Espluguines i espluguins,
catalans i romanesos,
polonesos i magribins,
enguany deixareu d’estar obesos.
La crisi que ara ve
ens donarà a tots pel sac,
ho deixarà tot fet malbé
I fotrem tots catacrac.
“No tenim vivendes!” Sempre ens queixàvem
ara amb el pas canviat tindrem cases buides,
que no es vendran ni rebaixant-les
per això hi haurem de portar okupes.
Els Mossos ja són arribats.
En català ens tractaran
i, per sort, de verd no van uniformats.
Però igual pel cul ens donaran.
El pont de la via està acabat,
al celler us en podran donar raó
tot i que mira que ja els hi ha costat
i han perdut vendes pel broc gros.
I què hem de dir del Casal,
que amb els grans gestors que ha tingut
l’han deixat sense cabal
i no té esma ni per fer tururut.
I com un boomerang torna la brossa
ja que diuen que tenim abocador comarcal
ens portaran merda d’arreu per fer bossa.
Doncs que l’abocador es digui ja nacional!
I si comptem de cent en cent,
veurem que de llocs de treball res.
perquè de tenir-los a no tenir-los ja en són dos-cents
i cada dia putejats sense feina en són més.
Per tant a l’ajuntament hi cabem tots
vingueu de qualsevol indústria comarcal,
que amb el sou de l’alcalde i quatre mots,
tothom cobrarà i ningú prendrà mal.
Que la fassina promesa obri aviat,
perquè quan ressusciti l’any vinent,
m'ho tinguin tot ben preparat
perquè en pugui beure l'aiguardent.
I a les obres que fan al Guggenheim local,
a la casa pairal del Carulla i Canals,
els del museu s’hi estan gastant un dineral,
que en deixin, però, per a les fàbriques terminals!
Si vas pel carrer i sents POUM
per la teva vida no has de patir,
però al cor t'hi entrarà un rum-rum
quan un carrer la casa et fotrà a parir.
La llei de Barris el poble beneí.
Els nouvinguts ja fan fressa,
que si volen el chinatown o el barri andí,
la mesquita o la carnisseria vampiressa.
I això, diuen, gràcies als republicans,
el celler modernista i l’església Vella
de quartos ja estan sans,
doncs que deixin de xuclar de la mamella.
En un bar diuen que això és Hollywood,
però entre Bucarest i Las Vegas,
en lloc d’estrelles hi veig estrellats fotuts
que només saben dir: “juegas?”
Abans de la crisi, les barretines fúcsies,
però aviat perdrem la trempera,
i en lloc de gorres musques
portarem cap avall gorres músties.
Si el cotxe no et pots canviar,
perquè collat amb deutes vas,
als Encants del Pedret has d’anar,
hi trobaràs recanvis i algun cabàs.
A l’oposició, potser no ho sabeu,
si a l’ajuntament voleu ser algú de pes
deixeu de gemegar fent marrameu
I comenceu a jalar per pesar 100 quilos o més.
On viure? Et preguntaràs.
En teoria, entre 3 carrers.
Però amb un solar et trobaràs,
sense promotor i amb merders.
Tothom n’ha sentit a parlar,
però ningú ha vist el pavelló.
Amb tanta promesa per empassar,
acabaran ofegant-nos la il·lusió.
I el turisme té buit el trenet.
Per això, feu un nou Esplugatur
que passi per fàbriques que han fet pet
o bé per pisos sense futur.
Gemiplast 95, té el compte enrere posat.
Tanta sambomba per vendre’ns la moto,
I, ara amb quatre dies, ens deixa plantats
al poble i a l’ajuntament, tot fent-nos la foto.
Al poble de crisi molta, de fe poca.
Però sort en tenim d’una santa devota
Que amb molta oració és dura com una roca
I que és capaç de saltar escales i creuar una porta.
Entre gespa i pessebres llampants,
en van plenes les rotondes.
Que posin d’una vegada un pitchandpat,i que es deixin estar de giragonses.
Mentre l’Indiana Jones de la vila
encara busca el “lagu” perdut,
que ho deixi estar i es prengui una til·la,
perquè ens té a tots ben morriuts.
Quan tothom es preparava
per a l’apagada analògica,
va i l’elèctrica es presentava
per la fira de manera il·lògica.
Per no veure cantar la coral,
l’oficina de turisme han tapat.
També per no danyar la bona moral
l’hort destrossat del Gustos haurien d’haver amagat.
Al Guixé, el regidor de personal,
un aplaudiment. No per la seva capacitat,
sinó per esquivar el voladís material
durant la fira gràcies a la seva habilitat.
4.000 habitants ja sou.
Però 1.000 potser a l’atur.
Ja que us costarà un ou,
si davant la crisi no alceu un mur.
Tants altibaixos, tants canvis
Tanta innovació i tanta pesca
I només la fàbrica dels plàstics
sobreviurà al mig de tanta gresca.
Veient aquest trist panorama
no em sap cap greu mori'm
així que, xiquets, jo estiro la cama
i a valtres us deixo aquí patint.
Per fer calés m'ha faltat paciència
durant aquest meu breu regnat
així que si esperàveu herència
aneu tots ben arreglats.
Molts desenganys aquí us deixo
i un bon reguitzell d'impagats
perquè si ho sé enguany no neixo
i apa que us donin pel sac.
Però al 2010, tant si us plau com si no us plau
tornaré de visita pel poble.
Però no em prenguéssiu pas per babau
que cabró en sóc, però també de cor noble.
