Rectorologi de Prenafeta (ss. XVIII-XX)
Josep M. T. Grau Pujol
Amb aquesta breu nota voldríem completar la nòmina de rectors que regiren les parròquies incloses en l’actualitat en el terme municipal de Montblanc: de Rojals hi ha el treball de Josep M. Contijoch (1), de la Guàrdia dels Prats el d’Albert Palacín (2) i de Lilla el de Roser Puig Tàrrech i el qui signa (3). A l’època moderna l’església de Sant Salvador de Prenafeta, juntament amb la de Sant Mateu Apòstol de Miramar, eren sufragànies de la parròquia de Figuerola del Camp (4), recordem que el terme de Prenafeta estava sota jurisdicció del monestir de Poblet (5). Una de les característiques del seu territori és el poblament dispers en masos (6). Des dels anys seixanta del segle XX, i dins del procés d’èxode de la població rural, l’església de Prenafeta la porta des de Montblanc el seu Plebà (7).
Prenafeta és un poble que bé mereix recuperar la seva història tal com han fet la resta de localitats conquenques. Tot i no disposar d’ajuntament propi en l’actualitat, creiem que s’hauria de plantejar en un futur proper la realització d’un volum que reculli el seu passat.
Vicaris i rectors de Prenafeta
-Isidre Civit (1772-1773).
-Anton Nadal (1773-1778).
-Josep Serra (1779-1783), anys enrera havia estat vicari de Lilla (1775-1776).
-Josep Bellver (1783-1796).
-Francesc Molner (1796-1799).
-Josep Oliva (1799-1807).
-Josep Dalmau (1807-1812).
-Esteve Oller (1812-1816).
-Josep Oliveres (1816-1820), més endavant és destinat a la Guàrdia dels Prats (1833-1849).
-Joan-Baptista Anela (1820-1821).
-Joan Compte (1822).
-Manuel Gaya (1822-1823).
-Josep Anguela (1824-1825), anys més tard s’encarrega de la feligresia de la Guàrdia dels Prats (1829-1830).
-Antoni Fàbregues, regent (1825-26), posteriorment és vicari de Lilla (1837-1855).
-Francesc Borrell (1826-1829).
-Domènec Andreu (1829-1830).
-Sebastià Ferrer (1830-1844).
-Anton Cortada (1844).
-Anton Balanyà, prevere exclaustrat del convent de la Mercè de Montblanc (1844).
-Antoni Fàbregues, ecònom (1844-1845).
-Andreu Torelló, ecònom (1845-1848).
-Anton Pujol, ecònom (1848-1849).
-Jaume Nolla, ecònom (1849-1851).
-Baltasar Sentís, rector (1851).
-Maties Blavi, ecònom (1851). Del 1862 al 1864 fou regent de Barberà de la Conca (8).
-Ramon Casals, ecònom (1851-1852).
-Manuel Gavarré, rector (1874-1877).
-Antoni Ferreter (1878-1886).
-Antoni Gassull (1886), anteriorment havia estat vicari de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc (1878-1880).
-Joan Gols (1887-1893).
-Magí Torner (1894-1896).
-Joan Benet (1897-1898).
-Lluís Martí (1898-1905).
-Isidre Dalmau (1905-1908), anteriorment fou rector de Lilla (1903-1905) .
-Ermenegild Queralt (1909-1917).
-Lluís Sans (1918).
-Antoni Sanahuja (1933).
-Josep Vidal (1933).
-Jaume Torres (1934-1935) (9).
-Josep Manresa (1939-1942), paral.lelament regeix la parròquia de Lilla (1939-1945).
-Joan Llort, encarregat (1952), en el mateix any també regia la de la Guàrdia dels Prats.
-Jordi Rossell (1952).
-Magí Sabaté (1959-1962).
-Josep Olivé Guibernau, també plebà de Montblanc (1968-1975).
-Àngel Bergadà Escrivà, també plebà (1975-1997).
-Albert Palacín Artiga, també plebà (1998...).
Font: Fons Parroquial de Prenafeta (dipositat a la plebania de Montblanc), llibres de baptismes (1842-1852, inclou el compliment pasqual de 1873-1899) i òbits (1875-1929). La resta de llibres sacramentals foren destruïts durant la Guerra Civil, i el 1939 es reconstruí alguna sèrie en base a les còpies de partides conservades a l’arxiu arxidiocesà de Tarragona (des de 1916). Recordem que les dades es basen en l’administració dels sacraments, no en els nomenaments oficials, per la qual cosa la cronologia que aportem és aproximativa.
Notes:
(1) “Rectors de la parròquia de Rojals (anys 1725-2001)” a Aplec de Treballs (Montblanc) 19 (2001) ps. 75-88.
(2) “Rectorologi de la parròquia de Sant Jaume Apòstol de la Guàrdia dels Prats” dins La Guàrdia dels Prats i la seva església. Valls 2004, ps. 43-56.
(3) Lilla. Aproximació a la història d’un poble. Lilla 1996, ps. 55-59.
(4) El rectorologi de la parròquia de Figuerola el trobem en el llibre Testimoni d’un poble. Figuerola del Camp 1995, p.38. Dec aquesta referència a l’historiador Jaume Teixidó.
(5) Una mostra de les possibilitats d’investigació de la documentació senyorial del monestir de Poblet ens l’ofereix Valentí Gual a “Conflictes entre Poblet i Montblanc per Prenafeta” a Aplec de Treballs (Montblanc) 19 (2001) ps. 13-24.
(6) Jaume Teixidó Montalà, “Els combregants de Prenafeta (1561-1627)” a Aplec de Treballs (Montblanc) 13 (1995) ps. 105-126. Roser Puig Tàrrech publicà fa una dècada una relació d’homes en edat militar, vegeu l’article “La lleva de Miquelets (1795). Els homes de Prenafeta i Miramar ara fa dos-cents anys” a Cultura (Valls) 550 (1995) ps.21-22.
(7) Sobre aquesta institució vegeu Lluís París-Josep M. Porta, La institució del plebà a Montblanc. Montblanc 1999, 4 ps.
(8) Josep Porta Blanch, Arreplec de dades per a la història de Barberà. Barberà de la Conca 1984, p. 229.
(9) Mn. Jaume Torres Balcells, nascut a l’Espluga de Francolí el 2 de setembre del 1902 fou ordenat prevere el 1925. A més de la parròquia de Prenafeta exercí el seu ministeri sacerdotal en altres del Camp de Tarragona, la Conca i les Garrigues:vicari a la Santíssima Trinitat de Tarragona, Cervià, el Morell, Riudoms, Sant Pere de Reus, l’Espluga de Francolí, la Riba, Perafort, els Pallaresos, Mont-roig del Camp i el Morell. Morí a Tarragona el 23 de febrer del 1988.
Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc), 46 (gener-febrer 2008), p. 22-23
|
