NUCLI ANTIC

Si bé la Llei de Barris encara no el considera degradat per fer-hi una potent inversió de reforma, el Nucli Antic de l’Espluga de Francolí ha estat l’atractiu turístic més oblidat en aquesta etapa de creixement del sector serveis. Els veïns l’han anat abandonant lleugerament, i els carrers han anat envellint-se a poc a poc. Els projectes el contemplen com a punt d’interès, però de moment, s’han desenvolupat insuficients actuacions per recuperar-lo com a indret visitable.
El 1079 el Compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV va manar al de Cervera, Ponç Hug, que construís a la zona un castell i hi establís mercat. L’edifici es va mantenir fins a finals del segle XIX. Els mateixos espluguins el van destruir durant les guerres del moment, i el van acabar d’enderrocar quan, en construir la nova església, van veure la possibilitat d’aprofitar les pedres. Per tant, ara, del castell, no en queden res més que uns fonaments sota les cases, alguna arcada inclosa en la decoració d’alguna entrada o menjador, i la base d’alguna torre. Sobre de l’antiga fortalesa s’hi van construir les cases, tot aprofitant carreus i murs, fet que en fa impossible una mínima reconstrucció. Els carrers estrets i empedrats però, juntament amb la història que guarden els carreus en la memòria, pot convertir-lo en un bon lloc de passeig pels amants d’allò antic.

UN ÈXIT ACONSEGUIT

El turista que visita l’Espluga és majoritàriament de les comarques barcelonines, seguides dels que procedeixen de la demarcació de Tarragona, que augmenten considerablement. Els catalans són doncs els que predominen, amb un 42%. Cal destacar que la meitat provenen de Barcelona ciutat, mentre que tota la demarcació de Tarragona suma un 11% del turisme català. El turisme espanyol es manté en un 24%, l'europeu augmenta lleugerament fins al 32% i la resta de món representa tan sols un 2%.
L'Oficina de Turisme de la Conca de Barberà ubicada al Monestir de Poblet també ha mostrat un augment de consultes, fet que demostra la consolidació del turisme d’interior. En tot el 2006 va rebre un total de 15.353 consultes, el que representa un 15% més respecte el 2005. I és que el cenobi cistercenc va ser visitat, durant l’any passat, per 60.000 persones.
Fonts de l’oficina de turisme comarcal han explicat que del total de visitants, prop d'un 20% són visites d'un sol dia, i que el 80% opta per fer més dies de turisme, i allotjar-se a la Costa Daurada, especialment a Salou, Cambrils o la Pineda. Només un de cada deu turistes s’estableix a la Conca de Barberà.
El 9% d'allotjaments a la comarca és una tendència que es repeteix any rere any, tot i que enguany s'ha aconseguit incrementar el nombre de consultes a l'oficina i, en conseqüència, la xifra de visites al Monestir de Poblet.
Tot plegat es pot complementar amb dades de l’altre atractiu turístic de la comarca, la vila medieval de Montblanc i el seu recinte emmurallat. Allà, l'Oficina Municipal de Turisme va obrir portes l’any 2000, i des de llavors gairebé ha rebut 100.000 consultes. Segons l'oficina montblanquina, si se segueix el mateix ritme d'anys anteriors, aquest 2007 es podria tancar amb més de 14.000 consultes. El 2006 es van atendre 13.100 consultes. Els turistes que visiten Montblanc també provenen sobretot de Catalunya, concretament un 65%. El turista europeu representa un 18%; l'espanyol, un 14%; i la resta de continents, un 2%.
La vila de Montblanc però es troba molt lluny d’assolir els gran números turístics de l’Espluga de Francolí i el Monestir de Poblet. Malgrat les visites guiades per museus i muralles, en tot el 2006, només 5.000 persones van gaudir de la ruta pel recinte emmurallat.
I és que la proximitat de l’Espluga amb el monestir ha jugat molt a favor pel desenvolupament de la vila, que ja va espavilar-se creant el primer museu de la Conca el 1988, i que ha sabut aprofitar els recursos de Poblet, sempre a desgrat de l’autèntic i legítim explotador del monestir, la vila de Vimbodí, situada lluny del cenobi, encara que aquest està al seu terme. Aquest municipi va aprovar la tardor del 2006, el canvi de nom pel del Vimbodí i Poblet, per tal que quedés clar que el monestir està al seu territori, encara que sempre hagi beneficiat al nucli de l’Espluga, només a 1,5km de distància.
La gastronomia, encapçala pel carquinyoli i les pastes seques, ha permès desenvolupar durant els anys 80 i 90 nombrosos restaurants i hotels, que encara superen en places d’allotjament els de la mateixa capital. A més, la vila ha aconseguit complementar l’oferta turística amb nombroses festes i fires dedicades al món de l’oli, el vi, el carquinyoli, i des de fa tres anys, la Prehistòria, una fira que se celebra a l’entorn de les Coves i el Riu Francolí, on es reprodueixen els estils de vida dels paleolítics i neolítics, durant el cap de setmana de més turisme, i per tant més negoci a la vila, el de Pasqua.

CAP AL RESSORT

Un cop s’ha consolidat el projecte turístic dels anys 90, els que llavors el van encetar, amants de la història de la vila, que han acabat escrivint-la en un recull de 6 volums, pensen ja en una nova etapa pel sector turístic de la població. Per això, l’Ajuntament i el seu patronat municipal de les Coves de l’Espluga, tenen ja a punt, juntament amb les entitats espluguines i les empreses turístiques i de restauració de la població, el nou Pla Estratègic de Turisme de l’Espluga de Francolí.
El 2005, l’Ajuntament de l’Espluga va adjudicar a l’empresa de consultoria turística STOA, el treball de realitzar un estudi integral del turisme al municipi perquè, com a principal objectiu, es coneguessin les pautes que ha de seguir l’Espluga en els propers anys per tal de fer-lo competent, rendible i sostenible. L’Alcalde de l’Espluga s’havia proposat unir aquest pla amb el de Vimbodí, i així treballar conjuntament aprofitant els recursos turístics dels dos pobles. Però alguns dels veïns de Vimbodí no veien bé aquest acord, perquè temien que l’Espluga els volgués prendre el patrimoni. La decisió de l’Ajuntament de Vimbodí va ser finalment positiva, acceptant participar amb el projecte espluguí per compartir els recursos de la zona.

EN ELS PROPERS 10 ANYS

El Pla Estratègic de Turisme de l’Espluga preveu grans projectes a desenvolupar en els propers 10 anys, que es calcula que costaran prop de 5 milions d’euros. Entre els projectes més destacats, al nucli urbà en destaca la construcció d’una gran recepció per les coves de l’Espluga i una millora de tot l’entorn per potenciar el turisme de prehistòria, construint-hi un Centre d’Interpretació de la cavitat. A la segona fase es preveu renovar la Cova de la Font Major, i rehabilitar el centre històric. A la tercera fase es preveu enderrocar els edificis annexos a l’Església Vella, per alliberar-la a través d’un Pla Especial de Reforma Interior, a més de restaurar el Casc antic i potenciar-lo com a zona turística.
Pel què fa a l’entorn natural, es potenciarà el nucli de les Masies i el seu Jardí Botànic del Garber que s’està acabant d’adaptar per obrir-lo al públic. Es vol que l’antic balneari torni a ser actiu, com en els seus orígens, i que es converteixi en una de les portes d’entrada al Parc Natural dels Boscos de Poblet i les Muntanyes de Prades, que la Generalitat declararà oficialment aquest 2007. Les 700 places de Les Masies el converteixen en el nucli d’interior més important del Camp de Tarragona. Per això es preveu l’arranjament dels camins rurals fins Les Masies i fins Poblet, per fer-hi caminades a peu, a cavall i amb bicicleta. També s’arranjarà la Carretera de les Masies com un passeig amb vorera, arbres i bancs, que connecti els dos nuclis d’una manera més còmoda.
El nou pla estratègic de turisme pretén potenciar l’Espluga com a cor natural del Cister i com a Ressort Rural del Turisme d’interior. Per això, es desenvoluparà una campanya d’imatge corporativa, optimitzant el flux de visitants de Poblet, i desenvolupant la qualitat de vida a la zona.
A la tercera fase, es potenciarà l’Espluga medieval amb la creació del Centre d’Interpretació “Templarium” i s’inaugurarà el museu de “La Fassina, fàbrica d’alcohol”. Tot plegat es gestionarà des de l’empresa de nova creació “Espluga Turisme S.A.”, una empresa privada municipal que es posarà en marxa en la 1a fase, juntament amb una Associació d’Empresaris de l’Espluga.
I a més, es completarà amb el Trenet Turístic de l’Espluga-Vimbodí i Poblet, que es va estrenar fa dos anys, i que ha servit per englobar tot el projecte en una única ruta que passa per tots aquests llocs d’interès, durant els mesos d’estiu, i que introdueix al turista als punts clau de la seva visita a través d’una narració durant el viatge que dura una hora i mitja i que a més de passar pels nuclis de població, recorre zones boscoses i agrícoles d’interès, i s’apropa als dos castells del terme de Vimbodí i Poblet. Aquest servei és una iniciativa conjunta dels ajuntaments de l’Espluga i de Vimbodí i Poblet, amb la col·laboració de diverses empreses privades.

LA BASE D'UN FUTUR

A l’Espluga de Francolí li cal indústria i creixement demogràfic, però sens dubte, li cal mantenir aquesta bona tendència que l’ha situat a un bon lloc en el sector turístic. Més enllà de l’interès històric i tradicional, a l’Espluga s’han sabut aprofitar tots els recursos per captar visitants a una comarca encara avui força desconeguda, que no té les pistes d’esquí del Pirineu, la peculiaritat de Girona, o les platges de la costa. Una comarca que ha estat sempre de pas entre Lleida i Tarragona, però que fins ara no havia estat més que això. Una zona que s’ha hagut d’aferrar al turisme, perquè ha tingut la possibilitat de trobar encants que l’han ajudat a prosperar en aquest sector cada cop més competent i difícil de gestionar. Un indret que ha crescut i ha evolucionat poc, però que gràcies a això, avui pot imaginar-se un futur engrescador, conservant l’essència de sempre.

DOCUMENTACIÓ

Patronat Municipal de les Coves de l’Espluga
Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí

Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Oficina de Turisme del Monestir de Poblet

Ajuntament de l’Espluga de Francolí
STOA, Pla Estratèfic de Turisme. Estudi 2005.

Museu de la Vida Rural

Coves de l’Espluga

Cooperativa Agrícola de l’Espluga de Francolí

Carreras i Casanovas, Antoni. Els Museus de l’Espluga de Francolí. 2004.

Roca i Armengol, Jordi. Història de l’Espluga de Francoli Volum V s.XIX. Pagès Editors SL

Roca i Armengol, Jordi. Història de l’Espluga de Francoli Volum VI s.XX. Pagès Editors SL