Divendres, 29 de Març de 2024
L'Espluga de Francolí
Portal d'Entitats
Entitats Culturals
 
 
ASSOCIACIÓ CULTURAL GRALLERS DE L'ESPLUGA
 
GRALLERS DE L'ESPLUGA
 
COLLA GEGANTERA DE L'ESPLUGA DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ
 
FILLS DE SATANÀS DE L'SPELUNCA DIABÓLICA
 
BALL DE BASTONS
QUI SOM?
QUÈ FEM?
INSCRIPCIONS
ASSAJOS
FOTOGRAFIES
CONTACTA AMB NOSALTRES
VOLS SABER MÉS COSES DEL BALL DE BASTONS?
 
CORAL ESPLUGUINA
QUI SOM?
QUÈ FEM?
ACTUACIONS
VULL CANTAR-HI
25 ANYS
 
COMISSIÓ CÍVICA DE CARNAVAL
VEREDICTE DE PREMIS
TESTAMENT del CARNESTOLTES
PROGRAMA D'ACTES
FOTOGRAFIES DEL CARNAVAL
 
ORQUESTRA SIMFÒNICA TLP 'Treu-li la Pols al teu instrument'
Repertori
Premsa
Assajos 2010-2011
Vull participar-hi
Membres TLP
fotos
VIDEOS
 
CONFRARIA DEL SANT ENTERRAMENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ
PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT
AGRUPACIÓ D'ARMATS
PROCESSÓ DE CORPUS
ADMINISTRACIÓ
SETMANA SANTA 2011
AJUDA I DONATIUS
 

SERVEIS
Àlbums
Contacteu amb nosaltres
Cerca al WEB
 

 
COMISSIÓ CÍVICA DE CARNAVAL

  TESTAMENT del CARNESTOLTES
:: 2007
:: 2008
:: 2009
:: 2010
:: 2011

  2007
TESTAMENT DEL CARNESTOLTES XXVè

Espluguines i espluguinus,
romaneses, moros i xinus,
aquest any us hi heu lluït
tot estava ben parit.

Entre putes i porreros
i també alguns floreros,
el 25è Carnaval
ens ha pujat la moral.

Els més vius anaven de morts,
els més morts, de barrets,
els grandets anaven de nens,
i de lolailos els Pupa Dance.

Alguns no volien cosir
i a l’armari van buscar
per no haver de treballar;
disfresses fetes servir.

Uns buscaven la palmera,
d’altres robes de primera
dels temps del compositor,
i carai, més d'un feia por.

I si això us sembla poc
de pallassos, ballarines,
pirates i cowboys també n’hi havia
tot i que la fantasia
volava amb unes hostesses
amb molta simpatia.
Homes forts, dones lleugeres
i també algunes feres
que el cul amb tanta flor
del circ en van fer ressò.

I uns van escenificar
una lluita avorrida
per guanyar una partida
sense “bastons” utilitzar.

I més d'un per celebrar-ho
i mostrar que era feliç
duia el seu propi pastís.

Abans de llançar-me al foc
vull que em dediqueu un moment
a ensenyar-me el monument
que jo no he vist enlloc.
Sols vaig veure una gallina
que el discurs no recordava
i uns polítics apagats
que ens van deixar esgotats.

Com que tot el que puja, baixa
i el que comença, s’acaba,
a mi ja em pressiona la faixa
i em comença a caure la baba.
Deixeu-me doncs que en un moment,
us dicti el meu testament:

A en Montilla jo li deixo
un diccionari de català,
per xarnego, jo no em queixo,
nogensmenys ho vull provar.

Al sinyó alcalde faig saber
que no tothom té una farmàcia
i que no em fa gaire gràcia
que es gasti tant caler
amb rotondes i baranes
i en pagar al jardiner,
que ja sé que es mor de ganes
de ser alcalde l’any que ve.

Per això li deixo gorres,
enganxines i clauers
perquè aquesta campanya
pugui tornar a donar-se manya
per anar casa per casa
i no costi tants calers.

Al més jove regidor
li he deixat dos nous gegants
i més llibres en un racó
perquè els vengui als encants.

Els de l’oposició
no es queden gens enrere:
el forner surt a la tele
concursant amb gran passió;
vol tornar a ser regidor?

Al republicà Civit
li deixo una bicicleta
amb aparcament inclòs
per quan vagi al nucli antic.

Al socialista pagès
una guia de campanya
per veure si es dóna manya
a guanyar algun vot més.

Al regidor Martines
li regalo pegatines
amb la foto d’un pesat
que sempre li fa costat.

Al mossèn li deixo pedres
per la teulada tapar
perquè el patrimoni es queda
i la persona se’n va.
A veure si amb això
se li eixuga la humitat
encara que a la parròquia
d’això n’hi falta un grapat.

Al Francolí li deixo aigua
perquè amb els convergents
entre jardins i rotondes
només queden sediments.

El gerent del Casal
gent famosa fa venir
Déu ni do si pixa alt
molts cuartus ha de tenir.
Ja veurem com pagarà
la hipoteca milionària
entre la pipa i la fària
potser l’Hostal es vendrà.

Esportistes aquí us deixo
un trosset del meu colló
i també del meu ronyó
i un ull de la meva cara
per pagar el nou pavelló
que no han construït encara.

Els de les cases de protecció oficial
que vagin fent tot el que cal
per si poden tenir cabuda
als grans pisos de l’avinguda.
Els dono molt de material
perquè ajudin a les màquines
als forats que es fan al poble
no fos cas que es fessin mal.

Gasteu-vos el meus milions
en construir l’institut
i de pas compreu condons
pel jovent poc previngut.

Als directors de caixes i bancs
els deixo moltes maletes
perquè amb tantes hipoteques
hi puguin guardar els brillants.

I mirant direcció nord
res no us falta, he observat,
hi ha molins dalt al Tallat
i el Tren d’Alta Velocitat.
El que abans feia caguera
ara és una gasolinera
i a prop d’ella es construirà
la fàbrica pels vàters tapar.

Llàstima que aquest 2007
me’n vagi tan aviat,
ja que m’hauria agradat
donar per Montblanc un tomet.
Amb el bar que allà han muntat
tothom està esbolotat
i algun, força trempat
i jo sense haver-hi passat!

Ara ja no hi ha res a fer,
jo aviat seré un braser
i vosaltres amargats
de la vida rutinària.
Ja que jo ara no podré
disfruteu amb teca vària,
feu l’amor, passeu-s’ho bé
i torneu-hi l’any que ve!
 
SM Carnestoltes XXV

L’Espluga de Francolí, 20 de febrer de 2007