|
|
El Departament de Serveis Informatius de l’Espluga FM Ràdio els ofereix l’especial RESUM DE L’ANY 2006, un repàs dels fets més destacats de l’any a la Conca de Barberà i en més detall a l’Espluga de Francolí. És un resum de les més de 1.000 pàgines que els informatius d’aquesta casa els han llegit al llarg d’aquest any, per explicar-los els punts més importants de la política, la societat, la cultura, els esports i els esdeveniments més destacats del 2006.
Durant els 144 butlletins informatius que hem emès aquest 2006, hem pogut escoltar 446 talls de veu de diverses personalitats de l’Espluga i la Comarca, que han participat a alguna de les 1922 notícies que els hem explicat. L’equip dels Serveis Informatius de l’Espluga FM Ràdio hi ha hagut de destinar més de 580 hores de treball i preparació.
|
| |
| POLÍTICA |
|
I comencem el resum de l’any amb l’apartat de política local i comarcal. A principis d’any es va celebrar el Ple Municipal de l’Ajuntament de l’Espluga on es van aprovar els pressupostos municipals pel 2006. Només els van aprovar amb els vots de Convergència, mentre que Esquerra Republicana es va abstenir, i l’Espluga Viva, va votar en contra.
Aquest any, l’ajuntament ha invertit més de dos milions d’euros, un 106% més que l’any passat. I això que en aquest pressupost no hi havia inclosos els 100mil euros del fons Feder, per l’edifici de recepció de les Coves i els 840mil euros pel nou pavelló municipal. Uns pressupostos que justifiquen el fort volum d’inversió de l’equip convergent, i més en aquest any, l’últim exercici sencer, abans de les eleccions.
Aquest 2006, s’han destinat 240mil euros a l’adquisició de patrimoni, per tal de poder comprar 3 hectàrees de sòl industrial prop del polígon. Del pressupost total, 220.000 euros han estat pel Patronat de la Cova de la Font Major. S’han destinat 39.000 euros a la interconnexió dels dipòsits d’aigua de Sant Miquel i el de la Cometa, per evitar la sequera, i també per posar comptadors als edificis municipals. També s’ha millorat l’enllumenat, sobretot el de la Urbanització del Casal, per això s’hi han invertit 37.000 euros. D’altres inversions previstes eren la construcció de l’aparcament del Passeig, i d’un magatzem del col·legi públic Martí Poch, però no s’han realitzat. Hi havia partides que voltaven els 20mil euros per millorar la Font Baixa, la senyalització i mobiliari urbà, l’arranjament de camins, l’enjardinament, els parcs infantils i el jardí botànic.
|
|
|
| |
| Pla local de Joventut |
|
L’Ajuntament de l’Espluga ha aprovat aquest any el Pla Local de Joventut d’aquest 2006, un projecte anual de l’ajuntament ue contempla les bases a seguir per desenvolupar l’activitat per a joves al municipi. Inclou, des d’un programa d’activitats socials i culturals, fins a projectes d’equipaments, o de desenvolupament econòmic i social. El Pla local de joventut va ser redactat pels serveis tècnics de joventut, de l’Ajuntament, el punt d’Informació Juvenil Francolí, i amb la col·laboració d’Auvënguen.
|
|
|
| |
| Urbanisme |
|
Després que l’absència de l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, no permetés, al ple ordinari del 27 d’abril, tirar endavant l’ampliació del volum edificable de l’eixample-sud, a causa del rebuig dels grups de l’oposició, i la falta de majoria absoluta a CiU, el dijous següent, el consistori espluguí va tornar a reunir-se en ple extraordinari, i finalment, els convergents van aconseguir aprovar el projecte, fins i tot aconseguint que els grups d’ERC i l’Espluga Viva reconsideressin el seu vot.
Segons l’alcalde, l’ampliació del volum edificable de l’Eixample-sud és una petició d’Urbanisme de la Generalitat a canvi de, segons ells, “necessàries” modificacions del pla parcial. D’aquesta manera, se solucionaria la manca de sol residencial, s’evitarien les cases-xalet i aparellades, potenciant un tipus d’habitatge que aprofiti més el territori. Alhora, el projecte del pavelló i la zona esportiva conjunta podria tirar endavant, en cas que urbanisme acceptés tots els tràmits. David Rovira ha assegurat que el conveni serà beneficiós per les dues parts, destacant, en resposta a acusacions de l’oposició en l’últim ple, que els beneficis que s’emportarà el propietari queden compensats amb els que també tindrà l’ajuntament.
Encara en matèria d’urbanisme, la quarantena de propietaris que tenen alguna parcel·la a la futura zona urbanística Milmanda-Riu Sec de l'Espluga van repartir-se aquest any el volum edificable en funció del seu percentatge d'aportació, després d'haver rebut llum verda des d'Urbanisme. A aquest pla parcial s’hi construiran 265 habitatges i el nou institut, del qual ja han començat les obres. Dels quaranta propietaris -la majoria, particulars-, cinc posseeixen el 80% del solar, mentre que la resta queda molt repartida i alguns propietaris no arriben a tenir ni parcel·la mínima, especialment a tocar del Casal.
|
|
|
| |
| Acords turístics |
|
El mes de maig, la vila de Vimbodí va suspendre els preacords turístics a què havia arribat amb l’Espluga, menys el projecte del trenet turístic. El principal trencament es trobava en un projecte que l’alcalde de l’Espluga havia anunciat com a molt positiu i ambiciós, perquè es tractava de la unió dels plans i serveis turístics de les dues poblacions, en un únic projecte i un patronat de turisme comú.
Els veïns de Vimbodí no van veure clara aquesta unió de serveis turístics de l’Espluga i Vimbodí. Deien que això els faria perdre el patrimoni, i temien que l’Espluga s’acabés apropiant del Monestir de Poblet i el boscos del Paratge. I d’això se’n van convèncer, els veïns de Vimbodí, quan l’Espluga FM Ràdio va emetre la notícia del principi d’acord entre els dos ajuntaments, després, també publicada a internet, on es parlava dels beneficis que en traurien els dos pobles.
El fet que la notícia malinterpretés un benefici més gran pels espluguins, que no pas pels vimbodinecs, va fer que aquests comencessin a mostrar-se contraris a la unió dels dos plans estratègics de turisme. Però l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet va acceptar finalment formar part del projecte del Pla Estratègic de l’Espluga de Francolí que preveu importants projectes dels dos municipis en els quals Poblet hi té una especial importància. Els dos municipis podran així compartir recursos i promocionar-se seguint unes pautes comunes.
Precisament volem recordar la decisió de l'Ajuntament de Vimbodí de canviar el nom del municipi, i afegir-hi el de Poblet per tal crear el topònim “Vimbodí i Poblet”.
L’ajuntament d’aquesta població va iniciar el juny un expedient de canvi de nom del municipi. Després de seguir tota la tramitació, a primers d’octubre, en sessió plenària, es va ratificar l'acord. Això farà, segons el consistori, que s’identifiqui el Monestir de Poblet amb la vila de Vimbodí, ja que es troba construït als seu terme municipal. L’Institut d’Estudis Catalans va emetre l'informe favorable al canvi de nom el 15 de setembre. No només Vimbodí i Poblet ha canviat de nom en els últims temps. A la Conca hem de destacar la decisió de Passanant i Belltall, aquest mateix any, o de pobles catalans com Palau-solità i Plegamans i L’Hospitalet de l’Infant.
I en aquest sentit, el divendres 2 de juny, representants d’entitats espluguines, i les empreses turístiques i de restauració de la població es van trobar per a la presentació del Pla Estratègic de Turisme de l’Espluga de Francolí, unes bases clares que marquen per on s’ha desenvolupar el turisme de l’Espluga. El Pla Estratègic de Turisme de l’Espluga preveu grans projectes a desenvolupar en els propers 10 anys, que es calcula que costaran prop de cinc milions d’euros.
Entre els projectes més destacats, durant la primera fase, en destaca la construcció d’una gran recepció per les coves de l’Espluga i d’un Centre d’Interpretació de la cavitat. A la segona fase es preveu renovar la Cova de la Font Major, i rehabilitar el centre històric. A al tercera fase es preveu enderrocar els edificis annexos a l’Església Vella, per alliberar-la, a més d’arreglar el Casc antic i potenciar-lo com a zona turística. A partir d’ara es potenciarà l’Espluga com a cor natural del Cister i coma resort rural del turisme d’interior.
|
|
|
| |
| Assistència Sanitària |
|
L’alcalde, David Rovira, arran de la problemàtica per la possible pèrdua del servei d’urgències al Consultori de l’Espluga, per una reestructuració de l’àrea de Salut de Montblanc. La inqüietut per un bon sistema sanitari va fer que els espluguins i les entitats es mobilitzessin fins al punt de recollir 1.700 firmes que van fet tirar enrere el projecte i augmentar els serveis sanitaris a l’Espluga.
Referèndum Estatut d’Autonomia de Catalunya
El diumenge 18 de juny va tenir lloc el referèndum sobre la proposta de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en què després de molts mesos els catalans van decidir per un 73’9% que estaven a favor de la proposta de l’Estatut, en contra del 20,76%, que es va posicionar pel no. Cal destacar que la participació va ser del 49’6%.
Pel que fa a la Conca de Barberà es va superar la xifra de participació total de Catalunya amb un 56’46%. A la nostra comarca el 'sí' va obtenir el 74,73% dels vots i el 'no' el 19,16%. Els vots en blanc van suposar el 6,11% i els vots nuls van representar el 1,08%.
Les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades l’ 1 de novembre van servir per consolidar la majoria nacionalista a la comarca. La Conca de Barberà va donar la victòria a Convergència i Unió, i a més, Esquerra Republicana de Catalunya va consolidar-se com a segona força.
Malgrat això, la dada més destacable va ser la baixa participació, d’un 63% a la Conca, prop de 6 punts menys que el 2003, encara que força per sobre de la mitjana catalana.
A l’Espluga, Convergència i Unió va emportar-se 800 vots, el que representa un 43,22%. Per darrera, Esquerra guanyava un 24,5 % dels vots dels espluguins, a força distància dels convergents. Els socialistes van aconseguir un 18% dels vots. El Partit Popular es quedava en quarta posició, amb 110 vots rebuts, i Iniciativa, per darrera, amb 100 vots. Els partits minoritaris van rebre els vots d’una cinquantena d’espluguins. Ciutadans-Partido de la Ciudadania, no va aconseguir cap vot.
|
|
|
| |
| Deute del Casal |
|
El Casal de l’Espluga enguany ha posat fil a l’agulla per tal de sufragar l’important deute de 2.700.000 euros. Ja fa mesos que el Casal busca un pla de viabilitat per tal de pagar el deute i així assegurar-ne el futur.
L’Ajuntament proposava la participació municipal en el projecte, per això, aquest any han continuat les negociacions. De moment, amb el canvi de junta directiva i de gerència, el Casal va presentar el nou Pla de viabilitat.
L’entitat tenia problemes per efectuar el pagament de les nòmines dels seus treballadors. El pla de viabilitat del Casal preveia un canvi en la gestió amb una milllor explotació de l’Hostal del Senglar, que amb el bar, s’ha convertit, en l’única font d’ingressos que queda al Casal. Per això, asseguren que compten amb el suport dels treballadors.
D’altra banda, el Casal va posar a disposició dels socis un bons retornables de 500 euros. Els diners que posés cada soci, serien retornats, segons va assegurar el Casal, al cap de 180 dies del pagament, amb l’interès legal a què obliga la llei.
Després, el Casal podria continuar amb el mateix sistema, o acceptar la proposta de l’ajuntament, i convertir-lo en un entitat amb participació municipal, destinant, com l’alcalde ha proposat, una part de les instal·lacions, a ubicar-hi el Casal d’Entitats de l’Espluga. En aquest sentit, la presidenta del Casal, Maria Dolors Civit, va explicar que el Casal rependria aviat les negocacions amb l’Ajuntament.
|
|
|
|
|
| |
| Museu de la Vida Rural |
|
I ara entrem a la plana d’aquest Resum del 2006 dedicada a les infrastuctures. I comencem per l’inici de les obres d’ampliació del Museu de la Vida Rural, amb 1500 metres quadrat més. Dins els actes de la Fira de l’Espluga, la Fundació Lluís Carulla i el Museu de la Vida Rural van presentar l’important projecte d’ampliació i modernització del Museu. La Fundació Lluís Carulla ha encarregat a l’arquitecte Dani Freixes, Premio Nacional de Diseño 2001, el disseny del nou edifici. El nou Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, costarà 2 milions i mig d'euros a la Fundació Lluís Carulla.
Més enllà del projecte inicial, a la primavera s’anunciava la compra de la finca de cal Porta, annexa a la de cal Carreteret, que permetrà afegir 300 metres quadrats més de superfície respecte el projecte inicial, i en total ja seran 1700 metres quadrats els dedicats al món de la pagesia. A principis d’octubre van començar els treballs d'enderrocament de l'edifici annex al Museu de la Vida Rural de l'Espluga, on es construirà el nou edifici, que vol obrir portes el 2008.
|
|
|
| |
| Pavelló Polisportiu |
|
I pel que fa al pavelló, el 2006 ha estat l’any dels anuncis. La Secretaria General de l’Esport es va mostrar interessada en que l’Espluga tingués un pavelló polisportiu municipal. Finalment, va anunciar la subvenció de 848.000 euros, que serviran per pagar el 50% de les obres del Pavelló. L'ajut s'emmarca en la convocatòria de subvencions dins el programa de la xarxa bàsica de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. Aquest any l’Ajuntament ha anunciat que abans de la primavera del 2007 estarà construït el nou Pavelló Municipal d’Esports. L'Ajuntament va aprovar el 21 d’agost definitivament el projecte que es construirà al camí de la Cometa, molt a prop del dipòsit d’aigua, i del camí de la Serreta.
|
|
|
| |
| Acord amb l'IPHES |
|
El 29 de març es va signar un conveni marc entre la Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i el Patronat Municipal de la Cova de la Font Major per participar conjuntament en investigacions relacionades amb l’arqueologia i la socialització del Patrimoni Cultural, en els seus vessants de recerca científica, docència, protecció i conservació, divulgació i promoció.
Amb la signatura d’aquest conveni es podran realitzar, entre altres, recerques en socialització del patrimoni i la seva didàctica, analitzant l’oferta, la comprensió dels conceptes, el disseny dels materials experimentals, la projecció de conceptes avançats de museografia comprensiva, de les Coves de l’Espluga, convertint l’equipament de l’Espluga de Francolí en un gran laboratori de la interpretació del patrimoni.
Per altra banda, les Coves de l’Espluga tindran al seu darrera l’aval d’un dels grups de recerca més importants a nivell mundial pel que fa a l’estudi i l’anàlisi de l’evolució humana, que ha investigat en jaciments molt importants a la Península ibèrica.
|
|
|
| |
| Nou servei de grues |
|
L’Espluga va recuperar aquest novembre el servei de grues per retirar vehicles que incompleixin les normatives de seguretat viària. A més de poder retirar els vehicles mal estacionats, el regidor Joan Amigó va anunciar que es podria desenvolupar la normativa de guals a les entrades de garatges de manera legal.
|
|
|
| |
| Parcs Eòlics |
|
Un cop confirmada la instal·lació de diversos parcs eòlics a la Conca de Barberà, l’Ajuntament de l’Espluga va informar que es tirarà endavant la construcció de la subestació elèctrica que transformarà tota l’energia en electricitat, a l’Espluga de Francolí. Conseqüentment, això comportarà la construcció d’una línia d’evacuació que transportarà tota l’energia.
Tretze alcaldes dels municipis afectats van signar un conveni amb la companyia Acciona Energía per a la instal·lació dels futurs parcs eòlics del Tallat i de Vilobí. Aquest projecte està pressupostat en 90 milions d'euros. El parc eòlic de la Serra del Tallat ocuparà una superfície total de 131.000 metres quadrats. A més, les empreses Gersa i Acciona van acordar amb l’ajuntament de l’Espluga que aquest rebi 60.000 € anuals, mentre duri la vida dels parcs eòlics, una quantitat que variarà en funció de la potència dels parcs.
|
|
|
| |
| Façana del Francoli |
|
I aquesta tambés s’ha anunciat que la façana del riu Francolí millorarà la seva imatge, ja que ara presenta un visible estat de degradació.
L’Ajuntament va aprovar la modificació puntual de les normes subsidiàries d’aquest sector urbanístic per fer oficial el canvi d'usos passant d'industrial a residencial. Això permetrà que aviat es construeixin a tot l’espai entre la rotonda del Pont de la Palanca i el de la Font Baixa diversos d'habitatges plurifamiliars, amb espais lliures i zones de serveis.
La regidoria d’urbanisme va informar que a canvi del desenvolupament urbanístic, el consistori també rebrà unes compensacions, que poden ser a nivell monetari o immoble, com ja s’ha pactat en altres projectes a la vila.
|
|
|
| |
| Desenvolupament industrial |
|
I en aquest resum de l’any no podem oblidar l’important avanç industrial de l’Espluga, sobretot durant els últims mesos. I és que el polígon Industrial Les Eres de l’Espluga ja és una realitat activa. Gemiplast ha obert aquest any les portes de la seva nova planta de producció de l’Espluga de Francolí. Amb la obertura d’aquesta empresa, fins ara instal·lada a Montblanc, el polígon industrial Les Eres, sembla obrir portes al futur després de molts anys d’incògnites i problemes pel desenvolupament industrial de la vila. El trasllat de Gemiplast implicava la reactivació del polígon de les Eres i per aquest motiu l'alcalde deia que serà positiu per al desenvolupament industrial del municipi.
A banda de Gemiplast, l'empresa Olsa, que fabrica tapes de vàter, s'instal·larà a l'Espluga aviat, i s’està a l’espera que finalitzin els tràmits del projecte. Al costat de Gemiplast, s’està construïnt una gasolinera bonÀrea. Al costat, s’han començat a construir una desena de naus de petits empresaris espluguins.
I a part d’això, la gran notícia de l’any en matèria industrial va ser l’anunci de l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de la futura construcció entre l’Espluga i Montblanc, d’una futura zona industrial de 118 hectàrees al Pla de Valentí, on alguns propietaris ja havien rebut bones ofertes de compra. L'alcalde anunciava el projecte arran de la visita del director de l’Incasòl, Emili Mas.
En la trobada van visitar els terrenys del futur polígon, i li va assegurar que l’Incasòl vol comprar tots els terrenys d’aquesta zona.
Tot i que no s’esperen indústries a curt termini, l’Espluga estarà preparada per rebre’n, de cara a un futur proper, i això caldrà tenir-ho en compte en la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
|
|
|
| |
| Habitatges de Protecció Oficial |
|
Els 51 propietaris dels habitatges de protecció oficial que la Fundació Família i Benestar Social del Ministeri d'Habitatge promou a l'Espluga, encara no han rebut les claus dels seus habitatges després d’anys d’espera. Aquest 2006, no han cedit de reclamar explicacions sobre un seguit de qüestions referents als acabats dels habitatges.
Entre d’altres coses, els propietaris es queixen que els jardins posteriors de les cases no entrin al projecte de la Fundació. Si els propietaris volen jardí posterior, han de comprar a l’ajuntament una part de terreny, i després rebaixar-lo pel seu compte. Per això volen que se’ls faci un pressupost del cost de l’obra.
|
|
|
| |
| Drac Actiu |
|
Drac Actiu està convertint en Centre d’aventures l’antiga fàbrica del sulfur, de l'Espluga, situada a l’antic Barri de la Font Major. L'empresa vol respectar al màxim la imatge original de l'antiga fàbrica d'alcohol vinícola, situada a tocar del naixement del Riu Francolí. Fa ja vuit anys que l’empresa treballa a la Conca, on desenvolupa activitats d'espeleologia dins la cova, sortides guiades amb quads, lloguer de bicicletes de muntanya, excursions amb guia pels paratges naturals, així com també l'organització de les colònies d'estiu a l’Alberg Jaume I.
Fins ara, Drac Actiu tenia la seu social a Lleida, però ja fa temps que va decidir adquirir la finca del sulfur, per gestionar les activitats 'in situ'. Segons el responsable de Drac Actiu, Gonzalo Gil, el volum de negoci que porta aquesta zona ha obligat a obrir aquest centre de base d'operacions per tal d'oferir un millor servei als clients.
Tot i voler mantenir l'estructura original, algunes zones de la fàbrica s'han hagut d'enderrocar perquè es trobaven en estat ruïnós, encara que s'estan reconstruint imitant el model original. També es conservarà l'antiga xemeneia de la fàbrica.
|
|
|
| |
| Edifici Tres Carrers |
|
A mig estiu van començar les obres de construcció de l’edifici Tres Carrers, al Carrer Molí de Guasch, unes obres que van generar la polèmica entre un grup de veïns del Carrer Clos de Callau i de l’Avinguda de Catalunya, al sector de la Plaça del Monument als Pagesos, que no estaven d’acord en que els pilar de construcció de l’edifici fossin massa aprop del carrer, quan ara, l’ajuntament tenia la possibilitat d’ampliar-lo. Es van queixar de que no s’hagués obligat a l’empresa a construïr xanfrà, enlloc de cantonada. Això, diuen, dificultarà la visibilitat dels vehicles que s’hagin d’incorporar a l’Avinguda Catalunya.
|
|
|
| |
| Pla d'Ordenació Urbanística Municipal |
|
El 2006 també ha estat l’any del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l'Espluga de Francolí, sobretot perquè s’ha desenvolupat la fase de redacció i exposició pública, abans d’iniciar els tràmits d’aprovació. Una dels canvis urbanístics més importants que preveu és el de la zona de l’Eixample Sud on es preveu el projecte del vial de circumval·lació sud, una obra prioritària en el nou POUM, que es va aprovar inicialment aquest octubre. El POUM proposa una gran circumval·lació amb quatre rotondes que rodejarà pràcticament tot el poble per la banda sud. Enllaçarà des del camí de l'Ermita fins a la carretera de les Masies, i d'aquí fins a la carretera de Poblet. El projecte també preveu un enllaç amb la Nacional-240.
I a finals d’octubre van començar les obres d’aplanament dels terrenys al solar entre la Carretera de Poblet i el Carrer de Cometa, a tocar de la pujada de l’Espluga Park, per construir-hi mitja dotzena de cases adosades. Aquest solar fa anys que té projectes d’urbanització, però no ha estat fins ara quan realment han començat les obres. Després de buidar el tros de muntanya, es construïren diverses els edificis.
|
|
|
| |
| Aparcament al Passeig Canyellas |
|
I si bé enguany havien de començar les obres, finalment, aquest 2006 s’anunciava que el futur aparcament soterrat al passeig Canyelles de l'Espluga no es construïrà fins passades les eleccions del proper maig, quan s’hauran enllestit tots els tràmits administratius. De moment, el futur aparcament soterrat ja compta amb un projecte executiu.
Ara l'Ajuntament negocia amb una empresa de Barcelona la concessió de l'aparcament, que si acepta l'acord amb l'empresa, serà la responsable de la construcció del projecte, i de la gestió posterior. L'alcalde ha explicat que un aparcament en règim de concessió evitarà l'endeutament de les arques municipals.L'aparcament tindrà un total de 104 places sota terra, amb la peculiaritat que els accessos seran a través de les portalades d'una casa particular que va adquirir l'Ajuntament amb l'objectiu de convertir-la en l'entrada i sortida de l'aparcament i evitar la construcció de rampes enmig del passeig.
|
|
|
| |
| Nou institut |
|
I el 4 de desembre començaven les obres del nou institut Joan Amigó del Carrer Milmanda, que substituirà l'actual centre, encara que no es podrà estrenar fins ben entrat el curs 2007-2008. Inicialment es preveia que aquest seria l’últim curs a l’actual edifici, però després d'una reunió mantinguda entre el director dels Serveis Territorials d'Educació a Tarragona i l'alcalde de l'Espluga, la data de finalització de l'obra va quedar posposada per després de l'inici de curs. El principal problema doncs es troba en el retard dels tràmits administratius. Tot i això, s’ha assegurat que al llarg del curs es podrà disposar de l'equipament.
El nou institut es construirà sobre l'antic camp de futbol, al carrer Milmanda. Tindrà uns 3.000 metres quadrats de superfície construïda, amb vuit aules per ESO, i dues més, amb previsió que s'hi pugui implantar Batxillerat que actualment, només es pot cursar a Montblanc. L'empresa tarragonina Marsein, SA és l’encarregada de construïr l’obra que costarà 3 milions 330mil euros.
|
|
|
| |
| Jardí Botànic del Garber |
I finalment, aquest 2006 la Finca del Garber s’ha convertit oficilament en jardí botànic. Durant la diada de l’Onze de setembre es va inaugurar aquest projecte del consistori espluguí, que pretenia convertir l’espai en la porta d’entrada al futur Parc Natural dels Boscos de Poblet-Muntanyes de Prades. El jardí botànic s'ha habilitat en un espai de poc més d'una hectàrea d'extensió que l'Ajuntament va adquirir fa més de 25 anys.
|
|
|
| |
| Església Vella |
|
I aquest any, l’Església Vella ha fet partir una mica, ja que els desprendriments de diverses pedres van fer reviure la la necessitat de reprendre aviat el seu projecte de restauració. El mal estat d’alguns murs, i la humitat del sostre és evident des de fa temps. Si bé la situació no era alarmant, la parròquia de Sant Miquel va posar tos els dispositius per reempendre el projecte de restauració del temple. Per finançar el projecte la parròquia comptarà amb un ajut de la Diputació. Aquest setembre, a més, la parròquia va restaurar el sostre de l’abadia, que trobava en molt mal estat.
|
|
|
| |
| Parc Natural de les Muntanyes de Prades i els Boscos de Poblet |
|
El Departament de Medi Ambient va presentar a finals d’octubre el projecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i els Boscos de Poblet, que per petició de la Conca, i per sorpresa de Prades, incorporarà el topònim del monestir al seu nom.
Aquest parc natural es convertirà en un dels de més superfície protegida de Catalunya, ja que tindrà un total de 36.830 hectàrees i abastarà 22 municipis. Inclou el pla d'espais d'interès natural de les muntanyes de Prades i les noves zones que abasta la xarxa Natura 2000. El parc naixerà amb les figures ja existents del paratge natural d'interès nacional de la vall del monestir de Poblet i de la reserva natural parcial del barranc de la Trinitat.
|
|
|
| |
| Millores al cementiri |
|
D’altra banda, coincidint amb la festivitat de Tots Sants, la brigada de Serveis Municipals va arreglar el cementiri municipal de l’Espluga, en concret, 5 dels 6 carrers del cementiri ja que el paviment estava deteriorat per les inclemències del temps. A més, es va pintar la franja sobre els nínxols, i arreglar les teules, a més de fer un repàs de manteniment. També s’ha enjardinat la illeta el cementiri nou, on s’hi han posat tres xiprers i plantes.
|
|
|
| |
| Remodelació de la Font Baixa |
|
I el 7 de desembre les autoritats inauguraven la remodelació de l’entorn de la Font Baixa de l’Espluga, i la construcció d’una barana de ferro forjat obra dels ferrers de Cal Biel, que representa el curs del riu, i les algues que hi creixen. L’actuació ha constat de la construcció de la barana, la neteja del monument i l’estrena de la nova il·luminació nocturna.
|
|
|
| |
| INFRAESTRUCTURES COMARCALS |
|
|
| |
| Ruta del Cister |
|
I en l’àmbit comarcal, al gener, la Ruta del Cister va anunciar la col·locació de 200 senyalitzacions identificatives als 65 municipis i els 35 agregats de les comarques de l'Alt Camp, la Conca i l'Urgell. Aquesta actuació pretenia reforçar el sentiment de pertinença dels municipis a la Ruta del Cister..
Les obres de construcció de l'hostatgeria de Poblet es van reprendre durant el gener, però van començar "molt tímidament", cosa que no dóna gaires esperances al monestir. El projecte constructiu ha rebut un entrebanc rere un altre. La instal·lació tindrà una quarentena d'habitacions, una sala polifuncional a la planta baixa amb capacitat per a un centenar de persones. També hi haurà un restaurant, un menjador i terrasses amb vistes a diversos indrets de la comarca i al monestir. L'hostatgeria de dins el monestir es reservarà per albergar capellans o persones vinculades al seu entorn.
|
|
|
| |
| Centre de Rehabilitació de Montblanc |
|
Al mes de maig va entrar en funcionament el nou centre de rehabilitació de Montblanc. Mitjançant un conveni amb el Pius Hospital de Valls, que gestiona els serveis amb els seus propis professionals, Montblanc atén de manera descentralitzada les teràpies de rehabilitació de la Conca de Barberà i s’eviten així els desplaçaments de la gent de la comarca fins a Valls, on havien d’anar fins ara per poder seguir els processos de rehabilitació.
I en aquest sentit, l’Hospital de la Conca de Barberà i l’Alt Camp va estrenar a principis de maig la renovació del servei d'urgències. La principal novetat és l'ampliació de les instal·lacions, que passen de 326 metres que tenien fins ara als 801 actuals.
La important ampliació pretenia millorar l'atenció al malalt i també poder-la fer molt més àgil i ràpida. També s’ha renovat l'equipament clínic, mobiliari i altres estris indispensables per garantir un correcte funcionament.
|
|
|
| |
| Nova depuradora de Montblanc |
|
El 6 de març, el llavors conseller de Medi Ambient, Salvador Milà va inaugurar la nova depuradora d’aigües de Montblanc. La depuradora de Montblanc tracta 2.100 metres cúbics diaris d'aigües residuals que abans s'abocaven directament al Francolí. El conseller va informar que del total d'aigües residuals urbanes que s'aboquen al Francolí, un 98% estan tractades i es poden reaprofitar, un cop surten de la nova depuradora.
Després d’inaugurar la depuradora de Montblanc, Salvador Milà va inaugurar l'àrea de lleure de la Roca de l'Abella, situada dins el paratge natural d'interès nacional de Poblet. A l’espai, hi ha diversos serveis turístics com un bar, taules per a pícnic, fogons per coure, i una àrea de passeig.
El Consell Comarcal va aprovar la implantació del nou servei de la gestió de les depuradores assumint l'explotació de les tres depuradores, la de Montblanc, Santa Coloma i l’Espluga, i els col·lectors que hi ha a la comarca, a través d'un servei mancomunat. L'objectiu és fer una gestió més pròxima d'aquest servei, millorar-ne la qualitat, i assumir tasques d'explotació com les autoritzacions d'abocaments o les inspeccions. Es preveu que el servei pugui ser operatiu a principis del 2007.
|
|
|
| |
| Multinacional Behr |
|
La multinacional Behr, que té la principal planta de producció a Montblanc, ha invertit enguany 10 milions d’euros a atendre nous projectes per a Renault, Fiat i Nissan. La inversió no requeria incorporar més mà d’obra, ja que es dedicava al desenvolupament de productes per a les tres marques automobilístiques.
|
|
|
| |
| Restauració Santa Maria Montblanc |
|
Les obres de restauració de l'església de Santa Maria de Montblanc han acabat aquest 2006 tot i les presses per tenir el temple a punt per les Festes de la Serra. La restauració de l'interior del temple es va iniciar el novembre passat, i la seva execució estava prevista en vuit mesos. Amb un cert retard, aquest estiu van acabar-se les noves instal·lacions de llum que s'han renovat perquè havien quedat obsoletes. En les obres s’ha restaurat i netejat la pedra i els vitralls.
|
|
|
| |
| Pas a nivell de Vilaverd |
|
L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries ha finalitzat enguany els treballs per a la supressió del pas a nivell de Vilaverd, que estava situat al quilòmetre 64,100 de la línia Lleida-Reus-Tarragona. El pas a nivell que es va suprimir estava protegit per semibarreres enclavades i permetia l'encreuament de la carretera C-14a, que dóna accés a Vilaverd des de la C-14.
El nou pas superior és un pont de 64 metres i mig de longitud, compost per tres vans de 15 metres de llum cadascun. El tauler té un ample de 10 metres i mig, amb una calçada doble de 7 metres, més dues voreres. Disposa també d'una vorera de vianants i un espai en cada costat dotat de tanques i baranes antivandàliques.
|
|
|
| |
| Casal d'Avis de Montblanc |
|
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Xavier Sabaté va inaugurar a primers de setembre el nou casal d'avis de Montblanc després de dos anys i mig d'obres i un cost que supera els 500.000 euros. El projecte es va adjudicar el desembre de l'any 2003 i durant el seu període d'execució les obres van quedar aturades durant set mesos. L'Associació de Jubilats de Montblanc ha pogut estrenar local en un edifici de nova construcció al carrer Espluga de Francolí, a tocar de la Policia Local. Es tracta d'un edifici de dues plantes, amb una superfície total de 832 metres quadrats.
|
|
|
| |
| Nou tanatori de Montblanc |
|
El nou tanatori comarcal de Montblanc, propietat de l’empresa Funerària Rovira, es va inaugurar aquesta tardor després d’una inversió de gairebé 900.000 euros. Fins ara, el tanatori de Montblanc consistia en una única sala dins les instal·lacions del cementiri. El nou equipament disposa de tres sales de vetlla, a banda d'una sala tanatoestètica, un gran vestíbul, oficines, serveis i un oratori per a quaranta persones, entre d'altres dependències. També es facilitaran taüts i vehicles fúnebres.
|
|
|
| |
| Arxiu Tarradellas de Poblet |
|
El Departament d'Economia i Finances, l'Obra Social de Caixa Catalunya i el Monestir de Poblet van signar el 21 de setembre un conveni que permetrà l'ampliació de les instal·lacions de consulta de l'Arxiu Tarradellas del monestir cistercenc. El nou espai acollirà més de 2 milions de pàgines de documents d'alt valor històric sobre les finances de la Generalitat republicana. Gràcies al conveni, Caixa Catalunya farà una aportació de 30.000 euros a l'arxiu. Aquest conveni permetrà a l'arxiu intensificar la labor de publicació de textos inèdits i donar suport a aquelles tasques d'investigació vinculades al context històric viscut pel president Tarradellas durant la segona República, la guerra civil i l'exili.
|
|
|
| |
| Trenet Turístic L'Espluga / Vimbodí i Poblet |
|
A finals d’estiu va acabar la temporada del Trenet Turístic, i la valoració va ser una mica pessimista. Unes 2.000 persones van pujar al trenet aquest estiu, des del juny fins l’agost. L’any passat, van pujar-hi 7.600 persones, encara que llavors el trenet va durar sis mesos. Tot i això, el tren turístic que recorre els municipis de l'Espluga de Francolí i Vimbodí ha disminuït percentualment la xifra de viatgers, per això, els ajuntaments de l’Espluga i Vimbodí estudien fórmules per a promocionar la iniciativa.
L'alcalde David Rovira creu que cal aconseguir que el turista vingui a la zona per pujar expressament al trenet, i no pas perquè se'l troba per casualitat, tal i com succeeix actualment. Rovira creu que cal apostar per les agències. Tot i això, els organitzadors fan una valoració positiva de la iniciativa perquè per damunt dels números, la filosofia continua semblant un bon element de coordinació entre els dos municipis i un atractiu turístic lligat a un trosset de la Ruta del Cister.
|
|
|
| |
| Llar d'Infants de Sarral |
|
Sarral va estrenar el 2 de novembre la nova llar d'infants municipal. La guarderia forma part d'un gran projecte per impulsar equipaments socials al centre del poble, que ha generat força polèmica a la població. L'alcalde Ramon Gabarró, va expressar la seva satisfacció en veure que totes les places estaven plenes. Fins aleshores només es disposava d'una petita guarderia privada i van ser les mateixes mestres les que van demanar que s'obrís un nou centre de titularitat municipal. L'escola bressol, anomenada 'El Patufet', ocupa uns 330 metres quadrats construïts i compta amb dues aules, un menjador i un pati de 150 metres quadrats. L'obra ha costat 270.000 euros, finançada pel Departament d'Educació, la Diputació de Tarragona, i l'Ajuntament.
|
|
|
| |
| Centre Comarcal de Tractament de Residus |
|
El Centre Comarcal de Tractament de Residus municipals de la Conca de Barberà, instal·lat a l’Espluga de Francolí ha continuat aquest any la fase de millora del recinte, després de la seva inauguració. El projecte, valorat en 700.000 euros ja s’ha executat un 50%. En concret, s’està instal·lant l'energia solar, un sistema per l'aprofitament de les aigües pluvials i s’està plantant una pantalla d’arbres per minimitzar l’impacte del centre.
|
|
|
|
|
| |
| Nevades |
|
L’Espluga i la Conca van acomiadar els últims dies de gener amb un paisatge que cada any s’espera, però que no sempre arriba: el de la comarca nevada. Poc es creia la Conca de Barberà que sent la comarca que més tard rebia l’arribada de la neu, el 27 de gener, acabaria sent una de les més afectades de la zona.
Tot va començar el divendres 27 de gener a la tarda. Va començar a nevar però de moment només va quedar neu fins a Vimbodí. Va ser especialment la nit de divendres cap a dissabte quan a tota la comarca es van acumular uns 10 centímetres de neu. Dissabte, la Conca es despertava coberta de blanc, i fins al migdia, continuava nevant intensament. Quan a la tarda va acabar de nevar, els veïns de la comarca van començar a netejar els carrers per facilitar el pas a vehicles.
A l’Espluga, des de les 8 del matí de dissabte, els serveis municipals van treballar per netejar les vies d’accés i circulació a la vila. A tarda tot feia pensar que el temporal havia acabat, i que possiblement es podrien celebrar alguns actes de la Fira. I així va ser, a la tarda del dissabte, els espluguins van sortiral carrer, i fins i tot es van muntar algunes parades. Res feia pensar que a la nit, a partir de les 12, tornaria a nevar intensament. Una precipitació que es preveia en forma de pluja de cara al diumenge, però que finalment va deixar 20 centímetres més en forma de neu nova, al llarg de 7 hores de nevada. Amb això, l’Espluga s’aixecava el diumenge de Fira amb un gruix de més de 30 centímetres de neu.
Va ser especialment diumenge quan els serveis municipals es van desbordar i quan l’Ajuntament de l’Espluga va demanar l’ajut de tota la població perquè netegessin les voreres, i facilitessin els accessos amb els seus tractors i pales.
A moltes localitats de la Conca de Barberà la neu va ocasionar complicacions, a l’Espluga, a més d’intentar circular amb comoditat pels carrers, la principal preocupació dels espluguins va ser l’anul·lació de molts dels actes de la 441ena Fira de Sant Vicenç, que es va celebrar els dies 28 i 29 de gener. La Fira no va poder desenvolupar la part principal dels actes, la que en definitiva dóna motius a la Fira que és la instal·lació de les paradetes i els estands de la mostra agrícola i comercial als carrers cèntrics de la vila. Malgrat això, una vintena de firaires van optar per quedar-se i en els moments de calma metereològica, muntar la parada i obrir les atraccions.
|
|
|
| |
| Sequera |
|
El 2006 ha estat un segon any de desastre pels productors de cereal de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. L’hivern va començar molt bé, i l’ordi primerenc sembrat a l’octubre de l’any anterior va gaudir de tanta pluja que, en algunes zones, fins i tot es va haver de retardar la sembra.
Al gener es van sembrar les varietats tardanes d’ordi, però és precisament d’aquest mes quan dataven les darreres pluges consistents. El rendiment mitjà se situa en els 3.500 kg/ha en un any normal, però enguany la mitjana tant en blat com en ordi ha estat d’uns 900 quilos per hectàrea, segons càlculs del sindicat. Les pèrdues han estat d’un 70% i, en algunes àrees, del 80%.
I és que el 2006 ha estat un any molt sec fins a dia d’avui. Això va generar nombrosos problemes de falta d’aigua, i també d’incendis. El més important d’aquest estiu a la Conca va succeir a Vimbodí entre el 21 i el 23 de juny. El foc va cremar 126 hectàrees de pi blanc, matoll i conreu, majoritàriament del terme de Vimbodí i algunes hectàrees de Vallclara.
El dia 21, poc després de les quatre de la tarda, es va posar foc al punt quilomètric 18 de la carretera TV-7004, entre Vallclara i Vimbodí i va avançar en direcció a la carretera de Riudavella, cap a una zona de conreus. Els Bombers de la Generalitat van enviar fins a unes 60 dotacions terrestres i 13 mitjans aeris per estabilitzar el foc.
Cap a les 7 de la tarda la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil va activar la fase d'alerta del Pla especial d'Emergències per Incendis Forestals a Catalunya. Durant unes hores la T-700 es va tallar en direcció a Poblet.
El foc es va estabilitzar a dos quarts de dues del dijous a la matinada. La Guàrdia Civil de Montblanc va detenir un veí de Montferri de 59 anys com a presumpte responsable de l'incendi forestal, José F.B, per un delicte d'imprudència i va ser posat en llibertat amb càrrecs la mateixa nit.
|
|
|
| |
| Incendis |
|
I quan feia només un dia que els bombers havien extingit l’incendi a Vimbodí i Vallclara, la calor del moment, 32º, el fort vent direcció oest, i potser, alguna imprudència, res està clar encara, va fer que el mateix dissabte de Sant Joan, un foc, petit, però espectacular, i difícil d’entendre, arribés a posar en màxima alerta els veïns de l’Espluga, ja que va amenaçar en tot moment el Paratge de Poblet, pel Barranc de la Santíssima Trinitat, però, especialment, les cases de la Urbanització Carreras.
El foc va començar al bosc de la Tossa a l'alçada del quilòmetre 39 de la N-240 a Montblanc i va avançar cap a l’oest. La columna de fum, que avançava sempre en direcció al nucli de l'Espluga de Francolí, va fer diversos focus secundaris, potser, a causa del vent. El primer va avançar per la muntanya direcció el Barranc de Sant Miquel, on els bombers van establir un perímetre de seguretat per evitar que les flames arribessin al Barranc de la Santíssima Trinitat, una zona d’alt valor ecològic, que si hagués pres foc, hauria estat fàcilment propagable fins la part més alta de les Muntanyes de Prades. A la urbanització Carreres les flames van cremar una part de la tanca de bruc d'una casa del Carrer Montsià, sense causar danys personals.
Els Bombers de la Generalitat van estabilitzar el foc forestal a 2/4 de 9 del vespre del dissabte, i el van donar per controlat el diumenge a la una del migdia. Durant tot el matí del diumenge dotze dotacions terrestres dels Bombers van seguir treballant en les tasques d'extinció. A dos quarts de vuit del diumenge el foc es va donar per extingit, havent cremat finalment 26 hectàrees de pi blanc, matoll i superfície de conreus.
Després de l’incendi, la sequera a l’Espluga i la Conca va continuar severa, fins al punt que el divendres 1 de setembre -per primera vegada en tot l’any- l’Espluga va quedar-se sense subministrament d’aigua. Al migdia, el consistori anunciava el possible tall de subministrament. Només una hora després però, més enllà de la una del migdia, es van esgotar de manera natural les reserves d’aigua, i això, automàticament va bloquejar la xarxa de subministrament.
Des de llavors, i fins l’endemà, els 3.800 veïns de l’Espluga van quedar-se sense subministrament d’aigua a les seves llars i empreses. A principis d’agost s’havia posat en marxa una campanya de sensibilització per afavorir la reducció del consum d’aigua a l’Espluga. Aquesta era una proposta feta per Esquerra, l’any anterior, a plena sequera. Durant la campanya, 200 famílies espluguins van sol·licitar informació sobre l’estalvi d’aigua, i d’aquestes, 130 van adquirir el quit d’airejadors per les aixetes, que permeten estalviar entre un 25 i un 30 per cent de l’aigua d’us domèstic.
|
|
|
| |
| Aiguats |
|
La sequera va durar 7 mesos de sequera, fins que el 12 de setembre l’aigua queia amb força només començar el curs escolar.. La segona setmana de setembre van caure 150 litres per metre quadrat a l’Espluga, una quantitat que assegurava les reserves d’aigua almenys per un temps. A la nostra comarca, el problema principal es va trobar al pont subterrani que travessa la via de Renfe, a Vimbodí, que va inundar-se fins al punt de incomunicar una part del poble de l’altra. Els veïns es van queixar de les insuficiencies en el projecte. Des de llavors, però, les poques pluges que han caigut han estat molt minses, i la sequera ha continuat.
|
|
|
| |
| ACCIDENTS i SUCCESSOS |
|
Josep M. Martínez
I entrem ara a l’apartat d’aquest Resum de l’any dedicat als principals successos i accidents que han colpit la comarca al llarg del 2006. Un d’ells va tenir lloc el dimecres 1 de març quan passaven pocs minuts d'un quart de set de la tarda al punt quilomètric 39 de la Nacional-240, entre l’Espluga i Montblanc.
En la topada s'hi van veure implicats tres vehicles. El resultat del xoc va ser dos ferits lleus i dos de greus. Un d’ells, el conductor de la furgoneta, era l’espluguí Josep Maria Martínez, regidor de l’Espluga Viva a l’Ajuntament. Josep Maria Martínez va ser traslladat a l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. El regidor, de 44 anys, va patir diverses fractures amb pronòstic reservat. D’altra banda, a l’accident es va veure implicat el director de l'Arxiu Històric Comarcal de Valls, el vallenc Joan Papell, El regidor va transmetre una carta d’agraïment al ple municipal, dirigida a totes les persones que li havien donat suport. Martínez deia al document que havia rebut moltes mostres suport, innombrables, des de l’Espluga, i que aquestes, l’havien ajudat a superar-se cada dia, i poder aconseguir la recuperació final.
Inseguretat i robatoris
A finals de maig la inseguretat ciutadana va augmentar en un grau important al Pla de Lleida i al Camp de Tarragona. Després dels primers robatoris que van fer salta l’alarma, a les Garrigues, la tanda d’atracaments indiscriminats va continuar de forma intensa a diverses localitats. Finalment, la policia va detenir cinc persones al Baix Camp com a presumptes autors de més d'un centenar de robatoris silenciosos en els últims tres mesos.
Els actes de violència i furt es van repetir en localitats del Priorat i el Baix Camp, i això va preocupar tots els alcaldes dels municipis de l’area del Pla de Lleida, el Camp de Tarragona, i el sud de Barcelona. A la Conca el principal robatori va tenir lloc a un concessionari d’un polígon industrial de Montblanc, on dos joves van robar dos vehicles, un Alfa Romeo 166 i un Fiat Punto, els dos amb les claus posades, després d’accedir a l’establiment estimbant un cotxe robat a l’entrada. Els alcaldes de l’àrea afectada es van reunir per abordar els fets.
I en aquest sentit, la segona setmana de juny, un veí de Vimbodí denunciava un robatori silenciós que se sumava a tot l’allau de robatoris que hi havia aquells dies a tot Catalunya. La suposada víctima deia que cap a les tres de la matinada, es van despertar i es van adonar que els havien robat joies i diners per valor de 8.500 euros.
Uns dies després, la Guàrdia Civil va detenir els dos membres de la parella, al seu domicili, perquè segons l’investigació, el mateix matrimoni hauria pogut simular el robatori forçant la finestra per la qual es pretenia simular que algú havia entrat. La detenció de Francisco N.B. de 47 anys i Elisenda T.G. de 44 anys va ser el dilluns 12 de juny. Els detinguts, afirmen que tot i que en el seu dia no van dir tota la veritat, sí que van ser víctimes del robatori.
Mesas Capitan
Dues espluguines, mare i filla, Maria Josefa Capitan Heredia de 44 anys i Mercè Mesas Capitan de 24, van morir el dilluns 24 de juliol en un xoc frontal a Vallmoll. L’accident va passar a tres quarts de dues de la matinada al quilòmetre 15,7 de la carretera N-240 entre un Opel Vectra, un Opel Corsa i un Volkswagen. Com a resultat de l’accident la conductora de l’Opel Corsa, Maria Josefa, va morir a l’acte. La seva filla, Mercè, va resultar ferida greu i traslladada a l’Hospital Joan XXIII però al cap d’unes hores també va morir. Al cotxe també hi anava el fill d’aquesta, un menor de cinc anys, que va resultar ferit greu i va ser traslladat al mateix hospital. Després va ser ingressat a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, on va evolucionar dins la gravetat, fins recuperar-se totalment.
El sinistre va ser causat pel jove Ivan Andres C.B. de 21 anys, veí de Constantí, que conduïa un Opel Vectra i que en el moment del xoc anava drogat, segons la prova toxicològica. El jove, que va resultar il·lès, havia consumit cocaïna, haixix i metanfetamina.
Es dóna el fet que Ivan Andrés, ja havia donat positiu en una altra prova toxicològica el 19 de juliol, feta al mateix lloc on es va produir l’accident. El detingut va passar a disposició judicial davant el Jutjat d’Instrucció en funció de guàrdia de Valls i va quedar en llibertat amb càrrecs.
Aprodisca
El dilluns 31 de juliol va morir ofegat un treballador d’Aprodisca en una piscina de Salou, on un grup de Tilmar de Montblanc junt amb els seus monitors van anar a passar uns dies de vacances. L'home ofegat, Juan G.P., tenia 41 anys d'edat i patia epil·lèpsia, una circumstància, però, que no era impediment per a què visqués sol i fes una vida força autònoma malgrat la seva deficiència psíquica. El director dels apartaments Almonsa, on s'allotjava el grup, va explicar a la seva sortida del jutjat, que es tractava d'un accident molt desafortunat, lamentant que aquell dia el socorrista que tenen en nòmina tingués el dia lliure.
Javier Fernández
I el 17 d’octubre, Javier Fernández Fernández, veí de l’Espluga de Francolí, va morir a trets a la Masia Biosca, al terme de Querol, on havia treballat fent desbrossament de la finca, propietat d’un veí de Barcelona. Alberto D.F. n’era el masover, junt amb la seva família.
El dia dels fets, Javier Fernández hauria anat, després de dinar, a la Masia Biosca per trobar-se amb Alberto D.F. i reclamar-li novament un pagament que se li devia. Segons l'advocada, Alberto D.F. va declarar que Javier Fernández havia visitat la masia en diverses ocasions en les quals, reiteradament, l’havia amenaçat de mort, a ell, i a la seva família.
El detingut per l'homicidi es va declarar culpable. Segons la seva advocada, Ana Bernaola, el detingut va assegurar que ell i la seva família rebien amenaces de mort per part de la víctima des de feia temps. L'advocada va explicar que això no justifica els fets, però que el seu client al·legava que va ser en defensa personal i en defensa de la seva família que se sentia greument amenaçada. Després de passar a disposició judicial, l’homicida confès va sortir en llibertat sota una fiança de 18.000 euros.
Javier Fernández Fernández era natural de Santander, i des de fa força anys vivia a l'Espluga de Francolí amb la seva família. El cos sense vida de la víctima va ser enterrat el dijous 19 d’octubre a la tarda, després d’un funeral a l’Església de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí.
Cas Iglesias
Un veí de Blancafort, Josep Maria Iglesias, va ser detingut el 13 de novembre per resistir-se a una expropiació als seus terrenys, atrinxerant-se a casa seva durant tot el dia. Deu agents del Grup Especial d'Intervenció de Barcelona van entrar a la casa de l'home, d'uns 60 anys, després de rebentar la porta i el van treure sense que oposés resistència. L’home va quedar detingut per cinc presumptes delictes. Aquest blancafortí protestava perquè la Diputació havia engegat unes obres en un terreny de la seva propietat de 4 metres quadrats, on havia començat a construir una casa per als seus fills. Segons Iglesias, el baix preu de la indemnització, l'afectació a la paret d'aquesta construcció, i el canvi de traçat de la nova carretera per tal de beneficiar una masia de l'alcalde són els motius de la seva queixa. Finalment l’home, no va passar a disposició judicial, ja que la jutgessa de Valls va detectar irregularitats en l'entrada i detenció d'Iglesias.
Robatori
La Guàrdia Civil va detenir aquest novembre un veí de l'Espluga per haver robat en un concessionari de vehicles a Montblanc. Es tracta de Lorenzo V. T., al que s’imputaven els delictes de robatori amb violència i intimidació i detenció il·legal. En efectuar un registre al seu domicili se li va confiscar el passamuntanyes, l'impermeable i el vehicle, un Fiat Stilo. Així mateix, se li van trobar cinc escopetes de caça, un rifle, una carrabina del 22, una pistola del 4,5 d'aire comprimit, una pistola de balins i diversa munició.
|
|
|
| |
| Cau la muralla de Montblanc |
|
El divendres 24 de novembre va caure un tros de muralla d’uns 30 metres a la zona de la Muralla de Sant Jordi a Montblanc, sense provocar cap dany personal. L'esfondrament es va produir a tres quarts de deu del matí al carrer Josep Maria Tosas, sobre un pati. Tres dotacions dels Bombers i efectius de la Guàrdia Civil es van desplaçar fins al lloc dels fets.
Segons fonts municipals, aquesta part de muralla necessitava una actuació urgent, i estaven previstes unes obres, per la setmana següent. Els estudis posteriors han demostrat que l’incident va produir-se per falta de manteniment i també per l'erosió que ha anat patint.
Malgrat tot, recentment es va saber que el programa de l'1% cultural dels ministeris de Foment i Cultura destinaria 288mil per a trams concrets de la muralla, que es troben emplaçats a la zona de Santa Tecla.
|
|
|
| |
| Prostitució |
|
Els veïns de Sarral estan preocupats per la recent obertura, aquest any, del local anomenat Com Com, on diuen que hi ha una constant entrada i sortida de noies. L'alcalde, Ramon Gabarró, va dir que el local té una llicència de bar-cafeteria, i que es desconeix si a l'interior s'hi exerceix la prostitució. L’empresa propietària va assegurar que la sala s'havia fet pensant en la gent del poble, perquè els joves tinguessin un bar musical i no haguessin d'agafar el cotxe.
A Montblanc, la mateixa empresa anunciava l’última setmana de novembre la compra d’un antic pub a la sortida de Montblanc, a tocar de la rotonda en direcció a la Guàrdia dels Prats, una nau d'uns 160 metres quadrats. Volien reconvertir-lo en un altre local anomenat “La nit”, on voldrien establir-hi un prostíbul. Però l'Ajuntament no va donar llum verda al projecte, instaurant una llicència dissuassòria de 60.000 euros. Finalment, l’empresa va obrir el local aquest Nadal com a bar-cafeteria.
|
|
|
| |
| DESENVOLUPAMENT SOCIAL |
|
L’Espluga de Francolí començava el 2006 amb la xifra d’habitants més alta de la seva història: 3.873 persones. Actualment viuen a l’Espluga 1.920 homes i 1953 dones.
|
|
|
| |
| Aigua de Santa Coloma |
|
Els veïns de Santa Coloma de Queralt van passar l’estiu sense aigua potable, a causa de la detecció d’una concentració d’arsènic superior als límits permesos per la llei. Segons va explicar l’alcalde del municipi, Antoni Canosa, durant una anàlisi rutinària es va detectar un índex d’11,6 micrograms d’arsènic per litre d’aigua, una xifra un 10% superior a l’establerta com a segura per al consum humà per l’Organització Mundial de la Salut. Fins ara mai s'havia detectat a l'aigua de Santa Coloma uns índexs d'arsènic superiors als permesos. Mesos després es va trobar la solució a través d’una mescla amb altres dipòsits.
|
|
|
| |
| Consultoris |
|
Arran de les queixes veïnals per les intencions que semblava tenir el Departament de Salut de la Generalitat sobre retirar del Dispensari Mèdic Municipal el servei d’Urgències, entre d’altres, el govern català ha aplicat al centre espluguí diverses millores que augmenten encara més el servei mèdic a la vila. A més de mantenir les urgències nocturnes, per primera vegada s’ha creat el servei de visita dels metges de famílies amb torn de tarda. La novetat més però és la instal·lació a l’Espluga d’una seu permanent d’ambulància que manté el servei a la vila i als pobles del voltant per quant la importància de les urgències requereixi el transport ràpid fins a l’hospital. Habitualment l’ambulància es manté en guàrdia a la Plaça de Sant Isidre.
|
|
|
| |
| Tanca la fàbrica de les camises |
|
La fàbrica de les camises de l’Espluga de Francolí va tancar el mes de setembre de manera definitiva. El dilluns 18 la direcció de l’empresa ho anunciava als treballadors, i l’endemà, la seva principal propietària, Esperança Riart, ho explicava en exclusiva per l’Espluga FM Ràdio.
A causa d’aquest final, 41 persones, 39 dones i 2 homes, es van quedar sense feina. D’aquestes, 30 són espluguines, la majoria d’entre 40 i 60 anys, l’edat més difícil per reincorporar-se al mercat laboral.
La fàbrica de les camises, ubicada al Carrer Anselm Clavé, va passar, el 1993, a titularitat d’Esperança Riart i Enric Solé, uns treballadors que van passar a ser empresaris, per tal d’aconseguir mantenir el lloc de treball d’una cinquantena de persones abans que l’empresa tanqués definitivament. Això va significar, per tots els treballadors que van continuar, renunciar a l’atur reconegut de tots els anys cotitzats, i per l’empresària Riart, passar a ser autònoma.
Les complicacions de la producció, que cada cop és més exigent, i la pèrdua de clients deslocalitzats, havien ocasionat en els últims anys un augment de la despesa i de l’endeutament d’Spenric, causat també per l’impagament a l’empresa de 30.000 euros, i per la forta inversió que ha hagut de fer en maquinària. En un comunicat, l’empresària assegurava que a nivell personal havia treballat amb tot l’esforç per solucionar la crisi, sempre pensant que es podria arribar a una millor situació, i que això havia repercutit emocionalment al seu estat personal.
|
|
|
|
|
| |
| Fundació Lluís Carulla |
|
El mes de gener, era el moment en que Maria Font, vídua de Lluís Carulla, va abandonar la presidència executiva de la Fundació Lluís Carulla i va ser nomenada presidenta d’honor.
Des del 1991, Maria Font presidia l’entitat fundada conjuntament amb el seu marit, Lluís Carulla i Canals, mort el 1990, amb qui va col·laborar des d’un principi en la seva tasca de suport a la cultura i la llengua catalanes. Montserrat Carulla i Font, filla dels fundadors i fins ara vicepresidenta, en va assumir la presidència, mentre que han esdevingut vicepresidents Lluís i Mariona Carulla Font.
Des d’aquest 2006 la presidència de la Fundació Lluís Carulla compta amb un mandat que es renovarà cada quatre anys.
|
|
|
| |
| Fira de l'Espluga i PIJ Francolí |
|
En motiu de la Fira de l’Espluga, que aquest any es va veure força afectada per la nevada, Ferran Benach, coordinador territorial de joventut de Tarragona, amb l’Associació Juvenil Auvënguen i l’Ajuntament de l’Espluga, van inaugurar, el nou Punt d’Informació Juvenil Francolí, situat als baixos de l’Antic Hospital, a tocar del Centre Telemàtic.
Al Punt d’Informació Juvenil hi ha des de principis d’any, l'oficina d'atenció als joves, amb horari determinat, i un punt de consulta juvenil, on preguntar sobre estudis, treball, educació, i altres dubtes personals que inquieten els joves. Aquesta instal·lació és un servei públic d’informació i atenció a la joventut, que funciona com a seu receptora de les demandes dels joves, i com a seu de gestió i administració de l’Associació Juvenil Auvënguen.
La nova seu és en un espai fins ara en desús, on antigament hi havia la capella de l'edifici. Les obres van durar prop d’un mes, s’han basat en la restauració de la capella, que conserva l'esperit de pedra medieval, i les arcades que la caracteritzen, i recupera les restes arqueològiques trobades, una làpida i la tomba de dos avantpassats de la família espluguina dels Bou.
El dissabte de la Fira, es va celebrar la 8a NIT D'ENTITATS DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, una vetllada en què les entitats de l'Espluga –n'hi hi prop de 60- es van trobar, malgrat la neu, per repassar com ha anat l'últim any, i sobretot, per reconèixer l'esforç que entre totes fan per l'Espluga. A l'acte, després del sopar, es van lliurar els reconeixements a persones individuals, i també a entitats concretes, o bé pel seu aniversari, o per l'organització d'esdeveniments importants.
Un dels fets destacats va ser la foto de família de tots els presidents de les entitats de l'Espluga, i la presentació al públic del portal de les entitats. Durant l'acte de celebració de la Nit d'Entitats, amb la companyia de les projeccions gegants, es va presentar el Portal de les entitats, una iniciativa per consolidar el teixit associatiu i cultural de la vida.
|
|
|
| |
| Carnaval de l'Espluga |
I al febrer, l’Espluga va acollir la 24ena edició del Carnaval de la vila, un dels més importants de la demarcació de Tarragona, ja que va aconseguir reunir a l’anomenada “Rua de les 1000 disfresses” més de 600 persones disfressades, i un miler i mig omplint el centre de l’Espluga.
Després de la rua i el sopar de disfresses, a la nit, el Casal de l’Espluga va acollir la revetlla de Carnaval, amb l’orquestra Aquàrium, i el tradicional concurs de disfresses, amb molts anys d’història. Enguany s’hi van presentar 18 comparses, que a més de mostrar sobre l’escenari la seva disfressa, van preparar autèntics espectacles, amb efectes de so, música, llum, i escenificació teatral, que ha convertit el Carnaval de l’Espluga en un dels de més qualitat de la zona, ja que a més de les disfresses, hi prenen molta rellevància els decorats i complements. Per primera vegada, el dimarts de carnaval es va lliurar el Premi “Auvënguen” a la comparsa més divertida, una iniciativa estrenada enguany, de la nova associació de joves de l’Espluga.
|
|
|
| |
| Emissió on-line de l'EFMR |
|
El dissabte 18 de febrer l’Espluga FM Ràdio va recuperar l’emissió de la totalitat de la seva programació a través d’internet. El 2002 s’havien iniciat les emissions per internet, però un any després van aturar-se per unes obres de millora tecnològica a l’Antic Hospital, seu de l’emissora, que no havien permès fins al moment la connexió sonora amb la xarxa.
|
|
|
| |
| Biblioteca |
|
La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola ha creat enguany el primer punt de llibre de cultura espluguina, en el que hi apareixia la foto de la geganta de l’Espluga, Beatriu. A la part del darrere del punt hi havia l’agenda d’actes previstos per aquest 2006, organitzats per la biblioteca.
|
|
|
| |
| Diables de l'Espluga |
|
Els Fills de Satanàs de l’Spelunca Diabòlica van renovar junta la primavera passada, en l’assemblea general per canviar la junta de l’entitat, que fins ara havia coordinat Gerard Flor. Amb aquesta renovació, el grup de diables de l’Espluga prometia millores en la gestió de l’entitat, i també en la relació amb les altres institucions i entitats de la vila. Albert Rovira va ser escollit cap de colla; Marc Civit, coordinador; Aïda Morgades i Mònica Martí, secretàries; Sergi Alhama, Núria Garrell i Montse Morgades, tresorers.
|
|
|
| |
| Setmana Medieval de Montblanc |
|
Més de 40.000 persones van participar enguany en la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi que des del divendres 21 d'abril i fins el dia 30 es va celebrar a Montblanc.
La festivitat, declarada d'interès turístic a nivell estatal, va col·lapsar la vila per l'assistència massiva de visitants, sobretot el darrer cap de setmana. La bonança climàtica i el fet d'acabar-se enmig d'un cap de setmana llarg va permetre incrementar el nombre de visitants respecte edicions anteriors.
Segons l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi els actes que van comptar amb un major nombre de visitants van ser la representació de La Llegenda de Sant Jordi, que va aplegar més de 2.500 persones, els concerts nocturns inclosos en el Dracum Nocte, amb uns 3.000 assistents, a més de l'escola cavalleresca, el concurs de joglars i el tradicional mercat medieval.
|
|
|
| |
| Nova Colla Gegantera de l'Espluga |
|
Després d’anys de crisi l’Espluga ha recuperat aquest 2006 el grup de geganters oficial. El 22 d’abril, la Regidoria de Cultura i l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga van celebrar al pavelló del Casal la Festa dels Gegants.
Durant la tarda, 11 pares van decidir provar d’aixecar un dels gegants. Monitoritzats per Joan Castro, Josep Lluís Torre i Josep Prats, diversos nois assistents van descobrir l’experiència de portar un gegant, i van decidir formar la colla de Geganters de l’Espluga de Francolí.
Des d’aquell dia, el grup, que ara formen gairebé una desena de famílies, s’ha anat consolidant i ja va presentar-se durant la Festa Major del juliol. Ara es troba en fase de construcció d’una nova parella de gegants.
|
|
|
| |
| III Fira de la Prehistòria |
|
Enguany, la III Fira de la Prehistòria, que es va celebrar a l’abril, per Pasqua, era com si fos una nova edició. Es va canvia la data per l’abril, Setmana Santa, al cap de setmana de més turisme, el de Pasqua; i el lloc, el parc fluvial, on els prehistòrics vivien.
Va ser una festa especialment destinada al turisme, ja que els espluguins no van ser, precisament, els principals visitants. Finalment, superant les previsions, gairebé 3.000 persones van visitar el recinte. El Patronat Municipal de les Coves de l’Espluga, l’organisme responsable de l’acte, preveia rebre’n la meitat. A la Fira de la Prehistòria s’hi va recrear un campament neolític amb 25 tendes de campanya prehistòriques, en una superfície de 8.000 metres cuadrats.
Des del 1991, el Patronat de les Coves de l’Espluga s’ha enfrontat a projectes tant ambiciosos com la museització de les 3 coves de l’Espluga, i la realització de la Fira de la Prehistòria. Ara, el gran projecte és la construcció d'una nova recepció i punt d'informació de les Coves de l'Espluga que hauria de ser una realitat l'any 2007. D’altra banda, juntament amb Drac Actiu, es vol tirar endavant la reconstrucció d’un poblat neolític a l’exterior, que seria un nou un atractiu pels turistes.
|
|
|
| |
| Coordinadora de Joves |
|
Les entitats de joves de la Conca de Barberà han creat aquest 2006 una organització a nivell comarcal anomenada Coordinadora Comarcal d’Entitats Juvenils. El primer pas va ser la reunió que es va celebrar el 19 de maig a l'Espluga de Francolí a la qual van assistir representants de quatre entitats de joves de la comarca i d'altres col·lectius integrats per joves.
La idea va sorgir el desembre de l'any anterior quan els joves de la comarca van impulsar una activitat conjunta amb motiu de La Marató de TV3.
|
|
|
| |
| Fira del Carquinyoli |
|
I al mes de maig, l’Espluga de Francolí va aconseguit el rècord de fer una de les coques de sucre més llargues del món. El diumenge 14 de maig la Plaça de l’Església va ser la seu d’una imatge espectacular, una coca de 113,35 metres de llargada, fins ara, la més llarga del món, que se’n tingui notícia.
L’esdeveniment es produïa en plena celebració de la Fira-Mostra del Carquinyoli. A la festa es va fer una degustació i demostració de diverses varietats de pastes dolces, properes al carquinyoli, com les neules, els “vanos” i les coques. També es van convidar els carquinyolaires de Caldes de Montbui i de Ripoll.
A la tercera Fira-Mostra del Carquinyoli també hi van actuar els gegants, els nans, els grallers i els bastoners de l'Espluga, i com a novetat, a les 12 del migdia, al mateix recinte, l'escola de ball enric&montse=salsa va fer una exhibició de ball de salsa i "Roda de Salsa Cubana".
|
|
|
| |
| Escola Municipal de Música de l'Espluga |
|
L’Escola Municipal de Música de l’Espluga té Associació de Pares i Mares des d’aquest any. En l’assemblea constituent de l’AMPA EMME es van aprovar els estatuts i es va elegir la junta directiva. La formen la presidenta Montse Barragan, el vice-president Lluís Canela, la secretària Ernestina Vallverdú i la tresorera Cristina Callau. També s’hi van sumar les vocals Ramona Romero, Montse Robles, i Isabel Villegas. En total 48 famílies han participat enguany del programa educatiu musicial de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga, a part dels nens i nenes de sensibilització a les escoles.
|
|
|
| |
| Trobada de les Esplugues |
|
Aquest 2006 feia dos anys que les tres Esplugues catalanes no es trobaven, ja que la trobada de les Esplugues s’ha convertit en bianual. Fa dos anys va celebrar-se a Esplugues de Llobregat, d’aquí a dos anys, a l’Espluga de Francolí.
El diumenge 21 de maig l’Espluga Calba, l’Espluga de Francolí i Esplugues de Llobregat es van trobar a la de les Garrigues. Des de l'abril de 1995 aquestes trobades han resultat molt positives. Enguany es va celebrar el 10è aniversari a l'Espluga Calba.
|
|
|
| |
| Primavera Literària |
|
L'escriptora Asha Miró va participar el divendres 2 de juny a la tercera i darrera sessió de la Primavera Literària. L'escriptora va explicar les seves experiències a la sala polivalent de l'Antic Hospital.
La Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de l'Espluga, la Biblioteca Mn. Muntanyola i l'Associació Juvenil Auvënguen són les dues institucions organitzadores d'aquesta edició de la Primavera Literària.
|
|
|
| |
| Renovació de la junta del Casal |
|
Al principi hem parlat de la situació econòmica del Casal de l’Espluga, però la seva situació d’una l’àmbit social i cultural, també ens interessa enguany en aquest resum, ja que el 30 de maig es va escollir Maria Dolors Civit com a nova presidenta del Casal, i Josep M. Vallès, com a nou director. Ells, en substitució de M. Teresa Álvarez, van rebre la tasca duta a terme per la fins ara presidenta i la seva junta, per tal de treure el Casal del pou del dèficit, i adaptar-lo als nous temps, conservant-ne l’essència. Una de les primeres accions van ser donar a conèixer la possible solució al greu deute econòmic.
En la nova junta directiva del Casal, M. Dolors Civit està acompanyada per Fina Guasch, com a secretària, i Joan Solé com a tresorer. Amb la nova junta, Maria Teresa Álvarez, David Altarriba i Isabel Guasch deixaven els seus càrrecs, i les tres places vacants eren cobertes per Francesc Altarriba, Josep Amigó i la nova presidenta, M. Dolors Civit.
Maria Teresa Álvarez va acomiadar-se expressant el seu agraïment envers totes les persones que col·laboren en el bon funcionament de les seccions i activitats del Casal. La ja ex-presidenta va manifestar que se sentia orgullosa d’haver estat durant quatre anys al davant de l’entitat. Quatre anys que, tal com ella mateixa va dir, han estat durs, difícils i de lluita constant.
|
|
|
| |
| Revetlla de Sant Joan |
|
A l’Espluga, com a molts municipis catalans, es va celebrar la Revetlla de Sant Joan el 23 de juny. Pels volts de les vuit del vespre, va arribar la Flama del Canigó, acompanyada dels Bastoners i Grallers de l’Espluga. Cap a les 10, va començar un sopar de germanor, a la Plaça de l’Església, entre totes les entitats col·laboradores a la Revetlla de Sant Joan. A partir de les onze, els carrers de l'Espluga es van omplir de foc, coets, de llum i color.
Els diables van fer el tradicional correfoc, i al voltant de mitja nit, un espectacle piromusical, amb foc i coets, i representació teatral per la façana de l’Església, amb tirolines i rappels, i la popular encesa de la foguera de sant Joan. Després hi va haver ball i gresca fins a altes hores de la matinada. Ha estat el primer any en què la nova junta i la comissió de Sant Joan dels Fills de Satanàs de l’Spelunca Diabòlica van organitzar una de les festes més destacades per ells.
|
|
|
| |
| Montblanc, Ciutat Gegantera de Catalunya |
|
I Montblanc s’ha proclamat enguany com a nova Ciutat Gegantera de Catalunya. Es va estrenar a principis de juliol amb la gran trobada de gegants, que va batre el rècord de participació, amb la presència de 225 colles geganteres. Els carrers de Montblanc es van omplir amb 550 gegants, 100 capgrossos i més de 6.000 geganters, de Catalunya, però també d’Aragó, del País Basc, Navarra, Madrid, i altres països d’Europa.
El funcionament de les cercaviles va ser força dificultós, i sobretot molt lent. Però més enllà d’això, un problema reconegut pels organitzadors, l’acte d’estrena de Montblanc, ciutat gegantera de Catalunya es pot definir com espectacular, o irrepetible.
El diumenge va ser el dia central de la festa amb les dues macrocercaviles. Els gegants de la Conca van estrenar el nou ball comarcal i es va fer el traspàs dels Gegants de Catalunya, "En Treball i Na Cultura", de mans de la colla de Capellades, ciutat gegantera de l’any passat, a la Vila de Montblanc.
|
|
|
| |
| Setmana de la Joventut de l'Espluga |
|
La primera Setmana de la Joventut de l’Espluga de Francolí, organitzada per la regidoria de joventut de l’Ajuntament de l’Espluga, l’Associació Juvenil Auvënguen, i el Punt d’Informació Juvenil Francolí, va celebrar-se del 21 al 29 de juliol amb bones sensacions, i uns resultats que ja asseguren una millor edició de cara a l’any vinent.
Era la primera vegada que l’Espluga celebrava un esdeveniment com aquest, força concorregut ja altres municipis de la comarca. Durant una setmana de la joventut hi ha lloc per tot tipus d’actes, tot i que de cara a l’any vinent ja es tenen noves idees per obrir-ne alguns més a la població, i per oferir-ne encara de més diversos, per tots els gustos, sexes, ideologies i maneres de pensar.
Del 21 al 29 de juliol l’Espluga ha acollit nombroses activitats, on hi ha participat centenars de persones, entre les quals, unes 150 als diversos tallers i campionats, unes 200 al cinema a la fresca, i un miler de persones a cada una de les festes joves organitzades durant aquests dies. Són números que asseguren una segona edició l’any vinent, on l’objectiu principal continuarà sent ampliar la participació, vinculant els joves als moviment social, cultural i esportiu de la vila.
|
|
|
| |
| Festa Major de l'Espluga |
|
L’1 d’agost l’Espluga descansava després de mesos intensos d’activitats, que van concloure del 27 al 31 de juliol amb la Festa Major. Tot celebrant el dia del Cos, el dilluns últim de juliol es tancaven les portes d’una Festa Major, tant intensa com complerta. Tots els actes de la Festa Major van ser molt participatius, i alhora satisfactoris.
Tot va començar amb la repicada de campanes el dijous, i el pregó a la plaça de la vila, que estava plena de gom a gom, on el pregoner, el pallasso Pep Callau va arribar a pujar als balcons de les cases. A la tarda també va tenir lloc la cercavila amb els grallers, gegants i nans de l’Espluga. Després d’això, a la nit, hi va haver ball amb l’Orgue de Gats a la Plaça de l’Església, una mica afectat per la pluja.
Pel que fa al divendres, cal destacar el concert vermut, que es va fer al recinte del Parc Fluvial. A la nit va tenir lloc una representació teatral al Casal, enguany titulada “Misteriós assassinat a Manhattan”. Després del teatre la Batucada Brincadeira, l’acte que més va agradar, va animar la gent i tot seguit a la Plaça de l’Església, hi va haver concert i ball amb l’orquestra Selvatana. Paral·lelament a la Plaça Montserrat Canals va tenir lloc la nit jove amb TOP MANTA, la LOCA HISTÈRIA i discoteca
Després de la cursa del dissabte, a la nit, va tenir lloc el Concert i Ball amb l’espectacular orquestra “Belissima”. Pels més joves però, a la Plaça de l’Església es va estrenar una segona nit jove, iniciativa de l’Associació Auvënguen, que va comptar amb l’actuació del grup Jordifrancolí i Disco Mòbil, seguit, de la Xaranga Xim Xim Mig Grau. L’organització creu que va ser una bona decisió dedicar també un espai pels joves el dissabte a la nit, i s’espera repetir-lo de cara a l’any vinent.
El diumenge les Matinades dels Grallers de l’Espluga van iniciar la jornada, a les 9 del matí. Després va fer-se la gran cercavila de la Festa Major, amb els Bastoners, els Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, i els gegants de Barberà i Vimbodí. Enguany com a novetat, també van participar-hi els elements locals de bestiari popular: el senglar i el mussol.
A la tarda, va fer-se el concert de l’orquestra Maravella, ple de gom a gom, com el ball de fi de festa. A la nit els fills de Satanàs de la Spelunca Diabòlica van fer el correfoc seguit del Castell de Focs a càrrec de la Pirotècnia Catalana. Enguany durant tot el diumenge, el fotògraf Josep Bou, va fer a un centenar de famílies espluguines una fotografia de família, que desada en arxiu, i convertida després en exposició i llibre, il·lustrarà el caire de la societat espluguina de principis del segle XXI.
Per tancar la Festa Major, el dilluns, es va fer el dinar popular a l’Ermita de la Santíssima Trinitat, seguit de la cantada d’havaneres pels “Penjats de l’Ham” amb rom cremat per a tothom.
I dins els actes de la Festa del Soci del Casal, el dissabte 26 d’agost, a les 11 del vespre, la Secció de teatre del Casal, va representar l’obra Després de la pluja de Sergi Belbel. Tratea Teatre, tornava als escenaris després d’anys en els quals l’única ocupació del grup ha estat la representació de Els Pastorets. Unes 400 persones van assistir a la representació protagonitzada per Mariona Tarrats, Eva Bonet, Rosa Salvadó, Carme Torres, Eva Diaz, Joan Tarès, Marc Civit i Ramon Amigó, sota la direcció d’Ester Majós.
|
|
|
| |
| Diada Nacional de Catalunya |
|
L’11 de setembre, diada nacional de Catalunya, es va viure a l’Espluga amb la intensitat que caracteritza aquesta tradició a la vila. Els actes van començar molt d’hora, amb la caminada popular, que enguany va passar per Milmanda i el Jardí Botànic del Garber, que s’inaugurava aquell dia. Després del dinar de germanor a l’ermita, a la tarda, el teatre del Casal va acollir el Concert de l’11 de setembre, a càrrec del professorat de l’Escola de Música Municipal de l’Espluga de Francolí, que va oferir una magnífica demostració del talent dels músics que formen els joves espluguins en el món de la música. El concert va anar acompanyat per la lectura de poemes patriòtics.
|
|
|
| |
| Festa Major de Montblanc |
|
La celebració de la Diada Nacional de Catalunya va posar el punt final a més d'una setmana de festa a la vila de Montblanc. Es commemoraven les festes del Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra. Els actes van fer sortir al carrer tots els montblanquins, sigui per devoció a la Verge o per participar en alguna de les desenes d'activitats lúdiques que es van dur a terme des del 2 de setembre.
Entre els actes es va fer la Trobada de Bandes de Música de Catalunya, la diada castellera, una ballada de sardanes, el concert de Lluís Llach i un ball de fi de festa que acomiadaven la festa Major de Montblanc, que cada 25 anys, és més sonada que mai, perquè la Mare de Déu de la Serra surt del santuari per visitar els Montblanquins. A banda, Ana Belén i Víctor Manuel van omplir de gom a gom l'envelat amb la seva actuació, inclosa a la gira Una canción me trajo aquí. L’alcalde, Josep Maria Campdepedrós, es va mostrar convençut de l'èxit de les festes.
|
|
|
| |
| Festa de la Verema de la Conca de Barberà |
|
Com és habitual, el primer cap de setmana de setembre tornava a l’Espluga la gran festa del vi de la Conca, la Festa de la Verema de la Conca de Barberà, en una 36a edició, organitzada pel Casal de L’Espluga i les cooperatives de les poblacions de la Conca de Barberà.
La 22ena Mostra de vins i productes del Camp va obrir obrir a les 6 de la tarda a la Plaça Montserrat Canals. Malgrat la desaparició de les pubilles, si que es va conservar la tradició de la piada i l’obtenció del primer most de la collita 2006, que va anar a càrrec d’Anton Borges Ninot. També es van lliurar els premis als millors vins de la comarca, entre els quals, el premi 'Jaume Ciurana' al millor vi de la Denominació d’Orígen Conca de Barberà. A dos quarts d’onze de la nit a l’Hostal del Senglar hi va haver el Sopar de Germanor de la pagesia de la Conca, i a dos quarts de dotze, el ball amb el conjunt Zamarra
El diumenge la Mostra va comptar amb diverses actuacions folklòriques a càrrec de l'Indiot de Nulles, els bastoners i el senglar i el mussol dels diables de l'Espluga.
|
|
|
| |
| Pla educatiu d'entorn |
|
El 12 de setembre començava el curs escolar, amb 536 nens i nenes als 4 centres educatius de la vila. En aquest sentit, l’Ajuntament de l’Espluga aprovava dies després el Pla Educatiu d’entorn, un projecte que s’ha presentat al Departament d’Educació perquè el financi. Segons l’Ajuntament el moviment educatiu escolar i extraescolar és molt viu a l’Espluga, i important en el desenvolupament de la vila, per això cal coordinar-lo.
|
|
|
| |
| Festa de la Castanyada d'Auvënguen |
|
La Festa de la Castanyada organitzada per segon any per l’Associació Juvenil Auvënguen de l’Espluga de Francolí iniciava aquest 31 d’octubre el camí cap a la consolidació d’un esdeveniment que servia per commemorar el primer aniversari de l’entitat.
L’acte, celebrat al pavelló del Casal de l’Espluga, va comptar amb Los Tremedos, discoteca mòbil i el sorteig de 4 reproductors de DVD gentilesa de Blau Consultors i Blau Enginyers. El pavelló va obrir-se a les 12 de la nit. Una estona després va començar l’actuació del grup Los Tremendos.
Durant la festa, l’Associació Juvenil Auvënguen va posar a disposició dels interessats un Punt d’Informació on es podien inscriure nous socis i on es demanava als que ja ho són que revisessin les seves dades i que presentessin les seves reclamacions sobre problemes de recepció d’informació. Després d’aquesta festa, l’associació juvenil espluguina ja supera els 300 socis.
|
|
|
| |
| II Fira del Llibre Vell |
|
I la mateixa entitat va organitza pel diumenge 22 d’octubre la segona Fira del Llibre Vell, amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga i la Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola.
Auvënguen va instal·lar al Carrer Torres Jordi diverses parades on es venien més 4.000 llibres del fons retirat de la biblioteca de la població, al preu d’un euro. El balanç final, segons l’organització, va ser esplèndid: un miler de llibres venuts, fet que representa un miler de llibres “salvats” i alhora, uns beneficis per l’entitat que seran destinats a projectes de revitalització del moviment juvenil a la vila. La Fira del Llibre Vell es repetirà durant la primavera del 2007.
I en aquest sentit, dir que l'Ajuntament de l’Espluga explicava a principis de novembre les intencions d’ampliar la Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola. Segons el regidor de Cultura s'estudien dues opcions. Per una banda, adaptar tota la planta on s'hi troba la sala de la biblioteca, a l’Antic Hospital, o bé ubicar-la en un altre espai. La decisió no arribarà fins l'any 2007.
Segons el consistori és evident la manca d’espai a la biblioteca, ja que en els últims mesos s’ha sotmès a un procés de digitalització, s’hi ha posat ordinadors de consulta, i s’ha ampliat el fons de la mediateca. Per l’ampliació doncs, es podria convertir tota la planta en biblioteca. Per això, s’hauria de traslladar en un altre espai l’Arxiu Històric Municipal i els Tallers d’Ocupació.
|
|
|
| |
| Joan Vilà Bosch, premi Costa Daurada |
|
L’espluguí Joan Vilà Bosch, actual director general de la divisió Online Destination Services i membre del Consell de Direcció del grup First Choice va rebre el 23 de novembre el Premi Costa Daurada, dirigit a persones o organitzacions que hagin dut a terme alguna activitat de gran importància i transcendència per la promoció, la imatge i la millora de les infrastructures i serveis efectuats en el sector turístic de la demarcació.
L’espluguí Joan Vilà, tot i la seva joventut, actualment és l’únic membre no britànic del Consell de Direcció del grup First Choice. Va iniciar la seva trajectòria professional en el sector turístic a la demarcació de Tarragona, en l’oficina de la Divisió Receptiva del mateix grup a la Costa Daurada, aleshores –l’any 1989- ubicada a Salou. Deu anys més tard va arribar a ser Director General de la Divisió Receptiva del grup First Choice, i posteriorment, el 2002, va ser nomenat Director General de la divisió Online Destination Services, càrrec que implica ser Director General, entre d’altres empreses, d’Hotelbeds i Hotelopia.
|
|
|
| |
| Premis Conca |
|
Gravidard Disseny de l’Espluga va guanyar durant el novembre el Premi a la Normalització Lingüística en l’Àmbit Socioeconòmic de la Conca de Barberà. El jurat va tenir en compte que es tracta d’una empresa jove i que ha tingut una actitud molt favorable envers el català, ja que l’utilitza en catàlegs i publicitat dels seus productes i també en la documentació administrativa interna.
D’altra banda, el Premi Dovella per la recuperació de patrimoni se l’ha emportat enguany l’Ajuntament de l’Espluga per la restauració de la Font Baixa, on s’ha netejat el monument i s’ha construït la nova barana de ferro forjat. Aquest premi s’atorga en reconeixement a les actuacions de conservació o recuperació del patrimoni. També ha rebut el premi l'Associació d'Amics de la Capella de Sant Magí de Santa Coloma de Queralt, per les obres de recuperació de la Capelleta de Sant Magí.
|
|
|
| |
| Ramon Martí, Medalla de la Vila de l'Espluga de Francolí |
|
I per tancar l’apartat cultural, volem recordar com el dijous 7 de desembre l’Ajuntament de l’Espluga lliurava en un emotiu acte la nova Medalla de la Vila de l’Espluga de Francolí al forjador de Cal Biel Ramon Martí Martí. Es tracta d’un guardó, creat recentment, que es lliurarà a partir d’ara a personalitats que hagin contribuït a la construcció social i cultural de la vila.
L’acte va tenir lloc a l’edifici municipal de la Plaça del Mil·lenari, seu de l’Oficina de Turisme. La Medalla de la vila va crear-se aquest estiu amb l’aprovació, per part del ple municipal, d’un reglament d’honors i distincions de la vila de l’Espluga, que regula l’atorgament de reconeixements als mèrits personals i socials.
|
|
|
| |
|
Producció: Xavier Lozano Bosch, Cap del Departament de Serveis Informatius i Promoció Pública.
Edició: Magda Buldó Escoté, Serveis Informatius de l’Espluga FM Ràdio.
|
|
|
|
