Els primers vestigis neolítics se situen als 6.600 anys aC. A les coves de l'Espluga, 4.600 anys a. de C., en el neolític antic, una comunitat s'instal·là permanentment al vestíbul i a l'exterior de la cavitat. Per les restes trobades, sabem que aquesta comunitat va començar a desenvolupar els primers cereals que conreava als camps de l'exterior, mantenint estabulats a la cova ramats de cabres. També caçaven animals com el cérvol, el senglar i altres pels boscos dels entorns.
La fabricació d'eines de sílex es podia fer utilizant un escarpra de fusta o de banya (talla per percussió indirecta) i també colpejant un bloc de sílex amb una bola del mateix material a mode de martell (talla per percussió directa). Aquesta era una de les activitats d'aquella comunitat neolítica que va viure a la cova 4.600 a. de C.: la fabricació d'eines de sílex, en especial làmines per ser encastades en un mànec i fabricar així una falç de segar.
A començaments del Vè mil.lenari a. de C. es van començar a conrear per aquestes contrades els primers cereals panificables com l'espelta i la pisana. Els primers camps van ser desermats prop de les sorgències d'aigua, tot engrandint alguna clariana que s'obria en aquell immens bosc que cobria les planúries de la zona. 5.000 a. C. estris com la destral de pedra polida i la falç, fabricades amb làmines de sílex encastades en un mànec, ja havien esdevingut eines eficaces per talar el bosc i segar els cereals.
