Benvolguts convilatans
ja arriba el meu descans
i també el vostre
però encara us queda un bon postre,
pareu doncs, ben bé, les mans.
 

Jo marxo, aquest Carnaval
una mica descontent...
L’any passat, el llistó tan alt
i enguany, n’hi heu faltat més de cent.
 

Tot i així marxo content:
Marylins despitralades
i tantes titoles destapades,
em van fer posar calent.
 

Amb tanta màfia i trempera,
que ja no sabia on era:
si a la Índia, o al Pol Nord,
a Mèxic , o al Marroc
a Hollywood, o a Anglaterra.
 

Tot i que ha estat un Carnaval banal
no hi ha faltat cap senyal
i tampoc se’m passen per alt
els moteros, minairons, autos de xoc,
peixos, greaisos i bruixots.
 

Jo me’n vaig, però ma fortuna
no pas perduda queda
aquí us deixo alguna engruna
per aprofitar-la, sisquera...
Deixeu-me doncs que en un moment,
us dicti el meu testament:
 

Gasteu-vos els meus calers
en fer créixer el patrimoni,
que Casal i Ajuntament
han muntat un bon binomi
i els caldrà molt de diner
per muntar aquest merder
de Casal per a entitats.
Això sí, els jubilats,
 ja estan ben col·locats
tot i que una mica “Quadrats”.
Deixeu-ne uns quants pel rector
perquè arregli l’altra església
que ara és la que fa por.
 

Ara que convertiran
la discoteca en Casal d’Entitats,
volia deixar-vos un nou centre d’oci,
però veig que no caldrà pas...
Aquesta nit de Carnaval
tothom s’ho va passar fenomenal
a l’antiga discoteca, mentre el dj
sol, punxava, al gran pavelló del Casal.
Als diables i als gegants
us regalo un parell de guants
perquè no us embruteu
amb el trasllat dels vostres encants.
De cal Parra us fan marxar.
El motiu em fa més por...
ja que per allà al Celler
un nou pont hi volen fer.
Això sí que portarà merder!!!
 

Vigileu amb la ministra
que amb això dels trens i els ponts,
“ánte partía qué doblá”.
Ella sí que té collons!
 

Un helicòpter us vull regalar
perquè durant els mesos d’obres,
feina tindreu a travessar
quan de l’Espluga voldreu marxar.
 

Per si el pàrquing de Cal Gustos es fa,
molts creuen que lluny del poble serà.
Per això proposo que feu carrils bici
i anar a comprar, no sigui un suplici.
 

Un estol dels meus soldats
es quedarà a l’Espluga,
per no deixar-vos despenjats
ara que la Guàrdia Civil s’esfuma.
Així no caldrà que feu gaire
perquè els Xicots de l’Escaire
controlin tota la murga
que es munta a l’Avinguda.
 

No us gasteu tota l’herència!
Que la Festa Major surt cara!
Per’xò deixo més paciència
als espectadors del Ple,
que malgrat tot, hi van encara!
 

Als vostres politics deixo
un domador de lleons,
perquè a controlar-se aprenguin
i no muntin tants marrons
quan expliquin les raons.
 

Un llibre d’instruccions deixo,
per aprendre a circular.
A les senyals noves, em refereixo...
A conduir us van ensenyar?
 

Per la fira de l’any que ve,
us regalo llangonisses,
que de persones xorices
ja n’hi ha un fotimer.
 

També us deixo el meu ronyó
perquè el desembre vinent
el feu gran, per la Marató,
amb mil persones, de repent!
 

Al meu testament no hi falten
un bon munt de calculadores
pels que a comptar es dediquen
però no els surten els recomptes.
Per les eleccions passades
algú va canviar les dades
per repartir els regidors.
Per la Nit d’Enitats,
un bon xou es va muntar:
¿Tot tant numerat va estar?
I no cal dir res del merder del Carnaval
algú també va fer errades
amb els premis, allà al Casal.
 

De gent jove, activa, en deixo a feixos!
perquè sempre sou els mateixos
els que les coses organitzeu
i els que en tots els merders us foteu.
¿On sou tots els que critiqueu?
 

Uns quants del feix de gent jove
hauria d’anar a la coral,
que allà hi ha molta gresca
i molt de desig carnal!
 

En nom meu, que construeixin
un colmado a l’antiga
on venguin de tot una mica
però on en català t’atenguin.
Les entranyes se’m remouen
a les noves botigues que obren
on, si bé, tots molt treballen,
llengües estranyes parlen.
Per solucionar la sequera,
d’aigua no us en puc deixar.
Això sí, busqueu sense quimera
i trobeu el “lagu” que diuen que hi ha.
 

I sinó, compreu l’aigua “enllaunada”
perquè aquell tal “metal·lúrgic”
i el seu company tant litúrgic
no en volen d’enverinada.
 

I així acaba el Carnaval,
s’ha muntat un bon sidral!
Jo me’n vaig amb l’esperança
que el meu successor, ja en dansa,
sigui molt més embellit
ja que a mi, els meu padrastres,
m’han fet força esquifit.
 

Les meves últimes paraules
són pels astres:
Mai més feu aquests desastres
d’ajuntar el Carnaval
amb les Festes de Nadal,
que ens repeteix encara
el farcit dels pollastres,
i encara queden rastres
del recinte firal.
 

I acabo aquest testament
amb un últim pensament,
perquè amb tant de cansament
vull que em quedi un moment
per tirar-me un pet pudent.
 

Gens de força ja no em quede...
Però vosaltres continueu
malvivint tant com pugueu...
Que la crisi que us esvere
no us afecti gens sisquere!
Pitjor ho tinc jo, que a hores d’ara
ja sóc dins la fogarada!
Ara més remei no hi ha,
així doncs a disfrutar!
Viu la vida sens parar!!