Divendres, 29 de Març de 2024
L'Espluga de Francolí
L'ESPLUGA FM RÀDIO
Emissora Municipal 107.4 FM
 
 

SERVEIS
ENVIAR UN MISSATGE
CERCADOR
 

 


  OPINIÓ
:: ...o no serà! - Josep M. Carreras i Tarragó
:: El gran circ del ple municipal espluguí - Ferran Civit i Martí
:: Delictes de circulació sense fronteres
:: Hostals i fondes a Montblanc (s. XVIII-XX )
:: Revista Talaia del Vilosell - Núm. 8

  Hostals i fondes a Montblanc (s. XVIII-XX )
Josep M. T.Grau Pujol

Un dels serveis de les poblacions importants o  bé situades en cruïlles de comunicacions era el dels hostals, a l’antic règim el dret d’obertura d’un establiment per donar menjar i allotjament, un hostal era una regalia i la seva concessió anava a càrrec de la Batllia General,  la mateixa institució concedia les autoritzacions per obrir forns públics i carniceries (1), en moltes poblacions els comuns o universitats obtingueren els drets d’obrir hostals  i els arrendaven  en publica suhasta al millor postor, els guanys servien per finançar les hisendes locals. A Montblanc el 1786 l’ajuntament obligava a l’arrendatari a disposar de dues cases  (un a dins i l’altre fora de la muralla) amb dos llits a cadascuna.Un dels edificis utilitzats era davant l’església de Sant Miquel, per la qual cosa prenia aquesta denominació (2), aquest establiment ja s’esmenta a inicis del segle XV (3) l’altre hostal en el set-cents  era ubicat a l’antic hospital de Sant Bartomeu, al camí de Tarragona, prop del Convent de  Sant Francesc.En aquesta centúria els únics dies que els particulars podien admetre forasters a casa seva a canvi d’una retribució eren els del mercat setmanal, però l’any 1781 Magí Masalles obrí un nou hostal al costat del portal de Sant Francesc.A la Guàrdia dels Prats també hi havia un hostal i a Lilla un altre a causa de la nova carretera contruïda en el primer quart del segle XIX, el 1827 era a mans de la família Magrinyà. A l’Espluga de Francolí en la primera meitat del mil vuit-cents es documenten cinc hostals (4).

Segons la matrícula industrial de Montblanc de l’any 1874 a la vila existien quatre “paradores y mesones” és a dir  i fondes i hostals, un a la Plaça Major regentat per Francesc Grinyó, dos al carrer Major, un de Ramon Llorenç i l’altre de Francesc Forns i finalment un quart al carrer Civaderia a nom de Bonaventura Marsal Bosc.Paral·lelament estaven oberts vuit  cafés que no servien menjar i funcionaven quatre taules de billar. Una dècada més tard el número d’hostals es mantenia en quatre però a mans de diferents propietaris, a la Muralla de Sant Francesc trobem els de Jaume Masalles Andreu i Joan Castells Sabater,al carrer Civaderia el de Francesc Amill Cendrós i davant de Sant Miquel a Francesc Quatrecases Llobet. En la dècada dels noranta, concretament el 1892,  hi ha canvis d’ubicació, En Quatrecases es trasllada a la plaça dels Àngels, i En Castells al carrer Aguiló, tot cercant la clientela per  la proximitat de l’estació de ferrocarril,alhora és mantenen  els de l’Amill i Masalles (Ramon M. Pedrol). Seguint la mateixa font fiscal l’any següent consta que Ramon Santromà Òdena tenia una casa d’hostes. A començaments del mil nou-cents  (1903) per beure  begudes alcohòliques la capital de la Conca disposava de quatre tavernes i una cerveseria, a banda dels “Casinos “. Dels hostals (“posadas”) continuaven l’Amill (Civaderia), el Castells (Aguiló)  el de Sant Miquel el menava Francesc Dalmau Vinyes,originari de Rocallaura (Urgell), casat amb Pilar Castells Sabater, i el dels Àngels Antoni Capdevila Malet. Un  vicenni després (1924) els empresaris són uns altres, a la Plaça Prat de la Riba (avui Major) treballava d’hostaler Àngel Palau Guarro, al  carrer dels Jueus ( Plaça dels Àngels) Miquel Dalmau Civit, a la Muralla Santa Tecla Pau Cendra Oliveres (la seva alta fiscal és del 30 d’abril del 1920)  i a l’Aguiló Càndid Gibert Casanoves. Pel camí havia plegat Jeroni Quatrecases Capdevila (es donà de baixa el 30 d’abril del 1920 (Muralla de Santa Tecla). L’edifici de l’hostal de Sant Miquel fou comprat el 1924 per Joan Santfeliu, llavors director de l’oficina del Banco di Roma de la vila, el venedor era Ferran Xaparro, l’explotació de la finca es feia a través del lloguer. Durant la II República el nombre d’establiments  dedicats a la restauració  va crèixer en dos i ja eren sis les cases  que oferien menjar  als forasters i dos d’aquestes també dormir. Gràcies a una estadística del 9 de setembre del 1934 coneixem la seva denominació:

Fondes

-De l’Estació (Cèsar Monseny Cantó, a l’actual carrer Aguiló.

-Sant Miquel (Miquel Dalmau Civit), carrer Major.

-Nova (Vicenç Castells Sabater), muralla Sant Francesc.

-De la Plaça (Àngel Palau Guarro), com diu el seu nom a la Plaça Major.

Hostals

-Dels Àngels (Pau Sanahuja Gaya), carrer dels Jueus.

-Del Ferreró (Antoni Colom Marsal), carrer Civaderia.

Durant el franquisme, el 1948, continuaren els hostals dels Àngels i de Sant Miquel, el “bodegón” del Colom, i la fonda del carrer Aguiló a nom de Francesc Garriga i Dolors Batalla, i una novetat  amb el títol de Restaurant a càrrec de Josep M. Panadès Folch.

Les funcions de l’hostaler tot i els temps continua essent el mateix:  acollir i donar serveis al foraster, la professionalitat en la majoria de vegades  era garantida a causa de la tradició familiar, vulgui ser aquest article  un homenatge a tots els hostalers i fondistes montblanquins d’ara i d’ahir (5).

NOTES

(1)   Víctor Ferro, Dret públic català.Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta.Vic,1997, p. 93.

(2)   La indústria tradicional de Montblanc i la Conca en el segle XVIII.Montblanc,1989, p. 201-206.

(3)   Pau Queralt, “L’hostal de Sant Miquel”, Aires de la Conca (Montblanc) 60 (1927), p. 3. La informació  de l’època contemporània l’hem extreta de les matrícules industrials del fons municipal de Montblanc conservades a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (ACCB), sign. 662 i un informe dins d’estadístiques, sign. 38.1/3.

(4)   Jordi Roca Armengol, Història de l’Espluga de Francolí. L’Espluga de Francolí, 2000, p. 37-39.

(5)   Per a qui vulgui aprofundir en el tema el remetem al nostre treball, “Història del turisme a les comarques tarragonines.Fonts documentals per al seu estudi”, ETC, Estudis de turisme de Cataluny (Barcelona) 14 (2004), p. 36-40.

Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc) 45 (2007),p.11-12.