|
|
| URBANISME A L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ - EL POUM |
|
|
Cap als 5.000 habitants
L’Espluga de Francolí projecta amb un nou POUM el creixement urbanístic més important des dels anys 60
Serveis Informatius de l'Espluga FM Ràdio L’Espluga de Francolí és la segona vila més gran de la Conca de Barberà. Té 3.950 habitants. Aquesta xifra, assolida en acabar el 2006, és la més alta de la història de la població, que durant els últims dos segles s’ha mantingut entre els 2.000 i els 3.000 habitants. El continu creixement de la capital de la comarca, Montblanc, cap als 7.000 habitants, ha donat la sensació que l’Espluga es quedava enrera, i que cal actuar per recuperar, almenys, la barrera de 2.000 habitants que distanciava una població de l’altra. Però la creixent indústria que s’ha instal·lat a Montblanc, els nous serveis i, sobretot, el creixement urbanístic de la capital han fet que Montblanc progressés molt més que qualsevol altre municipi de la comarca.
|
| |
|
A l’Espluga de Francolí hi ha poca indústria, i alhora, poca diversitat de treball. Almenys això era així a finals del segle XX. L’arribada al nou mil·leni però ha posat en marxa els mecanismes necessaris perquè la població sobrevisqui a les inclemències econòmiques dels nous temps. Per això, l’Ajuntament de l’Espluga va acordar el 28 de setembre de 2004 realitzar la revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi que dataven del 1986. Aquest fet va comportar l’inici de la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), actualitzat als nous temps, dos dècades després de l’última ordenació urbanística general.
El Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme estableix el nou sistema d’ordenació urbanística dels municipis i ciutats de l’Estat, que hauran de regir-se per nous Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, i no pels antics Plans Generals.
L’Espluga de Francolí té un model territorial de creixement limitat per les barreres naturals: el riu i la serralada de Prades. La conca del Francolí i el Milans limita el poble pel cantó nord, encara que en els últims anys s’han projectat construccions i ara es preveuen urbanitzacions molt a prop de la llera del riu, que es desborda de mitjana cada 50 anys. Alguns nuclis aïllats mantenen la seva presència a l’altra banda del riu, malgrat quedar incomunicats cada cop que plou massa. També pel cantó nord, però ja més allunyat de la vila, hi ha el polígon industrial Les Eres, projectat fa tres dècades, però fins l’any passat, aturat i oblidat.
Per la banda sud, les imponents Muntanyes de Prades i els Boscos de Poblet, una zona que serà declarada Parc Natural durant el 2007, són un límit paisatgístic que si bé encara tenen terrenys agrícoles sense valor natural, un dia no permetran créixer més. A aquest cantó ja s’hi preveu la urbanització de nova construcció més important en la història de la vila: L’Eixample Sud, conectat amb un vial de circumval·lació que unirà l’Espluga est amb l’oest.
Per l’est, el riu i la seva confluència amb el peu de les muntanyes limita el desenvolupament aprofitat al màxim per la Urbanització Carreras, construïda des dels anys 60, amb encara alguns trams per urbanitzar.
|
|
|
| |
|
Per l’oest, el terme de Vimbodí i el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet no permet una construcció en excés. Per tant, l’actual model urbanístic de l’Espluga de Francolí es basa en un creixement que aprofitarà gairebé tots els últims racons que queden per construir a tocar de la vila, i deixarà a la mà dels ajuts governamentals i del paper dels veïns el futur del casc antic, encara massa poc degradat per formar part de la Llei de Barris de la Generalitat. Malgrat això es preveuen projectes d’enderrocament i reconstrucció d’alguns plans parcials.
Es pot dir que l’Espluga de Francolí ha tancat aquest 2006 una etapa urbanística de 20 anys. Ha estat el temps en el qual ha calgut fer créixer xalets i blocs de pisos a les urbanitzacions Carreras i Casal que a la dècada dels 60 van poder fundar-se gràcies al desenvolupament social, cultural i econòmic que vacomportar la construcció del Casal de l’Espluga de Francolí, una institució que a més del seu paper social va ajudar a la reconversió en urbanitzable de diversos terrenys agrícoles que no eren més que els antics horts dels espluguins, a prop de casa.
El 2006, amb l’inici del procés de participació ciutadana del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal començava una nova etapa, que ja defuig dels projectes de la segona meitat del segle XX, i que tal com va succeir el 1965, projecta un nou desenvolupament cap a espais desconeguts com a zones habitables, la majoria conreus erms, que en els propers 20 anys arribaran a acollir més de 700 llars.
|
|
|
| |
| Demografia |
|
El dia 1 de gener de 2007 estaven censades 3.950 persones, un centenar més que l’any anterior. Aquest creixement ha estat continu en els últims anys, i si res no falla, gràcies a la immigració, la implantació de noves indústries al municipi i la construcció de nous habitatges, l’Espluga de Francolí podria arribar als 5.000 habitants en els propers 10 anys. Actualment viuen a l’Espluga 1.973 homes i 1977 dones.
El principal creixement de població s'han produït a causa de l’emigració de persones a l’Espluga, ja que cada any acostumen a néixer una mitjana de 36 persones, i en mor una seixantena.
|
|
|
| |
| Infrastructures i serveis |
El principal avantatge de l’Espluga de Francolí ha estat el de les connexions territorials. Si bé no són molt òptimes, la vila està a tocar a la Nacional-240 entre Tarragona i Lleida, a tres quarts d’hora de les dues capitals. A 6 quilòmetres té l’accés a l’Autopista AP-2 Madrid-Barcelona. Renfe hi manté l’estació de tren regional, on hi circulen 6 trens d’anada i 6 de tornada Barcelona-Lleida. Hi ha dues línies d’autobús Lleida-Tarragona, i recentment s’han finalitzat les obres de construcció de la via de l’Alta Velocitat que ha establert a la població una subestació, on mai pararan trens sinó és per emergència. El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal té en compte les deficiències de l’Espluga en comunicacions i mobilitat, tant les de connexió amb d’altres municipis com les interiors, per això es preveu ampliar i millorar el nombre d’accessos des de la Nacional-240, i les connexions entre les vies més importants de la població. Amb la construcció del futur vial de circumval·lació sud es completarà la construcció d’una ronda que dona el tomb al poble, per tal de descongestionar-ne l’interior. Precisament, el casc antic es vol destinar al recorregut limitat per a vianants, restringint-hi el trànsit. Finalment, una altra preocupació és aconseguir pal·liar la manca d’aparcament al centre del municipi.
La vila no està doncs abandonada, però els serveis podrien ser encara més òptims; sobretot els serveis educatius, sanitaris i d’emergències. La comarca no disposa d’hospital. En molts serveis es depèn de l’Alt Camp. Els estudiants universitaris es veuen obligats a deixar les seves cases per poder realitzar els estudis superiors. Per aquests, normalment tampoc hi ha feina a la zona. Els espluguins treballen al sector serveis, sobretot durant l’estiu a causa del turisme. Alguns mantenen el vincle amb l’agricultura, però cada cop més com a afició. La majoria d’habitants de la comarca confien en la indústria per sobreviure, i no precisament en els negocis autònoms de petits professionals, cada més minoritaris o industrialitzats.
|
|
|
| |
| Equipaments |
Casal de l’Espluga de Francolí
|
El creixement urbanístic de l’Espluga de Francolí comportarà una creixent demanda d’usos d’equipaments i serveis, tant privats com públics. En els darrers 40 anys la manca d’espais d’ús per a activitats socials, culturals i esportives la ha solucionat el Casal de l’Espluga una entitat amb més de 1.000 socis fundada pel mecenes Lluís Carulla i Canals amb l’ajut dels espluguins que hi van col·laborar. L’entitat privada va construir una piscina, un pavelló, un teatre-cinema, una biblioteca, una discoteca, pistes de tennis, una escola de música, de ballet, aeròbic, hoquei i patinatge, a més d’un bar i un hotel que servís per finançar la despesa cultural, i terrenys per la construcció d’una escola, un institut i un teatre infantil. Tot plegat va afavorir la requalificació dels terrenys d’una urbanització sencera. Amb el temps, el dèficit acumulat pel Casal de l’Espluga ha fet que aquests equipaments haguessin de ser tancats o traspassats a l’Ajuntament, que actualment ja ha assumit la responsabilitat d’assegurar l’existència d’aquest tipus d’instal·lacions, i fins i tot es proposa convertir el Casal en un gran equipament municipal per totes les entitats, quan aquest eixugui el deute i estigui disposat a cedir els equipaments per l’ús públic. Malgrat això, els últims canvis polítics han afavorit l’inici de projectes com la nova zona esportiva de l’Eixample Sud, que serveix d’excusa per requalificar els terrenys de l’entorn. Amb el creixement de població també s’ha fet necessària la construcció d’un nou institut que pugui acollir batxillerat i Cicles Formatius, o la represa de nous projectes com un aparcament soterrat al Passeig Canyellas.
La manca d’equipaments es va suplint amb el temps, encara que les entitats socials i culturals es continuen queixant de la manca d’espai per les seves activitats ordinàries.
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal té en compte que l’Espluga pateix aquest dèficit, ja que a més, part dels terrenys qualificats com a equipaments no reuneixen les condicions adients per aquest ús i molts són de titularitat privada. Per això, l’Ajuntament de la vila creu que al costat del creixement urbanístic cal tenir en compte un augment de les àrees destinades a equipaments.
D’altra banda, el model de creixement de la vila presta atenció des d’ara a la falta d’espais lliures, un tipus de terreny que era gairebé inexistent. Segons el consistori, avui, l’Espluga té aproximadament una cinquena part dels espais lliures que li correspondrien i molts dels qualificats no reuneixen les condicions adients per al seu ús. Per això, entre mig de totes les noves urbanitzacions es projecta un gran parc urbà a escala municipal, a més de protegir dins l’àmbit urbà els cursos dels rius Francolí i Sec.
Un dels recursos també és potenciar l’arbrat i enjardinament de les zones verdes, dotant-les de mobiliari i serveis, i crear-ne de noves amb l’enderrocament d’edificis o l’aprofitament de solars, especialment al nucli antic.
|
|
|
| |
| Habitatge |
|
El problema de l’Espluga en el tema d’habitatge ha estat principalment la manca d’espais urbanitzables, ja que els últims anys s’han construït les últimes parcel·les que encara quedaven als nous espais urbanístics creats fa 40 anys.
Ara aquests espais ja tenen tots els serveis i estan gairebé del tot construïts. Els propers mandats municipals caldrà que els equips de govern prestin especial atenció a dues zones urbanístiques. Una d’elles és el Casc Antic. A més de preveure un creixement per l’exterior del poble, cal no oblidar-se del nucli històric, cada cop més degradat i abandonat. En aquest entorn hi ha nombroses cases buides, i diverses en ruïnes, no hi ha activitat comercial, social ni cultural, i en alguns llocs ni tant sols residencial. L’únic interès que té la zona és el de l’important patrimoni arquitectònic, que el POUM preveu conservar com a símbol d’identitat municipal. El Pla d’Ordenació Urbanística preveu protegir els elements i espais d’interès natural, artístic i arqueològic, i convertir determinats espais en zones per tirar endavant les polítiques de foment de l’habitatge protegit i assequible.
Per això cal que les normes afavoreixin la rehabilitació de l’espai ja ocupat per sobre de l’ocupació de nous territoris, limitant l’extensió de la vila per mantenir la seva estructura, i no allargar distàncies.
Les intencions de les autoritats urbanístiques actuals són situar el creixement residencial al voltant del nucli ja consolidat, seguint els criteris de sostenibilitat i reducció de mobilitat obligada. Això però no priva de definir els nous sectors de sòl urbanitzable que han de permetre el desenvolupament residencial del municipi. En aquest sentit es preveu la construcció de noves urbanitzacions –a l’Eixample Sud i al Carrer Milmanda- amb més de 700 habitatges, alguns de Protecció Oficial.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Espluga de Francolí es troba en la fase d’aprovació inicial, per tant encara falten tràmits importants perquè entri en vigor.
|
|
|
| |
| El procés d'aprovació |
El dijous 22 de març, l’Espluga de Francolí vivia un dels esdeneniments polítics més importants d’aquest mandat de CiU a l’Ajuntament de la vila. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Espluga va ser aprovat inicialment, amb els vots a favor de CiU, ERC i l’Espluga Viva, i amb la sorpresa d’una abstenció del PSC-UiE, un grup que al llarg de tota la legislatura s’ha abstingut en els principals projectes.
| | | |
Tot i que es volia consens, el grup socialista es va abstenir. Per aprovar el POUM es va convocar un Ple Municipal Extraordinari. Dilluns havia finalitzat la redacció del projecte, que ha dirigit l’arquitecte Ricardo Saúl Sánchez-Obaya, amb un equip de 15 professionals, a partir de les propostes dels Partits Polítics, i les facilitades pels espluguins durant el procés de Participació Ciutadana. Segons l’arquitecte, el projecte s’ha redactat “amb total llibertat per fer la proposta inicial”.
Els grups polítics municipals van donar suport, majoritàriament, a la proposta l’equip de govern de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, encara que la sorpresa de la nit va ser l’abstenció inesperada del grup socialista, representat pel regidor Joan Solé. Va dir que alguns aspectes del Pla es podien millorar, i que ell preferia abstenir-se, perquè era un projecte d’un altre grup. El diumenge següent, Solé, va confessar, a l’Espluga FM Ràdio, que durant aquesta legislatura s’ha sentit incòmode amb els projectes de CiU, tot i el bon ambient entre els partits. Els socialistes s’han abstingut en els principals projectes, després de perdre el poder de l’ajuntament, el 2003, i passar de 6 a 1 regidor.
En canvi, Josep Maria Martínez, del grup independent l’Espluga Viva, va votar a favor del projecte, felicitant a l’arquitecte i al seu equip, destacant però que hi ha alguns detalls que caldria revisar. Finalment, el cap de l’oposició, el republicà Ferran Civit, va queixar-se de que el projecte va ser entregat als grups polítics el dilluns abans, i que els havia estat impossible llegir-lo tot. Civit, va dir que, per deferència al poble, aprovarien el POUM, però queixant-se de la manca d’informació per part de l’equip de govern.
Així doncs el POUM va quedar aprovat inicialment, per 10 vots a favor i una abstenció. El Ple l’haurà de tornar a aprovar de manera provisional, un cop presentades les al·legacions formals i fetes les modificacions oportunes en funció d’aquestes. Això ja serà a finals del mes de juny, un cop constituït el nou ajuntament, després de les eleccions. L’aprovació final la farà la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat un cop tots els tràmits estiguin finalitzats.
|
|
|
|
|
|
| |
| Els projectes al POUM |
| Indústria |
El nou POUM preveu una limitació de creixement industrial, que es permetrà només a l’actual zona del Polígon Industrial Les Eres, i els futurs terrenys industrials de Les Comes i el Pla de Valentí, que l’Incasòl està comprant per reservar-ho per a futures actuacions industrials. El nou Pla defineix 130 noves hectàrees de terreny. Aquestes es troben a la part nord de la vila, tocant al municipi de Montblanc, en una zona tallada per la N-240 i la línia d'alta velocitat.
|
|
| | | | Els equipaments |
La principal zona municipal d’equipaments es concentra, en l’actualitat, a l’entorn de Camp de Futbol del Riu Sec i el nou Institut Joan Amigó. D’altra banda, l’Espluga disposa des de fa més de 40 anys, dels equipaments privats del Casal de l’Espluga, que segons ha anunciat l’alcalde, David Rovira, segons un acord amb l’entitat i la Fundació Lluís Carulla, passarà a titularitat municipal tot l’edifici del teatre, oficines i dependències culturals, la plaça, el Jardí de Joan Carles I, la Piscina, el Pavelló i l’antiga discoteca. L’Hostal del Senglar es convertirà en una empresa privada, separada del Casal i gestionada per un inversor privat, al qual es permetrà fer una ampliació. Les pistes de tennis del Casal es convertiran en espai edificable, i es vendran per construir-hi cinc habitatges adossats, i convertir en carrer l’actual camí d’accés. La venda de l’Hostal i les pistes de tennis, permetran sufragar el deute del Casal de l’Espluga. L’entitat passarà a gestionar-se per un organisme amb una important participació municipal, que farà la inversió necessària per construir-hi el Casal d’entitats amb els locals, espais, sales i despatxos per totes les entitats de la vila.
La resta d’equipaments, especialment els esportius, es concentraran a l’Eixample Sud, a la zona SUD-1, on es construirà el Pavelló Polisportiu, les Pistes de tennis, i en el futur, un camp d’atletisme i futbol i una piscina municipal, per convertir l’antiga, en un jardí públic.
|
|
| | | | Millores urbanes |
| | | |
La Torre
El Pla de Millora Urbana - 1(PMU) convertirà una antiga zona industrial, en residencial, amb parts de zona verda i equipaments. Està situada entre la Carretera de Montblanc i el Carrer Ermita, i inclou l’edifici de La Torre que se cedirà a l’Ajuntament per situar-hi equipaments
|
|
| | | |
Urgell
El PMU-2 permetrà la millora dels accessos al Carrer de l’Urgell, a través d’un carrer de nova construcció entre el Carrer de Sant Vicenç de Paül i l’Urgell. Això permetrà solucionar la mala imatge de les parts del darrere de les cases del Carrer Sor Mercè Ferrer, ja que es podrà construir una nova línia de cases amb façana al nou carrer.
|
|
| | | |
Nucli de l’estació
El PMU-3 convertirà l’actual nucli de l’Estació en una zona urbanitzada, que fins ara no es contemplava com a zona del nucli urbà. Des d’ara en formarà part, i s’hi podrà continuar la construcció de cases i naus de petita indústria.
|
|
| | | |
Avinguda de Rendé Ventosa
En aquest carrer, situat a la sortida nord del municipi, davant del Celler Cooperatiu, s’hi va construir, fa uns anys, una renglera de cases que es troba molt propera al vial, que l’ajuntament vol ampliar. Tot i que és molt difícil, el POUM proposa, en el PMU-4, enderrocar-les, i construir una illa de cases noves, uns quants metres més enrere, i ocupar la part del davant amb una plaça, que permetria ampliar l’Avinguda de Josep M. Rendé i Ventosa.
|
|
| | | |
Pau Casals
El Carrer Pau Casals ja existeix en l’actualitat, tot i que fa anys que està en marxa un pla parcial per allargar-lo fins l’Avinguda de Catalunya, tot creuant el Carrer Lluís Carulla. Això permetrà urbanitzar un tram d’antics horts que encara queda en ple nucli urbà. En aquesta zona, segons el POUM, es preveu un carrer, i la construcció d’habitatges i locals comercials a banda i banda.
|
|
| | | |
Església Vella
En les normes subsidiàries del 1986 ja es preveia alliberar l’Església Vella de totes les cases adossades que en dificulten la visibilitat de l’arquitectura posterior. L’any 2000 es va enderrocar tota l’edificació adossada per la banda nord, obrint un vial entre la Plaça Mossèn Serret i el Carrer de l’Abadia. Cap ajuntament però ha tirat endavant el Pla Especial que ha de permetre l’alliberament pel cantó est. Per això, el POUM preveu aquest projecte, i fins i tot, contempla la solució a l’enderroc dels edificis adjacents al temple: S’han reservat uns terrenys al Carrer Bellavista, on els propietaris dels actuals edificis de la Plaça de l’Església podran desenvolupar els seus projectes, a canvi de la cessió dels seus edificis al centre del poble.
|
|
| | | |
El Forçó
A la zona sud de la Urbanització Carreras caldrà construir nous carrers i habitatges fins a l’extrem del Vial de Cicumval·lació Sud. Per això, el POUM regula l’edificació en un terreny, que actualment, tot i mantenir-se en forma de conreus i alguna edificació, ja està inclòs com a sòl urbà. És la zona denominada SUD-6, que arrodonirà l’espai que quedarà entre la Urbanització Carreras i l’Eixample Sud, pel Carrer de l’Ermita.
|
|
| | | |
Les Masies
És el principal nucli urbà a jurisdicció del municipi com a pedania, situada al peu dels Boscos de Poblet, i a tocar del terme de Vimbodí i Poblet. La seva creació es deu a l’existència d’aigües ferroses a la zona. Primer s’hi va construir la Masia Blanca, i després, al 1887, un complex residencial anomenat Villa Engràcia, que donà lloc a la creació d’un balneari. Després s’hi construïren altres xalets i hotels. Actualment és una zona turística, amb diversos apartaments de muntanya, hotels, restaurants i l’Alberg de Joventut Jaume I. El POUM preveu mantenir aquest espai, considerat des del 1987, com a sòl urbà, tot i que la protecció del PNIN de Poblet –per decret de la Generalitat- en prohibeix l’edificació més enllà del què hi ha actualment. Per això, el nou Pla parla de fer un Pla Especial que permeti a aquest nucli créixer per usos turístics, per tal de no perdre’l econòmicament.
|
|
| | | |
Molí de Guasch
L’entrada a aquest nou sector residencial i d’activitats econòmiques es podrà fer per l’actual entrada al camí de Molí de Guasch, que s’ampliarà fins on es pugui, i es convertirà en carrer. Per accedir-hi es preveuen dues rotondes: la primera, a l’accés des de l’avinguda de Catalunya, entre el carrer actual i el camí de Molí de Guasch. L’altra, uns metres més enllà, prop dels nuclis habitats, entre el nou tram del carrer Molí de Guasch i la Ronda del Riu Sec.
Per finançar aquesta obra, l’ajuntament permetrà la construcció a tot l’espai que actualment ocupa un camp d’avellaners, entre l’antiga bòvila i la Cova de la Font Major, amb edificis que donaran a l’Avinguda de Catalunya.
Hi ha diverses zones periurbanes que amb el nou POUM passaran a formar part del municipi, entre elles, la més important és la del Molí de Guasch i el Riu Sec, és a dir, tota la franja de les lleres dels rius Sec i Milans. Allà s’hi preveu una reserva de l’entorn inundable dels rius, i el seu patrimoni natural, però la resta d’espai estarà destinat a activitats econòmiques, tal com fins ara s’ha utilitzat la zona, és a dir, per a granges, magatzems, tallers i petits industrials. És la zona anomenada coma SUD-7, situada entre la N-240 i l’últim tram del Vial Sud.
|
|
|
| | | | Els Parcs Urbans |
En l’últim mandat socialista es va inaugurar el primer Parc Urbà Municipal, situat a l’entorn del Riu Francolí. El Parc Fluvial del Francolí es mantindrà, en el POUM, com a zona verda, i s’aprofitarà per enllestir la millora de tot l’entorn que té un ús de serveis turístics, ja que envolta l’entrada de les Coves de l’Espluga i el naixement del Francolí.
El principal parc urbà de nova construcció es preveu a l’Eixample Sud, a la zona SUD-5, una zona massa abrupta i desnivellada per construir-hi habitatges, i que es convertirà en un pulmó verd entre l’actual Carretera de Poblet i el futur eixample.
A la zona del Casal es conservaran els jardins actuals de l’entitat, i a més, es tendirà a convertir l’actual piscina en un parc arbrat públic.
|
|
| | | | Aparcaments |
Una de les mancances actuals de l’Espluga és la falta d’aparcament, sobretot al nucli urbà. Per això, en totes les zones d’expansió es preveu el compliment d’una ràtio de pàrquings en funció dels metres quadrats. Tots els parcs públics tindran aparcament, igual que tots els equipaments de nova construcció. A més, cal tenir en compte que al centre del municipi es disposarà del Pàrquing subterrani al Passeig Canyelles.
|
|
| | | | Els serveis |
Paral·lelament al desenvolupament del municipi, es preveu ampliar els serveis adaptant-los a les noves necessitats. Actualment s'està construint el nou institut, el qual preveu una zona de creixement que permetria doblar la superfície inicial. També, segons deia l'alcalde, hi ha possibilitats d'ampliar els serveis mèdics. Aquests actualment es troben en un edifici compartit i que podrien ocupar-lo en la totalitat quan es necessiti més espai, i la Llar dels Jubilats trobi una millor ubicació.
|
|
|
|
|
|
| |
| DOCUMENTACIÓ |
Serveis Municipals de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí
Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí
Document per a la participació ciutadana del POUM
Documentació administrativa diversa del POUM
Projecte inicial del POUM
L’Espluga FM Ràdio, arxiu hemerogràfic
Revista El Francolí, 2006
|
|
|
|
