POLÍTICA
Pressupostos de l’Ajuntament de l’Espluga
A principis d’any es va celebrar el Ple Municipal de l’Ajuntament de l’Espluga on es van aprovar els pressupostos municipals pel 2007, els més alts de la història de l’Espluga. sumen 6 milions d’euros. Des de l’arribada al govern de David Rovira, el 2003, cada any el consistori ha superat les seves xifres de previsió econòmica.
Enguany la despesa municipal prevista era de 6 milions 300mil euros, al costat dels 4 milions del 2006. L’equip de govern es va quedar, un any més, sense el suport dels grups de la oposició, per l’aprovació dels pressupostos. L’Espluga Viva justificava el seu desacord amb la política de crèdits. El PSC-Unió d’Independents de l’Espluga, encara actiu a la política, va dir que no podia aprovar un pressupost que no se sent seu, i Esquerra justificava l’abstenció dient que Convergència no els havia donat suport ni a la meitat de les 50 propostes presentades durant la legislatura, malgrat creure que per avançar cal endeutament. Finalment, la majoria absoluta de Convergència i Unió va permetre l’aprovació dels pressupostos per aquest any.
Augment d’impostos
La majoria d’impostos i taxes han augmentat un 2,9% en base a l’IPC català, per tant fins aquí, el què és normal. Hi ha hagut però tres excepcions. L’impost sobre la recollida d’escombraries, l’IBI d’urbana i la taxa pel pas de vehicles pesants pels camins de la vila que han sofert augments superiors a aquest 2,9%.
I a més, des de l’1 d’abril, ja funciona a l’Espluga la normativa oficial de Guals de l’Ajuntament de la vila. Des d’aquell dia, només són legals els guals permanents autoritzats per l’Ajuntament.Fruit d'un acord entre l'Ajuntament de l'Espluga i el Consell Comarcal, els vehicles mal estacionats es guarden al nou Dipòsit Comarcal de Vehicles. Un cop pagada la llicència, es pot denunciar l’aparcament no autoritzat i així, fer que el vehicle es retiri amb una grua. Entre les noves normatives del 2007 en destaca el canvi de circulació en diversos carrers del centre del municipi, que va entrar en vigor durant el desembre
Preacord per a la municipalització del Casal de l’Espluga
El 2007 ha estat l’any, també, dels importants avenços en la municipalització del patrimmoni del Casal de l’Espluga. El 3 maig l’alcalde David Rovira i la presidenta Maria Dolors Civit van signar el preacord que establia les bases pel futur de l’entitat i del seu patrimoni. El dissabte 9 de juny l’Assemblea General de Socis de l’Associació Casal de l’Espluga aprovava tirar endavant el preacord signat entre les dues institucions, i durant el setembre ho va aprovar el Ple Municipal.
El desenvolupament de l’acord està a l’espera de la venda de l’Hostal del Senglar i el seu jardí a un explotador privat, per pagar el deute milionari de l’entitat. Després, el Casal haurà de fer una separació dels serveis com l’aigua, llum i gas, i llavors, ja es podrà fer una cessió de la resta de patrimoni del Casal a l’Ajuntament, excepte el Bar i la sala annexa -antiga sala de jocs-. La piscina i el seu magatzem també serà propietat del Casal de l’Espluga, però el gestionarà l’ajuntament segons el conveni vigent, juntament amb el Pou d’aigua del Casal, que podrà connectar-se a la xarxa municipal. L’Ajuntament crearà un organisme municipal amb un 51% de participació pública, i la resta, repartit entre l’Associació Casal de l’Espluga –que es mantindrà com a entitat social i cultural- i la Fundació Lluís Carulla. A partir d’aquest acord, el Casal de l’Espluga es convertirà en l’equipament públic més important del municipi.
Eleccions Municipals
Enguany, la política espluguina ha passat per moments importants, com l’aprovació dels pressupostos, la signatura del preacord amb el Casal, però el moment més important va ser el mes de maig, durant les Eleccions Municipals. El 27 de maig, la jornada electoral, i el 16 de juny, la composició del nou Ple Municipal i el nomenament de l’alcalde. David Rovira era proclamat, per segona vegada, alcalde de l’Espluga de Francolí, per quatre anys més. El 27 de maig, les urnes li van donar el 50,50% dels vots. Entre els regidors es mantenen Josep M. Poca i M. Jesús Martín com a tinents d’alcalde, al costat de Joan Amigó i Dolors Domènech. Entra Josep M. Civit, que s’estrena a l’equip de govern.
El què van decidir els 1976 votants del 27 de maig, és el que marcarà el mandat fins el 2011. La participació va ser més baixa que el 2003, del 66,9%, i això va fer que CiU perdés uns quants vots però mantingués els 6 regidors de la majoria absoluta. Als convergents però els hi va anar just. Uns quants vots menys els haurien fet perdre un regidor. Per la seva banda, Esquerra, tot i no aconseguir l’alcaldia, va ser el grup que més augmentava més en vots, passant de 3 a 4 regidors. La formació Espluga Viva, va tornar a esgarrapar un regidor, igual que en les eleccions passades, aquest cop amb Josep Roig com a nou cap visible. Roig va gairebé doblar resultats respecte el 2003.
Nou govern al Consell Comarcal
Doncs Convergència i Unió continua sent la força hegemònica, encara que va obtenir vuit representants al Consell, un menys que en l’últim mandat. David Rovira continua com a President del Consell Comarcal, després de tancar un acord amb el Partit dels Socialistes, després de setmanes de negociacions. Aquest 2007 no s'ha pogut revalidar al complet el pacte de l'anterior mandat, entre Convergència, socialistes i independents. Aquests últims s’han afegit a l'oposició, al costat d’Esquerra.
I pel que fa als altres pobles de la comarca, podem destacar el cas de Montblanc, on el líder d’Esquerra, Josep Andreu, va arribar a l’alcaldia gràcies al pacte amb els independents, deixant fora del govern el grup socialista Acord per Montblanc, i a Convergència i Unió.
Sequera
L’Espluga, juntament amb 27 municipis de Catalunya, ha patit aquesta tardor importants restriccions d’aigua a causa de la sequera. Les primeres van començar el 27 de setembre i van durar unes setmanes. Les L’equip de govern manté la voluntat d’adherir-se a l’aigua del Concorci d’Aigues de Tarragona, però en tot el 2007, no ha aconseguit, per motius polítics, connectar-s’hi. Segons David Rovira, pel futur de l’Espluga és vital la connexió a l’aigua de l’Ebre. No pensa el mateix el grup municipal d’Espluga Viva, ferm opositor a la connexió del municipi al Consorci d’Aigües de Tarragona. El seu portaveu, Josep Roig, es mostra convençut de que cal aprofitar els propis recursos dels aqüífers de la població, i de que l’aigua de l’Ebre seria un perjudici per la població. Convergència, assegura que està fent tot el possible per potenciar els recursos del poble, i per això, el novembre va aprovar el projecte de reconstrucció de l’antiga presa de la Cova de la Font Major, a la zona del pou de la Biela.
El projecte de la nova presa ha estat acceptat per CiU i Esquerra, però rebutjat per Espluga Viva, que considera que és un perill. Per una altra banda, el grup municipal d’Esquerra, ha proposat la construcció d’un dipòsit d’aigües pluvials soterrat, que podria situar-se a l’hort del Gustos en cas que l’Ajuntament decidís construir-hi finalment un aparcament soterrat. Enguany s’han fet importants prospeccions a la Cova de la Font Major, per determinar l’existència d’un segon riu subterrani amb aigua.
L’última setmana de maig van començar les tasques d’excavació al subsòl del Pou de la Biela, a la Cova de la Font Major, per determinar l’existència del possible riu subterrani que podria solucionar la manca d’aigua a la vila. Les prospeccions però van acabar amb poc èxit. Els intents del consistori per trobar noves sortides d’aigua, i nous pous, no ha gaudit de gaire èxit, malgrat això, s’ha connectat el pou del Josa a la xarxa municipal, i s’ha adquirit un pou a Les Comes, pel polígon industrial.
Cal recordar que a finals de 2006 es va finalitzar la col·locació de la canonada d'interconnexió dels dos dipòsits municipals de Sant Miquel i la Cometa, per aprofitar les aigües sobrants.
EDUCACIÓ
Un dels projectes que sense dubte han marcat el 2007 ha estat la construcció del nou Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí.
IES Joan Amigó, nou edifici
El 4 de desembre de 2006 van començar les obres al Pla Parcial del Carrer Milmanda i durant tot aquest any s’ha anat edificant el nou centre que costarà més de 3 milions d’euros. El nou institut es construeix sobre l'antic camp de futbol i té uns 3.000 metres quadrats de superfície construïda. A banda de guanyar espai, el nou l'institut també podrà acollir més formació. El nou institut és el primer equipament que s'edifica en el pla parcial Milmanda, on es construïran unes dues-centes cases. Les obres trigaran uns 15 mesos a enllestir l’edifici. El projecte arrossega un cert retard ja que en un primer moment s'havia d'estrenar aquest setembre. S’haurà d’esperar però, a principis del curs vinent.
Pla Educatiu d’Entorn
A nivell polític social, el principal esforç dut a terme en matèria d’educació ha estat la signatura i la posada en funcionament el Pla Educatiu d’Entorn a l’Espluga. El 19 de març es van constituir les comissions d’analisi de la cohesió social i l’educació en tots els sectors de la vila.
El Pla Educatiu d’Entorn pretén garantir la correcta educació dels infants fins als divuit anys, amb una especial sensibilitat pels sectors més desafavorits. Segons la llavors regidora d’educació, Filo Farré, cal posat l'accent en la necessitat de garantir que l'educació vagi més enllà de l'escola, facilitant que els adolescents aconsegueixin un èxit formatiu i social.
A la resta de la comarca, el diumenge 4 de febrer, el conseller d’Educació Ernest Maragall va inaugurar la nova Llar d’infants de Sarral, en un acte institucional. Era un dels equipaments previstos per l’equip de govern dins el projecte de millora dels espais del municipi.
Nous Projectes Educatius
Doncs enguany, el Departament d’Educació ha adjudicat enguany la nova escola de Pira. La construcció del nou centre permetrà l’ampliació de les instal·lacions escolars, i així, donar cabuda als 56 alumnes del Col·legi Antoni Tous. La nova escola estarà construïda aquest 2008.
Aquest 2007, l'empresa pública de la Generalitat, Gisa, ha tret a licitació les obres del projecte de construcció del nou Col·legi de Blancafort per un import d'1 milió i mig d'euros. L'Ajuntament de Montblanc va inaugurar el mes d’octubre la darrera fase de l'ampliació de la llar d'infants Els Merlets, on s'ha construït una aula nova. Aquesta última fase ha permès gairebé duplicar el nombre de places de l'escola bressol, l'única municipal que hi ha a la vila.
Precisament aquest any hem sabut que Montblanc necessitarà, com a màxim d’aquí a tres anys, una nova escola, una nova llar d'infants i nou emplaçament per al centre d'adults, actualment ubicat al Consell Comarcal. La nova escola és el que corre més urgència.
POUM
El dijous 22 de març l’Espluga de Francolí vivia un dels esdeveniments polítics més importants d’aquest mandat de CiU a l’Ajuntament de la vila. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Espluga va ser aprovat inicialment, amb els vots a favor de Convergència, Esquerra i Espluga Viva, i amb la sorpresa d’una abstenció del PSC-UiE, un grup que al llarg de tot el mandat s’abstenia en els principals projectes. Així doncs el POUM va quedar aprovat inicialment, per 10 vots a favor i una abstenció.
Després del procés d’exposició el públic, l’ajuntament l’haurà d’aprovar provisionalment un cop resoltes les al·legacions. Després, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat l’haurà d’aprovar definitivament perquè entri en vigor. El Pla d’Ordenació Urbanística és un projecte que defineix el creixement de l’Espluga durant els propers 20 anys. Preveu la creació del nou Eixample Sud, la principal zona d’expansió. Això comportarà que la vila arribi als 5.840 habitants, el 2021, amb un creixement del 45%. A més, el POUM inclou la construcció d'una circumval·lació que encercli tot el municipi per tancar la trama urbana, des del Carrer Ermita, fins la carretera de les Masies, per la zona sud.
Parc Natural de les Muntanyes de Prades i els Boscos de Poblet
En l’àmbit polític comarcal, podem destacar els passos per la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i els Boscos de Poblet, que malgrat les negociacions continua estancada. El desacord entre els municipis de la zona de Prades i els de la de Poblet continua obert.
L’Ajuntament de l’Espluga ha presentat tres esmenes contràries a alguns punts de l’avantprojecte. El consistori espluguí demana la conservació de la junta del PNIN de Poblet, la revisió de la declaració d’algunes àrees del terme, i la conservació de Les Masies com a nucli turístic amb potencial de futur. El Departament de Medi Ambient ha indicat que el Projecte contemplarà un Pla Especial Urbanístic pel nucli de Les Masies. Això permetrà que aquesta pedania pugui evolucionar en futur, ja que l’avantprojecte del Parc Natural el principi en limitava el creixement. Segons els terminis establerts, el Parc Natural hauria de declarar-se el 2008.
D’altra banda, a principis d’any, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà aprovava el pressupost consolidat per aquest any, que sumava 9 milions 300mil euros, una xifra lleugerament inferior respecte el 2006. La inversió més important d’enguany ha estat la segona fase del Centre d'Iniciatives Empresarials, que s'ha emportat més del 40% de la partida destinada a inversions.
A mig gener van començar a Montblanc les obres de construcció del futur viver d'empreses de la Conca de Barberà. El Centre d'Iniciatives Empresarials serà operatiu a partir del primer trimestre del 2008. L'Ajuntament de Montblanc va cedir al Consell Comarcal 2.600 metres quadrats, al polígon Sòl de l'Horta, sobre els quals s'edifica el futur viver d'empreses.
Llei de Barris per Montblanc
Montblanc ha rebut enguany 2 milions i mig d’euros de la Llei de barris per rehabilitar el seu nucli històric medieval que es troba en un procés de regressió urbanística i amb dèficit d'equipaments.
Les actuacions més representatives del projecte de reforma seran la pavimentació i l'enjardinament de la plaça de Sant Francesc i la segona fase de l'adequació de l'edifici de l'escorxador com a biblioteca. La Llei de Barris també finançarà actuacions molt esperades a Montblanc, com la compra de cases adherides a la muralla, i la restauració del recinte emmurallat. Era la quarta vegada que Montblanc es presentava a la convocatòria.
Mesquita de la Conca
El 2007 ha estat a més, un any de conflicte entre la comunitat musulmana de la Conca i l’Ajuntament de Montblanc que ha negat la llicència d’activitats a la comunitat islàmica per habilitaf una mesquita comarcal als baixos d’un xalet, a l’aviguda Manel Ribé de Montblanc.
La normativa urbanística de la població indica que no es poden obrir nous llocs de culte religiós al centre urbà, i que en cas de permetre’s sempre han d’estar en zones declarades com a equipaments. Durant el Ramadà, l’ajuntament de Montblanc va oferir a la comunitat islàmica la possibilitat d’utilitzar durant dos dies a la setmana una sala del Casal d’Entitats. Els musulmans però la van rebutjar perquè l’horari que se’ls oferiria no es podia adaptar a ells. En aquest sentit, l'associació cultural islàmica ha presentat un recurs davant la denegació de l'Ajuntament de Montblanc de permetre l'obertura de la mesquita de la Conca.
Hostatgeria de Poblet
El govern de l’estat anunciava fa uns mesos el desbloqueig de les obres de construcció de l'hostatgeria del monestir de Poblet. Una nova injecció de diners permetrà acabar les obres a l'interior de l'hostatgeria que compta amb 45 habitacions dobles.
L'hostatgeria porta 7 anys en construcció, quan el termini d'execució era de 36 mesos. Les modificacions que ha experimentat el projecte, a banda de retardar-lo, han comportat un encariment de la seva execució.
Pla Territorial del Camp
El Departament de Política Territorial va presentar a finals d’estiu l’avantprojecte del Pla Territorial del Camp, el document que fixarà les estratègies de creixement a les diferents poblacions del Camp de Tarragona. Pel que fa a la Conca de Barberà, el Pla preveu un creixement de població del 18%, de manera que s’arribaria als 22.600 habitants. Aquest Pla Territorial preveu afavorir el desenvolupament urbanístic i econòmic de Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma i Sarral. El Pla Territorial de Camp destaca el territori comprès en el triangle Solivella – L’Espluga – Montblanc com una àrea planera i ben comunicada que podria ser utilitzada per situar-hi equipaments, connexions interurbanes i reserves de caràcter ecològic.
INFRASTRUCTURES
Aparcament del Passeig Canyellas
Parlem ara del pàrquing del passeig canyelles, i és que aquest equipament ha estat motiu de debat al llarg de l’any. Ja fa mesos que David Rovira afirmava que s’havia arribat a un acord per a l’execució del pàrquing, al qual s’accediria, a més, a través d’una casa cantonera adquirida pel consistori.
Tanmateix, al novembre, el mateix alcalde confirmava que el projecte topava amb serioses dificultats al passeig, ja que no hi havia prou longitud per habilitar-hi una rampa d’entrada i sortida, i per solventar aquesta dificultat, el pressupost hauria d’augmentar més enllà del que l’Ajuntament podia abastar. Es confirmava així la posició defensada per Esquerra des de feia mesos, que el parquin al passeig no era la millor opció.
Degut a aquestes dificultats, els serveis tècnics estudien ara l'opció de situar l’aparcament entre la Carretera de Montblanc, el Carrer Major i el Carrer d’en Canós. L’alcalde accidental Josep M. Poca va confirmar que l’Ajuntament renovaria igualment tot l’espai del Passeig Canyells, encara que al final es retirés el projecte de l'aparcament, amb la preservació d’arbres i zona verda.
Cases de Protecció Oficial del C/ Joan Amades
Després d'anys d'espera, finalment la Fundacíó Família i Benestar va entregar, a principis d’agost, les claus de les 20 primeres cases de protecció oficial del carrer Joan Amades de l'Espluga de Francolí. Al setembre es van lliurar les claus de 5 noves cases.
Tanmateix, la renúncia de 13 candidats a la seva casa va fer que les cases que se'ls havien adjudicat tornessin a estar disponibles. Per aquest motiu, fa unes setmanes la comissió adjudicatària dels habitatges protegits a l'Espluga es va reunir i va decidir seguir utilitzant el mètode d'ordre de llista per puntuació segons renda econòmica i situació social de la família.
Nova Llar de Jubilats
A principis d'estiu, l'Ajuntament tancava l'acord pel lloguer del local de Cal Cuadrat per a instalar-hi la nova Llar de Jubilats. A partir de llavors es va treballar a contracorrent en l’adaptació del local, que finalment, i havent-se retrassat la data d'inauguració que es va fixar en un principi, es va estrenar el 8 de desembre, durant la Festa Comarcal de l’Oli. La nova ubicació permetrà als jubilats poder desenvolupar millor les seves activitats, a més de facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda i acostar el centre al nucli de la població.
Restauració de l’Església Vella
A mitjans de maig van començar les obres de restauració del sostre de l'Església Vella, que estava greument malmès per la humitat. L'obra, que va costar 125.000 euros, va entrar en la fase final a l'octubre, amb la restauració de la portalada de migdia, un dels punts més erosionats.
Aprofitant les obres de restauració, les dues esglésies de Sant Miquel de l’Espluga van estrenar, al desembre, nova il·luminació. Fa unes setmanes que els dos campanars ressalten la seva forma amb uns focus de llum groga per les parets exteriors,i llum blanca per l’interior dels campanars. A més, al maig Fecsa-Endesa va soterrar la línia elèctrica que passava pel mig de la plaça de l’Església i es mantenia enganxada a l’Església Nova, aprofitant que Fecsa havia d’installar una línia amb més potencia pel nou edifici de pisos del Carrer Sant Antoni.
Modernització de la Veu Pública
La veu pública s'ha modernitzat aquest any, en molts sentits. Ja al gener es van instalar els nous aparells d'emissió a la urbanització Espluga Parc, gràcies a un sistema de radiofreqüència. que també s’instalaria a la urbanització Carreras. Tanmateix, a l'estiu, els pregons es rentaven la cara...
Doncs sí, i és que la tradicional sardana que durant 34 anys havia anunciat els pregons va ser substituida, el 16 de juny, per una producció musical, a l'igual que la música dels avisos oficials i la que anunciava la defunció d’espluguins i espluguines. A més, els pregons van passar a formar part de la programació de l'emissora i el format del pregó es va adaptar a la informació radiofònica.
Un altre dels avenços en el sistema de pregons va ser la posada en marxa d'un servei de missatgeria SMS que permet, a tothom qui ho soliciti, rebre missatges al telèfon mòbil amb les informacions oficials de l'ajuntament.
Polèmica dels pisos d’OnViure
La polèmica sobre aquests pisos naixia al novembre, quan Espluga Viva va reclamar públicament que la construcció del bloc de pisos, que consten de baixos i tres plantes, no se subroga a la llei. L'alcalde de l'Espluga, David Rovira, va explicar que aquesta obra es permetia per donar una bona solució constructiva al solar, que pateix un desnivell important. Ja fa uns mesos que l'ajuntament va tancar un tracte per disposar d'un local municipal als baixos de l'edifici 3carrers, cedit gratuïtament per la promotora OnViure.
Reordenació de la Circulació als Carrers de la Closa
El regidor de Serveis Municipals, Joan Amigó, anunciava a l'octubre la reordenació de la circulació dels carrers de la Closa. Els nous sentits, que segons el consistori han d'afavorir una circulació més fluïda en els carrers de poca amplada, quedaven de la següent manera: el carrer Sant Antoni, sentit únic cap al Casal. Carrers Sor Maria Torrres i St Abdon i St Senen, sentit Plaça de l'Església. Els carrers de St Blai, Sortetes i Pau Casals, sentit únic cap al carrer Lluís Carulla, i carrers de Cordoba, Mossen Serret i Angel Guimera, al reves, sentit Carretera de Poblet. D'altra banda, el tram del Carrer Milmanda de l’avinguda Catalunya fins al carrer Pompeu Fabra quedava de sentit únic cap a Poblet.
Nou centre d’esports d’aventura DracSplunca
L'empresa d'esports d'aventura Drac Actiu ha estat treballant els últims mesos en l'adequació de l'antiga fàbrica del Sulfur com a seu a l'Espluga. En la primera fase de les obres, inaugurada el 6 de desembre, s'han habilitat les oficines, la zona d'atenció al client i l'aparcament. Tanmateix, el responsable de l’empresa, Gonzalo Gil, ja anunciava al novembre que calia finançament extern per executar la segona fase de la rehabilitació. Un cop obtinguin els diners necessaris, s'espera que en la segona fase s'instal·li un rocòdrom dins la torre de la vella fàbrica. L'obra permetrà conservar elements patrimonials de l'antiga fàbrica, com les arcades, els cubs o la xemeneia.
130 anys de la Germandat de la Santíssima Trinitat
El 3 de juny, la Germandat de la Santíssima Trinitat va estrenar, coincidint amb el seu 130è aniversari, la restauració del cambril de la Santíssima Trinitat, a l’ermita. L'obra va ser finançada totalment per l'entitat.
I ja a la tardor, concretament a l'octubre, rebíem la notícia que els ermitans de la Santissima Trinitat de l'Espluga, José M. Lopez i Carmen Pérez, abandonaven la feina que els havia ocupat durant 30 anys. Ara les autoritats eclesiàstiques busquen les persones que s’encarregaran d’aquesta feina a partir d’ara.
Restauració de les Creus de Terme
El novembre, el Consell Comarcal iniciava una campanya de restauració de les creus de terme de la comarca, que es trobaven en molt mal estat de conservació. A l'Espluga, el procés de restauració de les 3 creus medievals de la vila va finalitzar fa tot just unes setmanes, amb l'habilitació de petites places amb zona enjardinada en el seu entorn.
Canvi de titularitat del col·legi Mare de Déu del Carme
Les germanes Carmelites Vedrunes de la Caritat Vedruna van cedir a l'octubre el centre docent privat Mare de Déu del Carme de l’Espluga de Francolí, a la Fundació Privada Mare de Déu del Carme Vedruna. Les monges Carmelites Vedrunes deixen així la gestió del centre després de gairebé 100 anys, després que fundessin l'escola el 1909.
Parcs Eòlics
2007 ha estat, sens dubte, l'any dels parcs eòlics. I és que, de la multitud de parcs eòlics que estan projectats per a la Conca de Barberà, més de 20 en total, un ja va entrar en funcionament. El parc de la Serra del Tallat, després d'una sèrie de dificultats, va poder fer rodar els seus molins, si bé en fase de proves.
molins, en total, 7 al terme de Passanant i 25 al de Vallbona, ja feia temps que estaven instalats, i de fet s'esperava que entressin en funcionament aquell mateix mes. Tanmateix, la posada en funcionament es va haver de retrassar provisionalment fins a l'agost, a causa de l'oposició d'una veïna de Tarragona a que li expropiessin el terreny necessari per construir l'últim molí del parc, que en total consta de 33 aerogeneradors.
Quan Acciona Energia, promotora del parc, va haver solucionat aquest problema, ja es van poder veure els molins rodant. Això va ser a l'octubre, quan el parc va entrar en funcionament en fase de proves, esdevenint així el primer parc que feia rodar els seus molins a la comarca. Acciona ja ha sol·licitat la posada en marxa definitiva del parc, que ha costat més de 42 milions d'euros, i proporcionarà 1.500 kiloWatts per molí.
Ara els molins ja no roden, però el procés dels parcs eòlics no s'ha aturat. I és que paral·lelament a la posada en funcionament del parc de la Serra del Tallat s'han anat desenvolupant els altres projectes de parc eòlic a la comarca. Estem parlant de les Forques I i les Forques II, a Passanant i Belltall, el primer dels quals s'espera que estigui enllestit l'any que ve, i de Conesa I i Conesa II.
D'altres parcs projectats són el de la Serra de Vilobí, que afecta el terme de l'Espluga, i 20 més que de moment només són projectes i que es troben en fase d’exposició pública.
Restauració de la Muralla de Montblanc
L'any passat tancàvem el 2006 amb una notícia dolorosa per als montblanquins, la caiguda d'un tros de la muralla de santa Tecla, just al costat del portal de Sant Jordi. Aquest esfondrament va portar el consistori montblanquí a encarregar un estudi sobre l'estat de les muralles, que en va constatar el seu debilitament en vàries zones. L’esfondrament de la muralla va permetre, d’altra banda, descobrir les restes dels fonaments d'una torre desapareguda prop del portal de Sant Jordi. A més a més, a l'agost Montblanc rebia la notícia que el Ministeri de Cultura, després de diverses negociacions, es faria càrrec de la financiació de la recuperació del tram de muralla enderrocat. D'altra banda, a l'abril van començar les obres d'enderroc de tres habitatges per alliberar la muralla medieval de Montblanc, amb un cost de 200mil euros.
Viver de cellers a Barberà
Al juliol prenia forma a la Conca un dels projectes més ambiciosos en matèria de viticultura: el viver d'empreses vinícoles de Barberà de la Conca. Al cap de 3 anys que en sorgís la idea, va ser aquest estiu que es va constituir el Consell d'Administració. Es feia així un nou pas per l'obertura del viver, adreçat exclusivament a emprenedors del sector del vi.
El viver, una iniciativa pionera a l'Estat espanyol, va estrenar-se al setembre, quan sis empreses es van instalar al celler de la cooperativa agrícola de Barberà, després d'haver estat rehabilitat i adequat. Tots els productors emparats en el viver elaboren vi de la DO Conca de Barberà, tant joves com criances.
Contenidors Soterrats
A l'abril, l'Ajuntament de l'Espluga adjudicava la instalació d’una illa de contenidors soterrats a l’Espluga, al Carrer de Sant Blai. Les obres van començar a principis de maig i van finalitzar a l'estiu. Al juliol començava la recollida en aquests nous contenidors soterrats, gràcies a l'adaptació dels vehicles de recollida amb un sistema hidràulic.
I també a l'abril, van començar els treballs per soterrar 18 contenidors del nucli antic de Montblanc, una obra amb el problema de la manca d'espai, ja que en el casc antic els carrers són molt estrets Els treballs, amb un pressupost superior als 150.000 euros, van suposar l'aparició de sis noves àrees de recollida en contenidors soterrats a Montblanc.
Millores en matèria de residus en un 2007 marcat per l'augment del reciclatge entre els conquencs, que en aquell moment ja separaven fins al 36% de la brossa, un 3% que l'any passat. Aquest creixement va ser motivat molt possiblement per l'ampliació, al febrer, del servei de recollida de matèria orgànica a les pedanies de la comarca, impulsada per Medi Ambient del Consell Comarcal en un total de 9 nuclis.
Millores al Centre Tractament de Residus
D’altra banda, els alcaldes de la Conca van inaugurar, el dimecres 18 d’abril, les noves installacions del Centre Tractament de Residus a l’Espluga.
L'obra, que va costar 1 milio 200mil euros, va permetre fer que el centre fos més autosuficient, generant i consumint un 50% d'energies renovables, gràcies a la instalacio de plaques solars, un aerogenerador i un sistema d'aprofitament de l'aigua de pluja.
Millores a la N-240
I pel que fa a les carreteres, Montblanc veia aquest 2007 la possibilitat de millorar els trams urbans de l'antiga N-240, però l'obra es va veure aturada al novembre per la falta d'un permís. Un mes més tard, al desembre, el Ministeri de Foment adjudicava l'execució de les obres, que permetran habilitar una petita rotonda a l'alçada de l'Hotel Ducal i millorar les voreres, l'enllumenat i el clavegueram.
Noves cartelleres d’informació turística
Durant el primer semestre de 2007 es van canviar totes les cartelleres d'informació turística dels 22 municipis de la Conca de Barberà. En total es van millorar més de 30 senyals, amb un cost total de 30.000 euros. Paral·lelament, la Ruta del Cister va distribuir plaques identificadores als museus, les oficines de turisme, i establiments.
En aquesta mateixa línia, a l'octubre el servei de turisme del Consell Comarcal va editar un mapa turístic de la Conca de Barberà, que identifica els recursos turístics i les característiques de la comarca. Barberà de la Conca va estrenar un nou alberg el setembre. El nou equipament, emplaçat a l'edifici de l'antiga Societat, ocupa una superfície de 1.300 metres quadrats i té capacitat per un centenar de persones.
SUCCESSOS
Resistència del blancafortí
A principis d’any Josep Maria Iglesias, veí de Blancafort que va ser detingut després d'atrinxerar-se a casa seva per la resistència a l'expropiació de part dels seus terrenys per a l'ampliació d'una carretera, també va presentar una denúncia davant del jutjat d'instrucció número 5 de Tarragona en què acusava la Diputació de «robatori, intent d'assassinat i segrest». Iglesias reclamava que la Diputació compres, a preu real, el solar complet, ja que no hi podia edificar com a conseqüència de les obres.
Segons la denúncia presentada pel veí de Blancafort, la Diputació li hauria robat 40.000 euros, corresponents al valor que Iglesias atribuïa al solar, de 108 m² de superfície. Iglesias, que s'havia tancat a casa per tal d'evitar que els operaris entressin als seus terrenys, va ser detingut per una desena de membres del cos especial d'intervenció de la Guàrdia Civil. Segons Iglesias els agents “van entrar amb pistoles a la mà a punt de disparar, i el van treure del llit”.
L’exdentista de Montblanc
A principis d’any, Jaume G., va ser detingut com a presumpte autor de la mort d’una jove de 32 anys, a Lleida. El detingut exercia de dentista a Montblanc. Segons alguns veïns el detingut, havia estat vist passejant per Montblanc, acompanyat d'una noia sud-americana, que podria tractar-se de la víctima.
Jaume G. va ser detingut hores després que es localitzés el cadàver de Celia I. D., al primer pis del número 23 del carrer Magí Morera de Lleida. El cos de la jove estava en avançat estat de descomposició i presentava un fort cop al cap. El cas continua sota secret de sumari.
Tràgica mort en caure del pont
Una noia de Montblanc va morir en estranyes circumstàncies, a finals de gener, en caure del pont nou, a l’entrada del municipi, a la muralla de Santa Tecla. Jordina C. S., de 28 anys, havia sortit de casa per passejar el seu gos. Segons el cap de la Policia Local, Laureà Garreta, no hi ha cap indici que ningú l'empenyés, i també s'ha descartat pràcticament un suposat suïcidi, ja que la família de la noia ha assegurat que no patia cap tipus de trastorn depressiu.
Per aquest motiu, tot apunta que la noia va caure pel pont per accident, segons el cap de la Policia Local. Els cossos de seguretat van trobar la noia encara amb vida, per això va ser evacuada en helicòpter fins a l'Hospital Joan 23 de Tarragona, on va morir poc després.
Accident de l’alcalde de Les Piles
L’ alcalde de Piles, Ramon Segura, de Convergència i Unió, escollit en les últimes eleccions per un 75% del cens, va patir un accident greu amb el seu tractor a principis de març. Quatre vehicles dels Bombers de la Generalitat es van desplaçar al lloc dels fets.
Segons van informar els Bombers, Ramon Segura es va quedar amb el braç enganxat a la presa de força del tractor, i allà hi va haver d’estar força estona, fins que la seva família es va adonar que no arribava a casa.
Escapar-se pel terrat
Una noia de 14 anys, J. R. M., va caure a mitjans de març, del terrat de casa seva, d’ entre 10 i 15 metres d’alçada, al Carrer dels Atmetllers de l’Espluga de Francolí, per causes desconegudes.
La noia va resultar ferida greu, i va ser traslladada a l’Hospital Joan 23 de Tarragona, i després, a l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Segons la família, la noia va patir diversos traumatismes als tormells, a les vertebres, i un traumatisme cranial.
Col·lisions
Un vehicle es va encastar, a finals d’abril, contra la barana de la Font Baixa de l’Espluga. L’obra d’art de ferro forjat dels Biels va patir l’embestida d’un tot terreny, que va doblegar una part d’un metre i mig, que va tingué de ser renovat totalment.
Dos morts i tres ferits va ser el tràgic balanç d’un accident de trànsit que tingué lloc la matinada del 5 d maig, a la Nacional-240, a l’alçada de Montblanc.
Entre les víctimes mortals, un jove de 22 anys, de Montblanc, i un de 16, de Tarragona, però resident a Vimbodí. Els ferits són veïns de l’Espluga de Francolí.
Un jove de 26 anys i veí de Montblanc va resultar mort la matinada del 6 de desembre, en un accident a la C-14,.
El sinistre va tenir lloc quan faltaven pocs minuts per dos quarts de tres de la matinada al quilòmetre 33 de la C-14 al terme de Montblanc
L’àvia perduda
A mitjans de maig, equips de rescat de Protecció Civil van trobar el cos sense vida de Magdalenta Bóta, l'àvia espluguina, de 86 anys, que havia desaparegut dies avanç a Montblanc. Segons fonts de la Subdelegació del Govern a Tarragona, el cos sense vida es va trobar a un paratge conegut com Pla de la Canals, concretament al Camí de Rebó, a un quilòmetre de Montblanc
Voluntaris de Protecció Civil, Agents Forestals, Bombers, Guàrdia Civil i Policia Local de Montblanc buscaven la dona, Magdalena Bóta Sans, que va desaparèixer quan va sortir sola a fer un tomb. La dona no patia cap tipus de malaltia mental. Un infart per esgotament s'apunta com la causa més probable de la seva mort.
Un donant per la Patrícia
Patrícia Pena, la noia de setze anys de la Guàrdia dels Prats que portava quatre anys lluitant contra la leucèmia, va trobar un
donant de moll de l'os compatible,a mitjans de juliol, a través del Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia.
La família va explicar que el donant no era del tot compatible, però que donava més esperances d'èxit que el cordó umbilical que van trobar a principis de juny perquè era d’ una persona adulta i s’adequava al pes de la noia. Cal afegir que la Conca de Barberà va donar una bona resposta a la campanya per trobar un donant compatible. En total, el mes de juny a Montblanc, 170 persones van donar sang i unes 210 van oferir-se voluntàries per donar moll d'os i moltes altres
van fer-ho al banc de sang situat a l'hospital Joan XXIII.
L’adéu a Llucià Navarro
L'artista Llucià Navarro i Rodon, autor dels murals als edificis espluguins impulsats per Lluís Carulla va morir el dia 29 d'octubre a l'edat de 83 anys, després d'una llarga malaltia degenerativa.
A la nostra població, va ser l’encarregat, per voluntat de Lluís Carulla, d’omplir amb els seus murals alguns dels edificis més emblemàtics del poble. D’aquesta manera, va dur escenes de la cultura catalana i espluguina a l’interior i la façana del Casal, i va cobrir els laterals del Casalet amb personatges del repertori fantàstic català; va explicar la vida del rei caçador Jaume I als Menjadors de l'Hostal del Senglar; va pintar escenes bíbliques al Nou altar de l'Església Nova de Sant Miquel; va retratar la processió de corpus i les tasques del pagès a la façana del Museu de la Vida Rural, i al seu interior va elaborar murals amb escenes de la història rural de la Conca; i va decorar els Interiors de la Residència Jaume I.
L’adéu a Xavier Huguet
El regidor de Règim Interior i Governació i primer tinent d'alcalde de Montblanc, Xavier Huguet, va morir a principis de Juliol després d'una llarga malaltia. Huguet, portaveu del grup Independents per Montblanc-FIC, acabava d'entrar al nou equip de govern, amb ERC i Gent del Poble. Justament aquests dies exercia d'alcalde accidental. El mateix alcalde, Josep Andreu, volia que ocupés l'alcaldia en els primers mesos de mandat, però Huguet ho va rebutjar.
Anteriorment havia estat regidor de la coalició Acord per Montblanc (PSC i ICV), de la qual se'n va desvincular. Va ser conseller comarcal d'ApM durant la legislatura 1999-2003, i posteriorment, entre el 2005 i el 2006, com a independent. Huguet era una persona molt apreciada a la comarca per la seva actitud constructiva. Tenia 56 anys, estava casat i tenia dues filles.
SOCIETAT
Inseguretat a les zones d’oci de l’Espluga
A finals de juny el Servei Territorial del Joc i d'Espectacles de la Generalitat a Tarragona va obrir un expedient sancionador per l'incompliment de l'horari de tancament del bar 'Hollywood' de l'Espluga de Francolí, davant les denúncies i les actes que van aixecar els vigilants municipals de la població.
Segons la Generalitat, es tractava d'una falta de caràcter greu, que podia comportar una multa de fins a 6.010 euros i/o un tancament provisional del local fins a un màxim de 6 mesos. En rebre la notificació de l'obertura de l'expedient sancionador, l'Ajuntament de l'Espluga va proposar un tancament de 10 dies -després d'haver advertit al propietari del bar en reiterades ocasions-. Finalment, el posterior compliment de la normativa, ha suavitzat el cas.
Vagues del sector metal·lúrgic
En àmbit econòmic, a principis de maig, la Conca va viure una jornada de conflicte laboral, com no es recordava en molts anys. Dues empreses alhora van optar per realitzar atures i vaga, per protestar sobre aspectes que els inquieten. Comencem per l’empresa Saint Gobain, de Montblanc, que va fer una aturada d'una hora.
Els treballadors es van aturar perquè volien forçar a la direcció de l'empresa perque concretes quines conseqüències tindrià per a la plantilla la possible venda de tota la divisió de vidre a un fons d'inversió dels Estats Units. L'aturada va ser convocada pels sindicats UGT i Comissions Obreres a les tres fàbriques que té a Catalunya. Aquí a Montblanc, on es fabriquen envasos de vidre, hi ha una plantilla de 112 treballadors.
D’altra banda, la vaga més important va ser la dels treballadors de Behr Montblanc, no?
En efecte, durant tot un dia, es va aturar tota la producció. Els diversos piquets informatius van impedir que els treballadors anessin a l’empresa. El seguiment va ser total a la Frape, però també a l’empresa SIMO, i als tallers i fàbriques filials. Els motius eren per la negociació col·lectiva del conveni de metall de la demarcació de Tarragona. La principal petició era econòmica, ja que els sindicats demanaven un augment dels sous, però també es demanaven millores socials. Els treballadors volien arribar a un consens amb la Patronal.
Inestabilitat a Behr Zona Franca
I és que a més, en aquest sentit, amb el final de l’estiu arribava el creixement de la inestabilitat a la planta que Frape Behr té a la Zona Franca de Barcelona. L’empresa té intencions de tancar la seu barcelonina per falta de rendibilitat, i obrir una nova planta a Montblanc. Això ha generat nombroses protestes dels treballadors de la Zona Franca, una d’elles, a Montblanc.
Sí! 400 treballadors de Frape Behr de Barcelona es van mobilitzar a finals d’octubre a Montblanc per protestar contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació de 295 persones que la multinacional va presentar a la fàbrica de la Zona Franca. Tanmateix, Joaquin Gago, delegat d'UGT a la planta de Barcelona, va advertir que Montblanc també es veurà afectada, a la llarga, per les deslocalitzacions. Per això va demanar la unió de les plantilles.
Al principi la protesta es va desenvolupar de forma pacífica, però després es va complicar. Amb pancartes i xiulets, els treballadors van iniciar la mobilització a la plaça Major de Montblanc i van lliurar un manifest a l'alcalde. Després els treballadors van anar fins a la planta de Behr, i van tallar-hi tots els accessos, per forçar la sortida d'un representant del comitè d'empresa. Tanmateix, la direcció i el mateix comitè d'empresa també van bloquejar els accessos i no deixaven sortir els treballadors del torn del matí. Després de moments de tensió, la gerència va requerir la presència de la Guàrdia Civil per regular el trànsit de la sortida de vehicles dels treballadors. Al final, els treballadors barcelonins van poder informar els montblanquins de la seva protesta amb fulletons.
Borsa Jove d’Habitatge de Lloguer
En matèria de serveis als ciutadans de la comarca, podem recordar que el Consell Comarcal, a principis de març, va posar en funcionament la borsa de lloguer d'habitatge jove, que ràpidament va rebre les primeres ofertes de propietaris que volien posar a lloguer els seus pisos, així com també les primeres demandes de joves interessats pel servei. El Consell, junt amb un API de Montblanc, treballen de bracet en aquest projecte que té per objectiu facilitar l'accés a l'habitatge a joves d'entre 18 a 34 anys.
Bosses de Pa i per la Carn
A l’Abril, El Consell Comarcal de la Conca va distribuir 10.300 bosses de roba per anar a comprar el pa a una quarantena de forns i establiments de la comarca. La iniciativa pretenia fomentar l'ús d'aquest tipus de bosses, en detriment de les bosses de plàstic d'un sol ús. A més, totes les carnisseries de la Conca de Barberà van repartir durant l’agost bosses compostables per a portar la compra. El Consell Comarcal va distribuïr més de 21.240 bosses fetes de midó de blat de moro, que es podien fer servir per a les deixalles orgàniques.
Dipòsit Comarcal de Vehicles
Des de mitjans de juny, el Consell Comarcal va posar en marxa el nou dipòsit comarcal de vehicles que funciona a tocar de les instal·lacions del Centre de Tractament de Residus. Aquest aparcament vigilat té uns 800 metres quadrats amb capacitat per a una quarantena de vehicles.
Els alcaldes de la Conca van demanar al Consell Comarcal que posés remei a la situació d'abandó de cotxes pels camins i carreters de la comarca.
Un vehicle abandonat no es pot retirar si no es compta amb un dipòsit vigilat, i el mateix succeeix amb l’aplicació d’ordenances de guals. En els abandonaments, cal esperar que el vehicle es pugui donar legalment de baixa per a poder portar-lo a desballestament, i per això pot trigar molt temps.
Servei Jove de Transport Nocturn
L’oficina de serveis a la joventut de la Conca de Barberà ha organitzat enguany, per primera vegada de manera regular, un servei de busos a disposició de tot el jovent per anar a les festes majors i festes importants de la Conca. L’estiu passat es va dur a terme la prova pilot i aquest any degut a l’exit de la prova, aquesta proposta de les entitats juvenils s’ha establert de manera continuada i ha estat rebuda amb molta acceptació,. s’ha tornat a organitzar i han estat rebuts amb molta acceptació.
CULTURA
Fira de Sant Vicenç
Com ja és tradicional, l’últim cap de setmana de gener, l'Espluga de Francolí celebrava la 442a edició de la Fira de Sant Vicenç. Com sempre s’hi podien trobar parades de tota classe, com els tradicionals arbres fruiters i planter, però a més, enguany es va estrenar la Mostra artesana i demostració d’oficis de la comarca. A la Plaça de l’Església es podia veure treballar de manera artesanal la fusta, la pedra, el vidre, el ferro, fer puntes de coixí, pintura, ceràmica, entre d’altres. A més, es feien demostracions d’apicultura i els infants podien participar en diversos tallers. Dins la 442a Fira multisectorial i d’artesania es va fer a la Plaça de l’Església, un esmorzar popular. Un dels esdeveniments destacats de la fira és la celebració de la Nit d’Entitats, que va tenir lloc el dissabte a la nit al pavelló del Casal. La 9ena Nit d’Entitats començava amb el Sopar seguit de l’acte de lliurament de reconeixements als mèrits socials, culturals i esportius dels espluguins durant el 2006.
Catalunya Ràdio a l’Espluga
El Matí de Catalunya Ràdio va emetre’s en directe des de l’Espluga el divendres 2 de febrer. Antoni Bassas i el seu equip van estar convidats pel Casal de l’Espluga i l’Ajuntament i els espluguins ho van rebre molt positivament. Es calcula que van assistir-hi prop d’un miler de persones que van alternar l’entrada en diferents moments del matí. El programa va començar a les 7 del matí en directe des de l'escenari del teatre del Casal. L'equip de Catalunya Ràdio va instal·lar-hi tots els dispositius necessaris per elaborar la major part del programa des de l'Espluga. Durant el programa es van tractar diferents temes que afecten directament l’Espluga i els protagonistes del programa van ser personalitats vinculades amb la nostra població.
Es va entrevistar l'alcalde David Rovira, l’abat de Poblet, Josep Alegre, es va connectar amb directe amb Vallbona de les Monges, i es va parlar dels museus de la vila, del Parc Eòlic del Tallat, i de l’empresa Drac Actiu. L'Espluga FM Ràdio va participar en l’edició d'aquest programa, i el seu director Miquel Moya va formar part de l’espai La Discoteca. En una entrevista a l’Espluga FM Ràdio, Antoni Bassas va destacar que havia viscut una experiència difícil d’oblidar, ja que els espluguins li havien preparat molt bon acolliment.
Jordi Roca, director territorial de Cultura i Mitjans a Barcelona
A principis d’any, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va nomenar l’espluguí Jordi Roca i Armengol, director territorial del Departament a Barcelona. Jordi Roca va ser director dels Serveis Territorials del Departament d'Educació a Barcelona-Comarques i director general de Centres Educatius. També és fundador del Centre d'Estudis de l'Espluga, ha format part de l'equip de treball de la museïtzació de la Cova de la Font Major, l'església vella i el Celler Cooperatiu.
Carles Duarte, creu de Sant Jordi
El 26 de juny el porta i lingüista Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, va rebre la Creu de Sant Jordi per la tasca de defensa de la identitat de Catalunya.
25 anys de Carnaval
L’Espluga de Francolí va celebrar, el 17 de febrer, el 25è Carnaval als carrers de la vila amb una espectacular rua, que podria definir-se com una de les millors del quart de segle de disbauxa espluguina. Hi van participar 30 comparses i 700 persones disfressades, un rècord de participació. Eel més curiós va ser la sorpresa dels assistents en comprovar que l’anunciat monument del 25è aniversari va quedar destrossat davant els ulls de tots, ja que estava fet de fusta i no s’assemblava en res al paral·lepípede promès.
Es tractava d’una broma dels sectors més agosarats de la Comissió Cívica del Carnaval, que fins i tot van fer construir un peu de formigó pel monument, a la plaça del Casal, per fer creure als espluguins que es tractava d’una notícia certa. També s’havia anunciat a tort i a dret l’assistència d’importants autoritats, com el Conseller de Cultura, i el periodista Antoni Bassas. També era mentida. Al seu lloc, el 25è Carnaval es va celebrar amb un espectacle del grup Els Telotistes, amb imitacions de polítics del govern, critiques a la classe social i política espluguina, i la falsa inauguració d’un monument en forma de cubet de Gallina Blanca, ironitzant sobre Lluís Carulla, del qual, un cop destrossat, en va sortir un mutació de gallina i àngel que representava l’esperit de Carnaval.
Tercera Trekorientació
Per tercer any s’ha organitzat el “Trekorientació” a la Ruta del Cister. És una cursa popular dividida en tres etapes, organitzada per l’empresa Drac Actiu, amb la col·laboració del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Els circuits van tenir lloc al Tallat de Vallbona de les Monges, al bosc de Poblet i també a l’albareda de Santes Creus. Com a novetat enguany, les proves de Trekorientació s’han obert a col·lectius de discapacitats psíquics, que per primera vegada han participat amb un itinerari adaptat i acompanyats d’un monitor.
La Garrafeta visita l’Espluga
L'Associació de Lleida per a la reconstrucció de material ferroviari va fer arriba la locomotora de vapor coneguda com a 'la Garrafeta', a l’Espluga, el 24 de març. El tren va fer el trajecte entre l'estació de Lleida i la de l'Espluga de Francolí. La durada del trajecte de Lleida fins a l'Espluga del Francolí va ser d'una hora i mitra. Posteriorment els passatgers van visitar la Cova de Font Major, mentre els espluguins visitaven la locomotora.
Setmana Medieval
La Setmana Medieval de Sant Jordi va tornar a omplir Montblanc del 21 al 29 d’abril, en la seva vintena edició. La xifra de visitants va ser elevada i es podria aproximar, segons l'organització, a més de 30.000 persones.
Primera pedra del nou edifici del Museu de la Vida Rural
El dissabte 21 d’abril, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va posar la primera pedra del Museu de la Vida Rural de l’Espluga del Francolí. La Fundació Lluís Carulla vol adaptar el Museu de la Vida Rural al segle 21. Per això, ha encarregat el projecte a l’arquitecte Dani Freixes, que ha ideat un projecte per transformar el Museu en un espai d’exposició amb llenguatges museogràfics d’avui, amb un nou discurs expositiu que reflexioni sobre les transformacions de la societat, tot imaginant el futur. El nou edifici del Museu es construirà a les finques de Cal Carreteret i Cal Porta. La superfície total augmentarà en 1.400 metres quadrats. El nou Museu, costarà 2 milions i mig d'euros a la Fundació Lluís Carulla.
Arxiu Virtual de la Memòria Local
La Conca de Barberà i la Baixa Segarra disposa de manera provisional d'un arxiu virtual per recopilar la memòria local. Aquest projecte permetrà consultar per Internet entrevistes en vídeo, fotografies i textos relacionats amb la comarca i els seus habitants, que podran aportar ells mateixos per engrossir la base de dades.
L'arxiu, que es troba a l'adreça www.arxivirtual.cat, encara no és oficialment operatiu. El projecte està dirigit per Lídia Porcar i Jordi Martorell, a partir d'una base de dades dissenyada per Joan Estop. Es tracta d'un arxiu audiovisual, en línia i dinàmic, que té per objectiu preservar la memòria dels avis i integrar, a la vegada, les històries dels nouvinguts en aquesta memòria local. L'arxiu virtual, impulsat amb el suport de l'Ajuntament de Montblanc i el Museu Arxiu, compta amb les subvencions de la Generalitat, la Diputació de Tarragona i la Fundació Caixa de Catalunya.
Excavacions al Molí del Salt
La vuitena campanya d'excavacions que es va fer aquest maig al Molí del Salt, a Vimbodí va trobar una punta de llança o javelina feta amb os, que servia per caçar, de 8 centímetres de llargada i 13.000 anys d'antiguitat.
Aquesta troballa és molt important perquè al sud de Catalunya no s'havien trobat mai peces d'indústria òssia en jaciments paleolítics. Al Molí del Salt s'han recuperat ja més de deu artefactes fets amb os. A més, ha sortit un còdol de calcària -una peça d'art moble- on s'observa un animal amb un cos voluminós i un cap petit, si bé encara està per determinar l'espècie que representa.
Fira Mostra del Carquinyoli
L'Espluga va celebrar el cap de setmana del 5 i 6 de maig, la quarta Fira-Mostra del Carquinyoli, a la plaça de l'Església. Els actes organitzats pels pastissers, cellers i restauradors, amb l’Ajuntament al capdavant, incloïen una mostra gastronòmica sobre el carquinyoli i un esmorzar popular.
El fet d’ampliar la festa a dos dies, però, no va suposar un gran augment de venda de tiquets, encara que sí una bona consolidació de l’esdeveniment. Un dels reclams de la festa va ser la coca més llarga, de 114 metres.
D’altra banda, la Fira-Mostra del Carquinyoli coincidia amb la celebració de la primera Trobada de Senglars de Catalunya, amb la plantada dels Senglars d’Olost, el Bruc, Cardedeu, Piera i l’Espluga. També va ser per la fira del carquinyoli que l’Equip de Cooperació i Medi Ambient d’Auvënguen es es va presentar al públic en una parada de Comerç Just en la qual es podien comprar productes justos. Auvënguen va destinar la major part dels ingressos als productors de comerç just, a través de l’ONG Setem.
30è Certamen Literari
El passat 26 de maig el Casal va entregar els premis del trentè Certamen Literari organitzat per l’entitat. Un aspecte a destacar d’aquesta trentena edició ha estat l’alta participació, amb 245 obres presentades i un total de 421 participants.
Trenet Turístic
L’1 de juny es va posar en funcionament, per tercera vegada, el ja tradicional Tren Turístic que uneix els municipis de l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet.
Aquest és el tercer any que s’ha ofert aquest servei turístic, per iniciativa conjunta dels dos ajuntaments, amb la col·laboració de Bodegues Torres-Castell de Milmanda. Durant els mesos de juny, juliol i agost, el tren turístic va fer les parades tradicionals al Castell de Milmanda, l’Ermita dels Torrents, la plaça de Vimbodí, el Monestir de Poblet, les Masies, i l’Espluga (Casal, Font Baixa, Museu i Nucli). El viatge complert tenia una durada d’una hora i mitja i durant el recorregut es podia escoltar un àudio que descriu el paisatge i els atractius de cada parada.
Premis Baldiri Reixac
El diumenge 3 de juny l’Espluga va tornar viure la Festa Major de l’Escola Catalana.
El lliurament dels Premis Baldiri Reixac fa palès, any rere any, la vocació educativa de la Fundació Lluís Carulla, que enguany destinava 111.800 euros en 88 premis. El president de la Generalitat, José Montilla, de visita oficial a la nostra comarca, va presidir la taula del lliurament dels premis. En el seu discurs, el president Montilla va destacar l’important paper que desenvolupa la Fundació Lluís Carulla en el terreny de la cultura i l’educació.
50 anys del redescobriment de la Cova de la Font Major
El diumenge 10 de juny, la Cova de la Font Major va acollir un acte solemne de commemoració del 50è aniversari de la primera exploració espeleològica a la Cova. La celebració va tenir el seu punt més emotiu amb l’homenatge que es va fer a un dels membres vius que van assistir en aquella gesta l’any 1956, el Sr. Antoni Mesalles.
Cal recordar que a l’agost del 1956, diversos membres espeleòlegs del grup de Recerques i Exploracions Subterrànies del Club Excursionista Pirenaic, van entrar a la Cova de la Font Major, amb l’objectiu d’explorar-la al màxim. Va ser un esdeveniment històric, ja que va permetre descobrir molts detalls de la que després seria proclama com a 7a. cova més llarg del món formada en conglomerats.
Sant Joan
La tradició de Sant Joan a l’Espluga de Francolí continua sent una de les més arrelades de la zona. Aquest 23 de juny, la vila va viure un plegat d’esdeveniments organitzats pels Diables Fills de Satanàs de l’Spelunca Diabòlica. Entre els actes en va destacar l’arribada de la Flama del Canigó, amb un acte solemne. La novetat d’enguany va ser la substitució del correfoc per un gran espectacle pirodiabòlic, amb efectes de foc, llum i so, pirotècnica i representació d’escenes diabòliques. L’acte va acabar amb l’encesa de la foguera.
Setmana de la Joventut
Hi ha dos actes que han passat a la història de la Setmana de la Joventut que es va dur a terme a l’Espluga del 14 al 22 de juliol. La primera Cursa d’Andrònimes doblava expectatives, amb 13 participants, i centenars d’espectadors, va omplir els estrets carrers del centre històric, i les places del nucli comercial. Els bastoners de l’Espluga van organitzar aquest esdeveniment en el qual els joves de la vila van imaginar i construir curiosos vehicles de quatre rodes, amb direcció i interessants sistemes de fre. Alguns portaven música, fum, i fins i tot, els conductors anaven disfressats.
D’altra banda, la caminada nocturna, organitzada amb la col·laboració de la Secció Excursionista del Club Atlètic Espluguí, s'ha convertit ja en un dels actes de referència de l'esdeveniment juvenil de l'Espluga de Francolí. L'any 2006 va ser l'acte més participatiu, amb 40 caminants. Enguany, la situació es va desbordar amb 260 caminants inscrits, i les desenes de persones que es van afegir a última hora.
I és que enguany, la II Setmana de la Joventut de l'Espluga, va experimentar un important augment de la participació en totes les activitats, que es van centrar als entorns del Casal de l'Espluga. L'organització va regalar samarretes a tots els que feien una inscripció formal. Enguany, aquesta festa, organitzada per l'Ajuntament de l'Espluga, l'Associació Juvenil Auvënguen i el PIJ Francolí, va comptar amb l'interessant participació de nombroses entitats, que de manera activa, van contribuir a convertir la Setmana de la Joventut en un esdeveniment amb actes per tots els públics, especialment pels joves, però també oberts a tots els sectors i edats.
Nous Gegants Neolítics per una gran Festa Major
Com mai, la Festa Major de l’Espluga va deixar aquest any un molt bon regust de boca. La multitudinària participació va ser una constant en els actes més destacats, en un cap de setmana de bona temperatura i ganes de festa.
Dos actes solemnes van commemorar, per la Festa Major, el naixement i bateig d’en Gorg i l’Spluc, els nous gegants neolítics de l’Espluga de Francolí. El dijous 26, de les roques de la Cova de la Font Major en van néixer els nous gegants, que van ser rebuts a l’exterior, pel temut Senglar de l’Espluga, i centenars de veïns de l’Espluga i amants del món geganter.
Tres dies després, l’alcalde imposava els noms de Gorg i Spluc, des del balcó de l’ajuntament, des d’on van ser batejats amb uns noms que simbolitzen el riu Francolí i la cova de l’Espluga. El taller Sarandaca de Granollers ha construït aquests gegants prehistòrics, obra de l’escultor Ramon Aumedes, amb supervisió històrica d’Antoni Carreras, president del Centre d’Estudis Locals, segons projecte de Xavier Lozano, membre de l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga. La Dansa dels Gegants Neolítics, estrenada durant el naixement, està composta per Joana Cervelló.
El diumenge de Festa Major les diverses generacions de bastoners a l’Espluga van fer repicar els seus bastons per tot el poble i enmig de la Plaça de la Vila per celebrar el seu 10è aniversari. Aquest acte destacat dels Bastoners de la Vila va ser un dels que han anat celebrant durant l’any.
La 30ena Cursa Atlètica de l'Espluga de Francolí va superar enguany el rècord d'inscrits amb 1150 persones. També es va superar un altre rècord, el de participants que van arribar a meta, que van ser 963.
Anul·lada la Fira de la Prehistòria
La Fira de la Prehistòria, que s’havia de celebrar el cap de setmana de l’11 i 12 d’agost, es va suspendre, dos dies abans. Era la segona vegada que s’anul·lava després que el mes d’abril, també es renunciés a celebrar-la, poques setmanes abans.
Segons va informar el gerent de les Coves de l’Espluga i responsable de l’esdeveniment, Florenci Romeu, el problema principal era que no es podien dur a terme les activitats estrella, organitzades per membres de l’Universitat Rovira i Virgili. Segons sembla, tots es trobaven excavant al jaciment d’Atapuerca, cosa que els impedia venir a l’Espluga.
Renovació de la Festa de la Verema
La trenta-setena edició de la Festa de la Verema de la Conca, el primer cap de setmana de setembre, es presentava temorosa dels canvis però esperançada pel futur.
Per primera vegada una comissió integrada per empresaris, institucions i entitats es va encarregar de la organització de la festa, encapçalada per la Denominació d’Origen Conca de Barberà, que ha cregut necessari fer el possible per conservar la fira-mostra que ara s’enfoca en la promoció de la DO. A més a més de les activitats més tradicionals de la Festa, com la piada del primer most, l’edició d’enguany va incloure diverses novetats que van fer la festa encara més atractiva.
En primer lloc, i per tal de donar més vida a la mostra, es va traslladar el sopar d’expositors a divendres, i va acollir un centenar de persones. El nou sopar popular de la nit de dissabte va ser tot un èxit. Més de 250 persones es van animar a participar-hi, de manera que aquest acte es va convertir en un dels més participatius, ja que es van esgotar els tiquets. Pel que fa a l’essència de la Festa de la Verema, és a dir, la fira-mostra, 24 expositors, que incloïen novetats no presents en l’edició de l’any passat, van oferir durant tot el cap de setmana els seus productes a qui adquirís el tiquet-degustació. En total es van vendre al voltant de 400 tiquets, i moltes de les persones que en van voler adquirir un diumenge es van trobar que ja s’havien esgotat.
Una santa espluguina
La monja espluguina Gabriela de St. Joan de la Creu, batejada amb el nom de Francesca Pons Sardà, de cal Traginer, va ser beatificada el diumenge 28 d’octubre a Roma, juntament amb 497 màrtirs més. La germana Gabriela, nascuda el 1880, era una Carmelita Missionera que s’ocupava d’atendre els malalts ens els diferents destins que conegué, des de l’Hospital de Tàrrega fins a l’Argentina. La Congregació de la causa dels sants inicià ja el procés de beatificació l’any 1952 i després de varis intents no ha estat possible fins ara elevar els màrtirs als altars.
Fem Safareig
L’Espluga de Francolí va fer, el diumenge 7 d’octubre, un petit salt en el temps per homenatjar el treball de les dones que abans de l’arribada de la rentadora havien de fer la bugada, primer als rius, i després als safareigs públics.
L'Equip de Cooperació i Medi Ambient d'Auvënguen va organitzar la jornada “FEM SAFAREIG”, una rentada popular a la Font Major. Després d’un esmorzar tradicional, l’expectació va centrar-se en la demostració històrica de la rentada de roba al safareig i la fabricació de sabó artesanal per part de les famílies de Cal Baba, i Solé-Parra. Al safareig, una desena de dones que en la seva joventut havien rentat roba en aquest entorn, ensenyaven a les noies més joves l’esforç que calia fer, anys enrere, per treure una taca dels teixits.
Festa de la Castanyada
Per tercera vegada, la nit de Tots Sants, l’Espluga de Francolí s'omplia de gent per assistir a la Festa de la Castanyada organitzada per l’Associació Juvenil Auvënguen. A la 01.00h s’obrien les portes del Pavelló del Casal per aplegar centenars de persones en aquesta festa, oberta a tothom, que coincidia amb el segon aniversari de l’Associació Juvenil de l’Espluga.
Fira del Llibre Vell
El diumenge 21 d’octubre centenars de persones es van aplegar al Carrer Torres Jordi de l’Espluga de Francolí per participar a la quarta edició de la Fira del Llibre Vell organitzada per l’Associació Juvenil Auvënguen amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga i la Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola. Al llarg del recinte s’oferien, al preu d’un euro, centenars de llibres. A proposta de l’espluguí Ferran Civit, alguns llibres en castellà van ser enviats a escoles amb manca de recursos de El Salvador a través dels serveis de l’Associació Cultural de Catalunya.
25 anys de Coral Espluguina
La Coral Espluguina de l’Espluga de Francolí va celebrar, el diumenge 28 d’octubre, els 25 anys de la seva creació. Unes 700 persones van omplir el Teatre del Casal per presenciar el Gran Concert-Espectacle que va generar sensacions i va fer aflorar sentiments, tant en els cantaires com en els espectadors. Al llarg de les dues hores, l’agrupació coral va oferir un viatge musical en els estils i les èpoques, demostrant que durant aquests anys ha estat un grup obert a descobrir noves metes musicals. Per commemorar l’efemèride es van escollir 25 cançons repartides en 5 blocs temàtics.
Renovació d’Auvënguen
Auvënguen buscava diversitat i pluralitat en l’equip que ha d’estar al capdavant de l’Associació Juvenil de l’Espluga, i sembla que ho ha aconseguit. Malgrat això, l’elecció de la nova junta el dissabte 10 de novembre només va comptar amb una participació del 8,5%.
Els joves de l’Espluga van complir però, en bona part, amb la petició d’Auvënguen de crear un nou equip de representants, amb membres de les diferents colles i sectors joves de la vila que es volguessin implicar amb l’entitat.
D’entre els assistents es va crear una llista de 36 persones, membres d’una desena de colles de joves espluguins. Els socis van escollir d’entre aquesta llista a 4 persones com a possibles presidents d’Auvënguen. Enric Mercadé Pàmies va acceptar el càrrec de president, que va rebre per majoria. Tere Torres Garrell seguirà al lloc de vice-presidenta, Vanessa Solé Parra és la nova secretària i Jordi Torre Bergadà el nou tresorer. S’acomiaden de la junta Xavier Lozano, Laura Caffarel i Ester Farré. Aquest nou equip d’Auvënguen ha apostat per potenciar un funcionament obert, on hi participin tots els sectors, opinions i maneres de pensar. Per això s’ha creat una junta amb un ampli equip de vocals, que compti amb gent diversa.
10 anys de la nova Colla dels Bastoners
Aquest 2007 els Bastoners de l’Espluga han celebrat el seu 10è aniversari amb diversos actes. Per la Fira van fer públic el seu aniversari a través d’un estand al recinte. El 26 de maig van continuar la celebració amb un sopar popular al pavelló del Casal. En l’acte hi van participar més de 200 persones que van ser membres de les colles antigues i l’actual. Era una prèvia a la celebració d’aquesta efemèride que es va completar el 7 de juliol, amb una jornada festiva.
El dissabte 24 de novembre, una desena de colles de Balls de Bastons del Camp de Tarragona -d'Altafulla, l'Aleixar, Reus, Torredembarra, Montblanc, Cambrils, Valls i l'Espluga- es van trobar en motiu del 10è aniversari de la colla actual dels Bastoners de l'Espluga. Els actes van incloure una cercavila i l’exhibició per part de cada colla bastonera i finalment un sopar de germanor.
I coincidint amb aquest aniversari el mestre bastoner dels Balls de Bastons de l’Espluga, Salvador Roselló, ha rebut la insígnia de plata de la coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, per la seva dedicació i feina feta al llarg de tants anys. Salvador Roselló, que va formar part dels bastoners de l’Espluga, durant al segle XX, va ser clau en la recuperació de la colla bastonera de la vila, el 1996.
Ovelles Esgarriades
A principis de desembre va tenir lloc la tradicional trobada de les Ovelles Esgarriades, que enguany va arribar als 300 participants que van aconseguir batre el rècord de més persones amb gorra musca.
Festa de l’Oli amb Pintura Ràpida
Dins els actes de la cinquena Festa Comarcal de l’Oli, celebrada a l’Espluga, es van estrenar nous llums nadalencs als carrers de l'Ermita i Priorat, a la Urbanització Carreras, i als carrers Major, Abadia i Mn. Muntanyola, al nucli històric. El dissabte 8 de desembre els entorns del Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí van omplir-se de conquencs, foranis i curiosos per assistir als actes de la cinquena Festa Comarcal de l'Oli de la DOP Siurana. En total, la Cooperativa Agrícola de l'Espluga va repartir més de 1.000 esmorzars. La principal novetat d'aquesta edició era però el primer Concurs de Pintura Ràpida. Des de primera hora del matí del dissabte els racons més pintorerscs de l’Espluga, com el Celler, la Plaça de l’Església, el Casal o el Casc Antic es van omplir d'artistes, en concret, una cinquantena, el què ha estat qualificat d’èxit inesperat pels organitzadors.
El Cor de la Marató a Poblet
I segurament, encara tenen un regust dolç al pensar en el dia 16 de desembre quan la Conca de Barberà va acollir l'activitat estrella de La Marató de TV3, dedicada enguany a les malalties del cor. L'acte, organitzat pels joves de la comarca amb la col·laboració de diverses entitats i empreses, va aconseguir el repte proposat. Es va dur a terme davant la façana principal del monestir i va consistir en la composició d'un mosaic humà i dinàmic en forma de cor, integrat per més de 1.000 persones. Un equip de professionals i coreògrafs va coordinar la composició de la figura i la coreografia d'uns tres minuts de durada. Al llarg del matí el programa conduït per Miquel Calçada va connectar en directe amb el Monestir de Poblet per copsar l’ambient, i en la darrera connexió, a les dues del migdia, es va poder contemplar el mosaic sencer.
A més, una setantena de joves de diverses poblacions de la Conca que han col·laborat activament en l’organització de la ConcaMarató d’enguany van assistir en directe a les tres hores finals del programa de La Marató, als estudis de TV3 a Sant Joan d’Espí.
LITERATURA
Primavera Literària
El divendres 11 de maig es va cloure la segona sessió de la Primavera Literària, organitzada per la regidoria de Joventut, el PIJ Francolí, la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola i l’Associació Juvenil Auvënguen.
La jornada de cloenda va omplir l’Antic Hospital, per presenciar la xerrada del jove de 17 anys, Èric Bertran, que va parlar del seu llibre Èric i l’exèrcit del Fènix, i la seva història judicial que va patir per defensar la llengua catalana.
Breu Història de l’Espluga
Dijous 20 de desembre el Casal de l'Espluga va acollir la solemne presentació d'un nou llibre de la col·lecció HISTÒRIA DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, en aquest cas, un recull breu de tota la història de la vila, en un únic volum.
L'Associació Història de l'Espluga ha editat aquest llibre escrit pels historiadors locals Antoni Carreras i Jordi Roca, amb l'objectiu de facilitar el coneixement de la Història de l'Espluga de Francolí, sobretot als joves i als estudiants. Des de l'any 2000, l'Associació Història de l'Espluga ha publicat 6 volums sobre la història de la vila. Enguany, aquesta entitat presenta un resum dels 6 capítols (Medi Natural i Humà - Els primers pobladors - L'Edat Mitjana - L'Edat Moderna - Sefgle XIX - Segle XX), d'unes 320 pàgines. El volum està il·lustrat i ple de fotografies en color, a més de mapes.
Altres publicacions
El primer llibre que es va presentar va ser Músics i Ball a la Conca de Barberà – Un segle d’agrupacions instrumentals (1844-1936) de Núria Medrano Torres. El segon llibre que es va presentar va ser Els Safareigs Públics de la Conca de Barberà, un testimoni de la feina de les dones en el passat, de Rosa M. Canela, Manel Martínez i Iolanda Vivancos.
L’editorial Farell va publicar el llibre de Rosa M. Canela "Llegendes de la Conca de Barberà" que aplega el llegendari de la comarca. L'obra conté un total de cent quaranta-un relats sobre personatges populars com el Rector de Vallfogona, Sant Jordi, Sant Magí de la Brufaganya, els monjos de Poblet, entre d’altres. Sobre l’Espluga apareix la llegenda de les bruixes i el geperut del Molí dels Frares. A l'obra hi apareixen indrets emblemàtics de la Conca.
L’11 d’abril es va presentar a Barcelona La taca negra, la primera novel·la de l’espluguí Salvador Balcells. L'autor treballa en publicacions periòdiques en català i ha escrit uns quants llibres de divulgació ambiental. Ha cursat estudis de dret i periodisme i està vinculat professionalment al món de les publicacions periòdiques en català i de la gestió cultural.
El divendres 29 de juny es va presentar el llibre “El batec periodístic d’un dirigent cooperativista català: Josep M. Rendé i Ventosa. Escrits 1903-1925”, obra d’Antoni Gavaldà. El llibre és editat per la Fundació Roca i Galès de Barcelona amb la col.laboració de diverses entitats de l’Espluga. El llibre aborda l’estudi d’un dels agraristes més importants de Catalunya en el període dels primer quart del segle XX. Rendé va ser un home sorgit de la burgesia catalanista.
També aquest 2007 Quaderns Crema va treure al mercat el darrer volum de poemes del poeta espluguí i traductor de llengües eslaves, Xavier Farré, titulat “La disfressa dels arbres”.
El cap de setmana del 24 al 26 d’agost es va celebrar el 42è aniversari del Casal de l’Espluga. Els actes més destacats van ser el sopar del soci i la presentació del llibre “De l’idealisme a l’oblit, poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi”, escrit per Josep M. Vallès Martí.
Enguany s’ha publicat la 'Guia del Paratge Natural de Poblet. Itineraris i recorreguts per conèixer a fons aquest espai', escrita per Manel Martínez, Christian Pomares i Joan Roig. Aquest llibre és la primera guia que s'edita del paratge, impulsada per l'associació Amics del Paratge Natural de Poblet. De l'edició d'aquesta guia se n'ha fet un primer tiratge de 1.500 exemplars. La guia recull 21 itineraris pel paratge, així com un apartat de serveis, d'allotjaments i restaurants.
El sector turístic públic i privat de la Conca de Barberà ha editat conjuntament un nou mapa turístic. L'edició del mapa és el fruit del primer acord entre el Consell Comarcal i l'Associació d'Allotjaments Rurals, l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria, la Denominació d’Origen Conca de Barberà i l'Associació d'Embotelladors. En total, s'han editat 20.000 exemplars de mida gran, que s’han distribuït a oficines de turisme, restaurants, i d’altres llocs d’interès turístic.
Aquest estiu els turistes de la Ruta del Cister han comptat, per segon any, amb l’elaborada revista Cultura i Paisatge a la Ruta de Cister, que en el seu primer número es dedicava a l’Espluga. L’edició d’enguany destacava els encants del Montblanc Medieval. Com a novetat s'ha editat en dos idiomes -català i castellà- per a atraure turistes i visitants de Madrid i el País Basc. En total, s'han editat 11.000 exemplars. La revista promou els atractius de les tres comarques -i els 65 municipis- i inclou la guia oficial de serveis de la Ruta del Cister.
EXPOSICIONS
A principis d’any es va poder visitar a l’edifici de la Plaça del Mil·lenari l’exposició Els Biel, l’art de la forja, una mostra amb diferents obres d’art dels espluguins forjadors de cal Biel.
El dia 11 de maig es va inaugurar a la Sala Llucià Navarro del Casal l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, sota el nom d’”Els papers de Salamanca”. L’exposició va ser presentada per Josep M. Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Del maig al juliol el Museu de la Vida Rural de l’Espluga va acollir l’exposició d’alguns dels millors cartells de Joan Brossa. L’Obra Social Caixa Sabadell va portar l’exposició “Joan Brossa. Cartells 1975-1999”.
Una altra de les exposicions destacades ha estat la de “Candel. La llibertat d’expressió”, de Francesc Candel, que es va poder veure al Museu de la Vida Rural entre els mesos de novembre i desembre, i que justament va coincidir amb la mort d’aquest escriptor.
|
